Ves al contingut principal

Paroxisme a la Brigada

Convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan
Feia molts dies que els rumors travessaven la xarxa. Finalment s'han confirmat. Els lectors d'aquest humil bloc van tenir una pensada certament premonitòria quan van votar com a guanyadors dels primers Premis Brigada de Narcòtics 2010 a Josep Cuní en la categoria de Millor Inspector i el diari "La Vanguardia" com a Millor Comissaria. S'ensumaven el matrimoni ideològic gairebé perfecte entre el periodista estrella i el grup de comunicació del comte. I la unió, tal i com han anunciat les parts, s'acabarà consumant la propera temporada. Finalment, sembla que els Godó s'han decidit a fer alguna cosa de profit amb un canal que és un autèntic escarni a la llei vigent. Una concessió que fa vergonya. D'autèntics ocupes. Faci el que faci en Cuní no li serà difícil aixecar una mica el vol. Fins ara, el nivell és veritablement ínfim.

A mi, francament, el to encarcarat, suficient i alliçonador d'en Cuní mai m'ha acabat de convèncer. Tal i com l'han parodiat al Polònia, és d'aquells que necessita allargar un minut les seves preguntes per incloure, implícita, la resposta que prèviament ha decidit que vol escoltar. Encara fa més ràbia quan nega la necessitat de prendre cap compromís nacional des del lloc privilegiat que ocupa en l'imaginari col·lectiu, invocant la seva funció de periodista suposadament imparcial. L'altre dia, per exemple, al Sense ficció de TV3 que portava per títol L'aventura del romànic (el títol més absurd per a un reportatge que he escoltat en molt de temps), el seu posat en pantalla i la veu en off eren realment inadequats. Les converses amb la gent del Pallars, les pròpies d'un caçador d'elefants a l'Àfrica negra. Quina diferència amb el footing compartit de l'Albert Om. Ara, prendrà el relleu l'Ariadna Oltra. Haurem d'esperar cent dies. Però les expectatives no són gaire bones. Crec que li falta grapa. Potser és que el model Terribas pesa molt.

Comentaris

  1. Jo ja fa temps que vaig decidir no mirar el seu programa, el seu ego sortit de mare i la seva prepotència van ser definitius. Evidentment, no miraré 8TV, com gairebé no miro la tele.

    ResponElimina
  2. Fa anys que no miro la televisió, per a res. Ni tan sols durant les nits electorals, que segueixo per Vilaweb i Catinfo. És una qüestió d'higiene mental i, us ho puc assegurar, no em sento desinformat: premsa, ràdio i internet són més que suficients.
    La TV és el que els teòrics de la comunicació en diuen "soroll": una cascada d'inputs que t'acaben inundant i que cobren un sentit per ells mateixos (parlar per parlar dels programes de TV n'és un exemple). Deixeu la TV, és saludable!

    ResponElimina
  3. És l'Ariadna Oltra (no Mònica) qui prendrà el relleu d'en Cuní. Una salutació!

    ResponElimina
  4. Penso just el mateix que tots vosaltres. El problema és que la TV és el ganxo d'on es pengen tanta gent. Tindria gràcia fer un debat-fixió al Polònia entre la Terribles i en Cuní. Es clar que mai passarà perquè l'endemà se'ns acabaria el nostre Polònia...
    Fa anys, vaig generar un debat dins d'un seminari dels AV en el que defensava la meva teoria sobre la prevalença de la TV, que no vol dir que no sigui ni millor ni pitjor, com a punt d'atenció. (Ahí va!): Per naturalesa els sers vius tenen els cinc sentits com a mitjà de d'alerta. Sempre havia precalgut un dels sentits per captar un perill. A l'inici de la TV, aquests sentits s'han vist aclaparats per la invasió de dos canals alhora: El so i la imatge. Davant d'aquesta invasió dels sentits, el raonament animal-humà no ha trobat defenses i ha sucumbit(?), ha fracassat. Hem quedat seduïts, subjugats davant d'aquest ser que ens ho diu tot sense cap esforç per part nostre.
    Aquesta reflexió tan senzilla la vaig fer davant del Dc.Comparato, pseudònim d'un metge brasiler creador dels serials actuals fets a mida de la reacció social. El terrabastall va estar servit...

    ResponElimina
  5. El Cuni es fastigos, fa entrevistes nomes per sentir-se parlar a ell mateix. M'infla els collons que es cregui el "just mig", que la seva opinio sigui el centre de l'univers quan ell nomes es una tieta estupida i carrinclona.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…