Ves al contingut principal

La teoria dels dos eixos ja no mola

Castell de Les
Encara que, com tothom, en sóc víctima, intento no caure en simplismes. Per això, allò dels dos eixos no m'acabava de convèncer. Un eix nacional i un eix ideològic en estat pur. Pensava que era possible compatibilitzar-los en l'acció política fins que el debat estatutari va fer saltar la banca i l'autonomisme va entrar en fase terminal. Esquerra va ser incapaç de percebre aquest gir transcendental de la història i, transitant en direcció contrària, va decidir prioritzar l'eix ideològic a l'eix nacional. I d'aquí la seva ensulsiada. És obvi que hi ha molt d'això en la cremadissa d'un projecte que feia patxoca. Seguint la mateixa lògica, però, els independentistes crítics amb el paper dels republicans al Tripartit, però, haurien ara d'esmolar ben bé les eines. Tot apunta a que l'escenari postelectoral municipal farà prevaldre novament l'eix ideològic, ara en l'àmbit del centre-dreta. La coalició que lidera el nostre Gran Timoner haurà de fer un esforç titànic per no caure en els braços del Partit Popular.

I, diguem-ho clar, si abans era pecat mortal que ERC lliurés les institucions als socialistes de trident i cua, no val mirar cap a una altra banda quan CiU deixi en mans o comparteixi amb la dreta espanyola i racista àmplies quotes de poder a les institucions locals catalanes. No m'importa insistir en el cas de Badalona: el trobo altament preocupant. De fet, en aquella ciutat, CiU, amb la seva decisió, que equival a un acord de suport al govern Garcia Albiol (amb qui, sinó, s'aprovarà el cartipàs), es dirigeix a marxes forçades a la seva desaparició. Ja s'ho faran. I les notícies s'aniran acumulant (mentre es negocien els pressupostos i el PPC s'hi va posant bé, alhora que acumula les exigències de regressió nacional camuflades de lluita contra la crisi): que si ara Gandesa i Reus, que si després la Diputació de Barcelona, que si dissimulem una mica a Tarragona. Per no parlar del suport rebut de Plataforma per Catalunya contra la llista més votada a El Vendrell. En fi que la impressió és clara. Que allò de fer prevaldre un eix ideològic sobre el nacional valia per criticar Esquerra, però que, ara que manen ells, definitivament, és un argument que ja no mola. Que tot és molt complex i tenim molta gent per col·locar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…