Ves al contingut principal

Passats de voltes

Escunhau (Vall d'Aran)









Qui no va conectar, de bon començament, ni que fos una mica, amb l'esclat dels indignats. Algunes de les reivindicacions eren tan òbvies que només la classe política, sempre cofoia amb els seus privilegis, podia sentir-ne un rebuig instintiu. Fins i tot els mitjans de la Brigada de Narcòtics s'hi van posar bé. És tan evident que cal, d'entrada, una reforma de dalt a baix del sistema electoral i del funcionament dels partits! La data electoral municipal, comuna encara que no vulguem, encara podia justificar el seguidisme català de la Puerta del Sol. Allò que ha vingut després, però, no ha estat sinó un procés de degradació continu, tot i la intervenció maldestra del conseller del bat de beisbol. Fa uns dies vaig passar per la Plaça Catalunya de Barcelona i la sensació d'embrutiment en les formes i en el fons començava a ser general. En una bona estona no vaig aconseguir escoltar ni un sol discurs en català, tot i que, en un d'ells la catalanoparlant que s'expressava amb un domini discutible de la llengua veïna va fer esment al "gran problema del habitatge".

Així que em vaig quedar amb la idea que més que una acampada allò començava a semblar-se a una ocupada en la qual els catalans no teníem gaire cosa a dir. El que va passar ahir no ha estat sinó un pas endavant en el descontrol d'un moviment dirigit amb esperit cada vegada més mesetari i sense objectius clars. Una cosa és que els que volem un Parlament de veritat ens enfotem del nostre Parlament de fireta. I una altra que aquests indignats es prenguin el que hauria de ser la seu de la nostra sobirania pel pito del sereno (disculpeu-me la incorrecció), fins arribar a l'escopinada i l'agressió. I el més trist és que (com passa tant sovint en el camp de l'independentisme), una vegada més, la seva estupidesa donarà oxigen als responsables de la penosa situació actual del nostre país, als promotors de la nostra democràcia de baixa qualitat autonomista, per treure pit i continuar com sempre. Amb els seus privilegis. Sense tocar ni una coma. Una altra oportunitat perduda.

Comentaris

  1. Un cert tuf a lerrouxisme, desprén aquest moviment dels indignats.

    ResponElimina
  2. Lerrouxisme total. Vegeu l'editorial d'ahir d'en Partal a Vilaweb: companyonia amb el PP a l'Ateneo de Madrid, elogis a la bandera, etc.
    La part més infeudada a Espanya d'entre la casta dirigent d'aquí sempre ha utilitzat el lumpen com a força de xoc per a laminar (sense èxit) les vies que ens poden aproximar a l'alliberament nacional.
    L'atac als diputats regionals d'ahir va en aquesta línia. Només lamento l'entrada en helicòpter dels diputats -vergonyant- en comptes d'una actuació com cal dels mossos.

    ResponElimina
  3. A Madrid (ni a cap altre lloc) no haguessin tingut collons de tancar el parlament, pero a la barcelona sociata-perroflauta del totxo val tot.

    ResponElimina
  4. Jo els considero des fa dies totalment espanyoleros. Avui he escoltat a RAC 1 que han tornat a anular el tema de l'autodeterminació. També he escoltat a la mateixa emissora a en Benach dient que estava molt dolgut i desagradablement sorprès per els esdeveniments d'ahir. Doncs si li passes el mateix a ell i a la resta de polítics fastigosos per la gent que es a l'atur i ja passa gana. Tenim centenes de milers de pobres a Catalunya i pensionistes que viuen amb 300 euros al mes i els polítics no fan el que han de fer. Això, amics meus, es violència de coll blanc i corbata. A aquests pirates no hi ha ningun medi de comunicació que els denunciï. Ningun jutge que els jutgi quan s'obliden del que han promès per poder accedir al la poltrona. Ara aquests falsaris s'indignen perquè els han insultat i els han tirat ous. Però no ho fan pel mal que provoquen ells mateixos. No entenen altra cosa que la violència. No obren els ulls nomes que davant la violència. Aquest es el seu nivell. Nomes els agita la violència. Sense violència no els preocupa res mes que la seva poltrona.

    ResponElimina
  5. Les nostres Terres Catalanes deuen tenir alguna força telúrica anarquista...
    Entrant més seriosament, crec que hi ha molta crispació, molt poca formació i molts infiltrats per desestabilitzar aquest moviment. El qui m'ha defraudat, ha estat l'Arcadi Oliveres. Serveix per exaltar els ànims, però no sap trobar l'equilibri per encarrilar la força.
    Fa uns dies, jo deia que això anirà a més, amb infiltrats o sense. El drama generat pels bancs, etc. està arribant a la vora de casa i deixes d'estar indignat per entrar en combustió. El descontrol està servit.

    Estic a favor de l'ús dels helicòpters. D'altra manera, hauria pogut haver-hi sang.

    ResponElimina
  6. Licòpters no!

    Quina vergonya! Millor hagués estat esperar-se una mica, deixar que tot es desfès com un sucre en un cafè i l'endemà ja farien la sessió.

    Quines ganes de fer espectacle! Com es nota que en comptes de manar i bé, no saben com passar el temps i van al darrere de quatre arreplegats que no saben què volen, tret de fer-se de notar. Perquè diuen que van en contra de les irregularitats del sistema i, alhora, van a votar.

    Salut i bé que, entre tots, ens han fotut. Perquè, és clar, la benzina de licòpter la pago jo, que amb prou feines puc pagar la de la meva skúter.

    Hala, me'n vaig a Grècia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…