Ves al contingut principal

L'Obra Cultural Balear, distingida amb la Medalla Pau Claris 2011

Castell de Bellver










Avui, no puc deixar de donar notícia des d'aquest bloc del fet que l'Associació Patriòtica Catalunya 1640 ha triat aquest any honorar l'Obra Cultural Balear (OCB) amb la V Medalla Pau Claris, en reconeixement a la seva trajectòria plena de coratge en defensa de la llengua i la cultura comunes des de fa, gairebé, cinquanta anys. El lliurament del premi es farà en el marc del tradicional sopar commoratiu del Corpus de Sang de 1640, festa anual de l'associació, que tindrà lloc demà dijous a les 21.00 hores a l'Hotel Montblanc (Via Laietana, 61) de Barcelona. Tots els interessats podeu enviar un correu electrònic a aquesta adreça per fer la corresponent reserva. Compartirem, sens dubte, una estona de bones vibracions patriòtiques, amb la presència, com a presentador de l'entitat guardonada, de l'escriptor Sebastià Alzamora.

Aquest any, quan els renovats governs populars del País Valencià i les Illes Balears amenacen des de l'espanyolisme amb una nova ofensiva de regressió sense precedents en l'ensenyament de la nostra llengua als seus territoris, amb l'objectiu evident de liquidar-la d'arrel, pren sens dubte una nova dimensió aquesta convocatòria, encertadíssima, adreçada a deixar en el lloc de reconeixement que es mereix la ingent tasca que, des de la societat civil, duen a terme les entitats que mantenen vigorosa, tot i els atacs, la flama de la catalanitat. S'hi afegeix, de fet, a d'altres veritables baluards premiats en anys anteriors, com ara l'Escola Arrels de la Catalunya Nord en 2009 o l'heroïca Acció Cultural del País Valencià l'any anterior. Parafrasejant la tríada que serveix de divisa a l'Obra Cultural Balear: farem llengua, cultura i país.

Comentaris

  1. Diferents factors que ara no enumeraré faran que les quatre províncies s'independitzin d'Espanya en base a l'actual autonomia. Lamentablement i previsible, la resta de Països Catalans no s'afegiran a aquesta primera independència -sense comptar Andorra. Cal que tinguem ben present que l'acció més important, fonamental, del nou estat català serà la de crear les condicions per a que la resta de Països Catalans s'hi afegeixin.
    La reacció a una Catalunya provincial independent des de la resta del territori pot ser, això sí, molt diferent segons els territoris: emmirallamanet i entusiame general a la Catalunya Nord, augment de l'independentisme i de l'espanyolisme a les Illes, reafermament de l'espanyolisme a València i Alacent -menys, però, a Castelló- i adhesió socioeconòmica a la Franja.
    OCB, junt a ACPV i OC és una entitat que cra les condicions per a que els territoris mal dits "perifèrics" puguin, en el futur, acabar-se unint a la catalunya independent.
    Tot el recolzament que se'ls brindi és poc, davant els seus reptes monumentals.

    ResponElimina
  2. Us felicito pel bon estat d'ànim que respireu. Jo, personalment, des que he vist aquests pactes CiU-PPC i Ciu-PxC, m'he quedat en trànsit escoltant la Cançó de Solveig de Peer Gynt, de Grieg. No és conya, no. Sento repugnància a tot aquest món podrit dels interessos polítics i els seus negocis de poltrona emmerdada.
    Molt els caldrà als cius per recuperar la credibilitat. Primer, van pactar en secret amb els franquistes del PP. Sí, franquistes. Després, es van vendre la "Masia" per sortir a la foto. Ara, hi tornen venent-se el territori als represors de Catalunya.
    Quina mena de confiança se'ls pot concedir??
    Qui em queda!?

    ResponElimina
  3. Ramon Llull:
    ara vull sentir les justificacions farisaiques dels que blasmaven els pactes ERC-PSC-IC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…