La teoria dels dos eixos ja no mola

Castell de Les
Encara que, com tothom, en sóc víctima, intento no caure en simplismes. Per això, allò dels dos eixos no m'acabava de convèncer. Un eix nacional i un eix ideològic en estat pur. Pensava que era possible compatibilitzar-los en l'acció política fins que el debat estatutari va fer saltar la banca i l'autonomisme va entrar en fase terminal. Esquerra va ser incapaç de percebre aquest gir transcendental de la història i, transitant en direcció contrària, va decidir prioritzar l'eix ideològic a l'eix nacional. I d'aquí la seva ensulsiada. És obvi que hi ha molt d'això en la cremadissa d'un projecte que feia patxoca. Seguint la mateixa lògica, però, els independentistes crítics amb el paper dels republicans al Tripartit, però, haurien ara d'esmolar ben bé les eines. Tot apunta a que l'escenari postelectoral municipal farà prevaldre novament l'eix ideològic, ara en l'àmbit del centre-dreta. La coalició que lidera el nostre Gran Timoner haurà de fer un esforç titànic per no caure en els braços del Partit Popular.

I, diguem-ho clar, si abans era pecat mortal que ERC lliurés les institucions als socialistes de trident i cua, no val mirar cap a una altra banda quan CiU deixi en mans o comparteixi amb la dreta espanyola i racista àmplies quotes de poder a les institucions locals catalanes. No m'importa insistir en el cas de Badalona: el trobo altament preocupant. De fet, en aquella ciutat, CiU, amb la seva decisió, que equival a un acord de suport al govern Garcia Albiol (amb qui, sinó, s'aprovarà el cartipàs), es dirigeix a marxes forçades a la seva desaparició. Ja s'ho faran. I les notícies s'aniran acumulant (mentre es negocien els pressupostos i el PPC s'hi va posant bé, alhora que acumula les exigències de regressió nacional camuflades de lluita contra la crisi): que si ara Gandesa i Reus, que si després la Diputació de Barcelona, que si dissimulem una mica a Tarragona. Per no parlar del suport rebut de Plataforma per Catalunya contra la llista més votada a El Vendrell. En fi que la impressió és clara. Que allò de fer prevaldre un eix ideològic sobre el nacional valia per criticar Esquerra, però que, ara que manen ells, definitivament, és un argument que ja no mola. Que tot és molt complex i tenim molta gent per col·locar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas