Ves al contingut principal

Paroxisme a la Brigada

Convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan
Feia molts dies que els rumors travessaven la xarxa. Finalment s'han confirmat. Els lectors d'aquest humil bloc van tenir una pensada certament premonitòria quan van votar com a guanyadors dels primers Premis Brigada de Narcòtics 2010 a Josep Cuní en la categoria de Millor Inspector i el diari "La Vanguardia" com a Millor Comissaria. S'ensumaven el matrimoni ideològic gairebé perfecte entre el periodista estrella i el grup de comunicació del comte. I la unió, tal i com han anunciat les parts, s'acabarà consumant la propera temporada. Finalment, sembla que els Godó s'han decidit a fer alguna cosa de profit amb un canal que és un autèntic escarni a la llei vigent. Una concessió que fa vergonya. D'autèntics ocupes. Faci el que faci en Cuní no li serà difícil aixecar una mica el vol. Fins ara, el nivell és veritablement ínfim.

A mi, francament, el to encarcarat, suficient i alliçonador d'en Cuní mai m'ha acabat de convèncer. Tal i com l'han parodiat al Polònia, és d'aquells que necessita allargar un minut les seves preguntes per incloure, implícita, la resposta que prèviament ha decidit que vol escoltar. Encara fa més ràbia quan nega la necessitat de prendre cap compromís nacional des del lloc privilegiat que ocupa en l'imaginari col·lectiu, invocant la seva funció de periodista suposadament imparcial. L'altre dia, per exemple, al Sense ficció de TV3 que portava per títol L'aventura del romànic (el títol més absurd per a un reportatge que he escoltat en molt de temps), el seu posat en pantalla i la veu en off eren realment inadequats. Les converses amb la gent del Pallars, les pròpies d'un caçador d'elefants a l'Àfrica negra. Quina diferència amb el footing compartit de l'Albert Om. Ara, prendrà el relleu l'Ariadna Oltra. Haurem d'esperar cent dies. Però les expectatives no són gaire bones. Crec que li falta grapa. Potser és que el model Terribas pesa molt.

Comentaris

  1. Jo ja fa temps que vaig decidir no mirar el seu programa, el seu ego sortit de mare i la seva prepotència van ser definitius. Evidentment, no miraré 8TV, com gairebé no miro la tele.

    ResponElimina
  2. Fa anys que no miro la televisió, per a res. Ni tan sols durant les nits electorals, que segueixo per Vilaweb i Catinfo. És una qüestió d'higiene mental i, us ho puc assegurar, no em sento desinformat: premsa, ràdio i internet són més que suficients.
    La TV és el que els teòrics de la comunicació en diuen "soroll": una cascada d'inputs que t'acaben inundant i que cobren un sentit per ells mateixos (parlar per parlar dels programes de TV n'és un exemple). Deixeu la TV, és saludable!

    ResponElimina
  3. És l'Ariadna Oltra (no Mònica) qui prendrà el relleu d'en Cuní. Una salutació!

    ResponElimina
  4. Penso just el mateix que tots vosaltres. El problema és que la TV és el ganxo d'on es pengen tanta gent. Tindria gràcia fer un debat-fixió al Polònia entre la Terribles i en Cuní. Es clar que mai passarà perquè l'endemà se'ns acabaria el nostre Polònia...
    Fa anys, vaig generar un debat dins d'un seminari dels AV en el que defensava la meva teoria sobre la prevalença de la TV, que no vol dir que no sigui ni millor ni pitjor, com a punt d'atenció. (Ahí va!): Per naturalesa els sers vius tenen els cinc sentits com a mitjà de d'alerta. Sempre havia precalgut un dels sentits per captar un perill. A l'inici de la TV, aquests sentits s'han vist aclaparats per la invasió de dos canals alhora: El so i la imatge. Davant d'aquesta invasió dels sentits, el raonament animal-humà no ha trobat defenses i ha sucumbit(?), ha fracassat. Hem quedat seduïts, subjugats davant d'aquest ser que ens ho diu tot sense cap esforç per part nostre.
    Aquesta reflexió tan senzilla la vaig fer davant del Dc.Comparato, pseudònim d'un metge brasiler creador dels serials actuals fets a mida de la reacció social. El terrabastall va estar servit...

    ResponElimina
  5. El Cuni es fastigos, fa entrevistes nomes per sentir-se parlar a ell mateix. M'infla els collons que es cregui el "just mig", que la seva opinio sigui el centre de l'univers quan ell nomes es una tieta estupida i carrinclona.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…