La primera prova d'Oriol Junqueras: entre la pacificació i la credibilitat

Salou








L'Oriol Junqueras va donar ahir públicament el seu primer pas per conformar la seva candidatura a la presidència d'ERC. Des d'aquí no puc sinó celebrar-ho. És el que esperava bona part del seu partit i una part significativa del país. A partir d'ara, encara un repte d'enormes dificultats. Un dels actius més importants del nou alcalde de Sant Vicenç dels Horts és el d'haver sabut no implicar-se massa en cap de les faccions en disputa en la sagnant història recent d'ERC. És precisament això el que fa que ara pugui ser, per tant, un home de consens. La primera entrevista en clau de presidenciable, publicada dilluns al diari Ara, rebla el clau en aquesta direcció. La música unitària està bé. Però, modestament, no sé si és allò que espera la majoria dels antics votants del partit que porten anys fugint espaordits. Correm el risc de quedar-nos a mig camí. I això seria un desastre. Gairebé com perdre la darrera oportunitat.

La nova proposta de l'Oriol Junqueras ha de contraposar aquest valor en clau de pacificació interna amb un altre, absolutament determinant, de cara enfora del partit: la necessitat radical de renovació. Una recanvi de cares i d'estratègies que no és cap revenja, sinó l'instrument del tot necessari per recuperar allò que les sigles de l'històric partit republicà han perdut en aquests darrers set anys: la credibilitat, la confiança de l'electorat independentista. Si es trasllada a l'opinió pública la imatge que el canvi ha estat merament cosmètic, ERC no recuperarà ni un pam de terreny. Aquests anys, rumb al desastre, tothom ha fet la seva contribució destructora. I també, al contrari, en la creació i consolidació d'un ideari bàsic que continua essent defensable. No cal passar comptes amb ningú pels errors del passat. Simplement, redreçar el rumb, tornar a l'ERC del president Macià i fer-ho amb nova gent. Serà la primera prova de l'Oriol Junqueras. La que ens permetrà observar si és bo el tremp del seu lideratge.

Comentaris

  1. ?

    1) DCDTLV = De Catalunya De Tota La Vida

    2) DCDTLV = De Càceres De Tota La Vida

    Guanyen els DCDTLV, segur, s'han integrat tan bé que només podem manifestar-nos, omplir els telenotícies i oblidar-nos del país que, ARA, és el d'ells, que, nosaltres ens hem desintegrat.

    Ha estat una llàstima que hàgim estat més de mil anys treballant pel país i ara, doncs, ja veus, reparacions de detall.

    Salut i bon estiu.

    ResponElimina
  2. Sóc molt crític amb aquesta censura reiterada que es fa a erc pels seus darrers set anys, perquè es posen en el mateix sac coses molt diferents. Aquest partit ha volgut consolidar una personalitat pròpia i per tant això significa situar-se en l'eix esquerra-dreta i també ha volgut consolidar-se com una estructura política sòlida i això comporta, també una direcció política unitària amb un discurs unificat, és a dir poc assembleari. Evidentment aquesta operació, si hagués reixit, creava una nova força política que incomodava a gairebé tothom i aquest tothom no ho han permès. Després també s'ha de dir que el (cert) catalanisme ha fet mans i mànigues per mantenir l'independentisme en un estadi infantil (la fragmentació actual respòn a això), quan en el combat polític el rellevant és la forma no el contignut.

    ResponElimina
  3. A l'últim anònim:
    Esquerra i els seus líders s'han posat solets en el pou en que estan/esteu. Lideratges mediocres, falta de tremp, apoltronament, desvergonya, caïnisme.
    Quina estratègia de fons té passar-se a dir "esquerra"? Confondre el votant del PSC per menjar-li l'espai?
    I el segon tripartit, setmanes després que el PSOEC et foti fora com si fossis la minyona... Per tornar a canvi del sou i la manutenció!
    On és l'agenda nacional. Molta retòrica buida i de ínfima qualitat.
    Que "esquerra" s'ho faci mirar. Havia tingut 600.000 vots, i la confiança de molts. I no és conscient que com no es redreci encara no ha tocat fons.
    Li desitjo sort a l'Oriol Junqueras, però no puc deixar de ser escèptic. Com no sàpiga trobar complicitats sòlides fora d'E no se'n sortirà. Si més no, crec que n'és conscient.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas