Reformes estructurals

Cornudella de Montsant












A nivell mundial és un problema. Al país veí i a Catalunya, una veritable tragèdia. La discussió delñs pressupostos tornaa a posar-ho de manifest. Amb l'aigua al coll no veiem l'onada gegant que s'aproxima. En això no som, desgraciadament, pas gaire diferents. La capacitat de dissenyar polítiques estructurals, pensant en la propera generació, és completament absent de la mentalitat no només dels nostres polítics, sinó també de la mateixa gent que els vota. Les preocupacions dels uns i la motivació dels altres és gairebé sempre exclusivament conjuntural. Respondre a l'impuls del moment. Tapar forats. Córrer a oferir solucions provisionals que a llarg termini no ho poden ser. No capgirar dinàmiques de fons. Castigar els uns encara que suposi premiar immerescudament els altres. I així és impossible encarar els gravíssims problemes que té plantejats el país.

Volem viure de la inèrcia en una fira que gira i gira. I així tenim el que tenim. Un monocultiu del totxo i la tovallola que gent com en Xavier Roig denunciava en el desert fa una dècada. Però que ningú, ni governs de dretes ni governs d'esquerres han volgut afrontar de cara. Mirar cap a una altra banda mentre el mercat immobiliari s'inflava fins a prendre dimensions demencials. Veure com els controladors bastien un sistema laboral de privilegis i fer-se l'orni. Negociar en cada cas per sortir del pas. I qui vingui ja s'ho trobarà. I ara, els catalans, el 28-N i el 22-M, demanem més autonomisèria tot i que tothom, polítics i votants, sap que no anem enlloc. Que es tracta d'un camí cap al no res. Que no podem revertir aquesta gravíssima crisi econòmica amb els instruments de que disposem. Ben bé tenim allò que ens mereixem. Tot plegat, a l'espera del pla B del Gran Timoner.

Comentaris

  1. Sembla el diari d'un deprimit, estimat Granollacs.
    Però, no. És el diari d'una visió que toca de peus a terra. De veure, almenys crec jo, que ja som incapaços -tota la humanitat- de desfer el nus tan complicat que hem creat amb tot aquest seguit de lleis i reglaments que ens ceguen la nostra realitat humana de que ens cal oxígen per tornar a respirar. Les lleis que ens ofeguen, creades per beneficiar a uns pocs, i que se'ls acabarà menjant-se'ls també.
    Les revoltes arriben sempre quan la humanitat s'ofega, siguin pagesos medievals o tècnics, professionals actuals. Això ha començat amb una breu incursió, dita d'"Indignats". D'aquí a mig any, quan el nivell d'atur sigui d'ultramisèria, ambn els venciments d'hipoteques provocant la caiguda de famílies senceres, d'aquí a mig any rebrotarà una nova indignació, amb insubordinació. Llavores, els polítics començaran a posar-se nerviosos (no pas ara). Al cap d'un any, aquesta insurrecció popular serà revolta popular sense control.
    I, sinó, donem-li màniga al temps... Amb la caiguda del sistema (fatit!) del comunisme, s'ha disparat de nou tota la fúria egoïsta. Cal tornar a refrenar-ho amb algun nou sistema de control del capital.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)