Ves al contingut principal

Partit de govern i partit de cuixa


Monestir de Sant Cugat del Vallès








Segons llegeixo, l'encara secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, recorre el país sondejant les seccions locals del partit sobre les possibilitats d'assaltar definitivament la direcció. Com si res no hagués passat durant set anys, la seva lectura de la situació actual d'Esquerra és demencial. A risc de repetir-me, és necessari repassar algunes coses que expliquen (ep, només a parer meu) com hem arribat on som. L'ERC de principis dels 2000 va ser capaç de construir un discurs aglutinador i ple d'il·lusió que van comprar centenars de milers de catalans farts de vint-i-cinc anys d'autonomisme patètic. Si vol recuperar el seu espai propi, la nova ERC (fins ara Esquerra) ha de recuperar exactament el mateix rol d'aleshores. És senzill, només cal reprendre allò que saps que ha funcionat. L'acord tripartit de 2003 suposava actuar de palanca d'una nova dimensió estatutària: els votants el revaliden a les urnes a les generals de 2004. Quan l'Estatut fracassa, però, Esquerra perd el nord.

A partir de 2006, com si no hagués defensat el no definitiu a l'estafa estatutària, el partit es posa a fer autonomisme de pluja fina (Carod, no t'escaquegis ara), mentre l'esquerra europea s'ensorra i l'Estatutet és llançat a les escombraries. I com voleu que el partit no s'enfonsi, després de malbaratar les il·lusions del seu mig milió de votants? Ara, amb una capacitat analítica dels fets perfectament descriptible, Joan Ridao proposa que el partit accentui el seu perfil esquerrà fins i tot arribant a proposar una coalició amb els autonomistes d'ICV. Sens dubte, és la via més recta cap a l'extraparlamentarisme, de perdre el 33% del suport original que els queda. Diu el secretari general que Esquerra ha de ser partit de govern. I tant que sí. Però d'un govern no autonomista sinó antiautonomista, compromès veritablement amb la construcció d'un estat propi. Que faci d'aquesta necessitat absoluta d'un país assetjat per la crisi i l'espoli espanyol la màxima prioritat. Si no, més que un partit de govern, Esquerra acaba essent vista (com ara), com un partit de cuixa.

Comentaris

  1. Tu ho dius apreciat Granollacs: van tocar una cuixa estratosfèrica i van perdre el nord. Amb lo que queda demostrat que no podien ser un partit de govern. I quan dic govern, dic govern de veritat. I es que si no tens les coses clares, la primera cuixa que es creua davant teu et fa perdre l'oremus.

    ResponElimina
  2. Molt encertat el teu article d'avui.
    Aquestes peregrinacions que està fent en Ridao, ell que se'l podia veure com un polític de molt futur, ara resulten patètiques. Això de no conservar la mínima integritat de partit propi i anar a manllevar vots prestats d'altres partits, que poden estar molt bé, però que no són independetistes, això Sr. Ridao, vol dir que no té les idees prou clares, ni des del principi.
    Un partit no pot ser una empresa ni un club com el Real Madrid, on es pot fitxar i desfitxar com et dóni la reial gana.
    Ridao, un valor perdut en la deriva d'en Puigcercós. Apa, a les escombraries. Faria bé de recomençar de nou des de la base i sense prepotències.

    ResponElimina
  3. Díficilment erc podia donar satisfacció a tots als seus votants quan una part important d'aquests, l'any 2003, no eren res més que convergents decebuts o desenganyats que pretenien escarmentar el pujolisme sense fer-li mal. A més d'això erc és una força política sense mitjans propis, és a dir sense claca i per tant a mercè de les dels altres. Com podia combatre aquesta situació si una part d'aquells votants es formaven i es formen la seva opinió política a través de mitjans com lv i a més n'estan orgullosos? era materialment impossible. Crec que tots recordareu com des d'aquell i d'altres mitjans durant el tripartit es feia simple seguidisme dels arguments posats en joc per la caverna espanyola. Aquí es repetien com a ànecs. Amb tot això no dic que tot el que ha fet erc sigui correcte dic una cosa molt pitjor: el càstig rebut no és per haver-ho fet malament desenganyeu-vos, no hi té cap relació i hi ha molts partits que ho han fet molt malament i no han patit aquestes conseqüències, el càstig es rep per dos motius el primer és que erc és percebut com l'autèntica amenaça per l'amo (espanya) i el segon és que no disposa d'una estructura pròpia de recolzament (la claca) que pogués parar el cop, estem saturats d'opinadors de ciu, del psc-psoe i del pp digue-me quans n'hi ha que tinguin la més mínima simpatia per erc i que a més ho sàpiguen, només n'hi ha un, excel.lent, que és el sebastià alzamora. Amb aquests dos ingredients mai podràs ser l'amo del teu futur.

    ResponElimina
  4. Amb Ridao al capdavant està clar que ERC desapareixerà, bàsicament perquè per a fer com ICV ja hi ha ICV.
    De totes formes, potser sí que val la pena que desaparegui i predominin partits unilateralistes. Vull dir, independentistes en ideologia i en la pràctica, que tirin pel dret amb la idea de declarar la independència unilateralment si arribem a tenir majoria al Parlament. No suposats independentistes com ERC, o federalistes teòrics com Unió i ICV, i de CiU encara no sabem que pretenen, perquè les seves entel·lèquies no lliguen gaire amb els pactes amb el PP. Total, que per a mi només queda SI, RCat si no torna a integrar-se a ERC i les CUP.

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord en l'anàlisi pero sincerament preferiria que l'espai que va ocupar ERC a principis del 2000 ara l'ocupés SI, un partit netament independentista obert a dreta i esquerra, amb llistes obertes i democràcia interna.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…