Ves al contingut principal

L'apartheid blanc-i-blau

Sant Pol de Mar
Són gent admirable. Tenaç fins al defalliment en les seves conviccions. S'han fet el propòsit d'arribar la temporada vinent als quaranta mil socis, una xifra realment espectacular. A l'abast de molt pocs equips a la Primera Divisió espanyola. I això té un mèrit extraordinari, especialment durant els darrers anys. Perquè conviure amb l'altre equip que dóna nom a la ciutat no és fàcil. Ni per a Barcelona ni per a Catalunya en general (felicitats, Sabadell!). Compartir l'espai amb l'equip més excels del món (i un dels millors, sinó el més gran de tota la història), mentre t'il·lusiones amb la lluita per arribar a jugar a Europa (quan va bé), amb un joc especulatiu, a base de batre el rècord d'equip amb més punts i menys gols, demostra una fermesa extraordinària.

Ara que en Daniel Sánchez-Llibre finalment ho deixa, em torna al pensament un clàssic. Fa alguns mesos, amb el victimisme habitual que ha caracteritzat el seu mandat, un dels seus delfins, l'independentista (crec) Joan Collet, cridat a jugar un paper de relleu en el futur del club, es referia al fet que els aficionats de l'espanyol viuen al seu propi país en un règim d'apartheid comunicatiu i social. A mi em sembla que, en aquest cas, el nom dificulta molt la cosa. Ells també tenen part de responsabilitat. Fa molts anys van decidir mantenir el nom del club, limitant-se a catalanitzar-ne la grafia. Era fàcil. Només calia adoptar la denominació de Nacional. Com el Nacional de Montevideo. Un nom que haurien pogut fer seu tant els espanyolistes espanyolistes com els espanyolistes catalanistes. I és que, mentre l'actual nom continuï i el país evolucioni cap a on va, la situació actual de rebuig capilar de molts no pot sinó anar en augment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…