Ves al contingut principal

La primera prova d'Oriol Junqueras: entre la pacificació i la credibilitat

Salou








L'Oriol Junqueras va donar ahir públicament el seu primer pas per conformar la seva candidatura a la presidència d'ERC. Des d'aquí no puc sinó celebrar-ho. És el que esperava bona part del seu partit i una part significativa del país. A partir d'ara, encara un repte d'enormes dificultats. Un dels actius més importants del nou alcalde de Sant Vicenç dels Horts és el d'haver sabut no implicar-se massa en cap de les faccions en disputa en la sagnant història recent d'ERC. És precisament això el que fa que ara pugui ser, per tant, un home de consens. La primera entrevista en clau de presidenciable, publicada dilluns al diari Ara, rebla el clau en aquesta direcció. La música unitària està bé. Però, modestament, no sé si és allò que espera la majoria dels antics votants del partit que porten anys fugint espaordits. Correm el risc de quedar-nos a mig camí. I això seria un desastre. Gairebé com perdre la darrera oportunitat.

La nova proposta de l'Oriol Junqueras ha de contraposar aquest valor en clau de pacificació interna amb un altre, absolutament determinant, de cara enfora del partit: la necessitat radical de renovació. Una recanvi de cares i d'estratègies que no és cap revenja, sinó l'instrument del tot necessari per recuperar allò que les sigles de l'històric partit republicà han perdut en aquests darrers set anys: la credibilitat, la confiança de l'electorat independentista. Si es trasllada a l'opinió pública la imatge que el canvi ha estat merament cosmètic, ERC no recuperarà ni un pam de terreny. Aquests anys, rumb al desastre, tothom ha fet la seva contribució destructora. I també, al contrari, en la creació i consolidació d'un ideari bàsic que continua essent defensable. No cal passar comptes amb ningú pels errors del passat. Simplement, redreçar el rumb, tornar a l'ERC del president Macià i fer-ho amb nova gent. Serà la primera prova de l'Oriol Junqueras. La que ens permetrà observar si és bo el tremp del seu lideratge.

Comentaris

  1. ?

    1) DCDTLV = De Catalunya De Tota La Vida

    2) DCDTLV = De Càceres De Tota La Vida

    Guanyen els DCDTLV, segur, s'han integrat tan bé que només podem manifestar-nos, omplir els telenotícies i oblidar-nos del país que, ARA, és el d'ells, que, nosaltres ens hem desintegrat.

    Ha estat una llàstima que hàgim estat més de mil anys treballant pel país i ara, doncs, ja veus, reparacions de detall.

    Salut i bon estiu.

    ResponElimina
  2. Sóc molt crític amb aquesta censura reiterada que es fa a erc pels seus darrers set anys, perquè es posen en el mateix sac coses molt diferents. Aquest partit ha volgut consolidar una personalitat pròpia i per tant això significa situar-se en l'eix esquerra-dreta i també ha volgut consolidar-se com una estructura política sòlida i això comporta, també una direcció política unitària amb un discurs unificat, és a dir poc assembleari. Evidentment aquesta operació, si hagués reixit, creava una nova força política que incomodava a gairebé tothom i aquest tothom no ho han permès. Després també s'ha de dir que el (cert) catalanisme ha fet mans i mànigues per mantenir l'independentisme en un estadi infantil (la fragmentació actual respòn a això), quan en el combat polític el rellevant és la forma no el contignut.

    ResponElimina
  3. A l'últim anònim:
    Esquerra i els seus líders s'han posat solets en el pou en que estan/esteu. Lideratges mediocres, falta de tremp, apoltronament, desvergonya, caïnisme.
    Quina estratègia de fons té passar-se a dir "esquerra"? Confondre el votant del PSC per menjar-li l'espai?
    I el segon tripartit, setmanes després que el PSOEC et foti fora com si fossis la minyona... Per tornar a canvi del sou i la manutenció!
    On és l'agenda nacional. Molta retòrica buida i de ínfima qualitat.
    Que "esquerra" s'ho faci mirar. Havia tingut 600.000 vots, i la confiança de molts. I no és conscient que com no es redreci encara no ha tocat fons.
    Li desitjo sort a l'Oriol Junqueras, però no puc deixar de ser escèptic. Com no sàpiga trobar complicitats sòlides fora d'E no se'n sortirà. Si més no, crec que n'és conscient.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.