Ves al contingut principal

Reformes estructurals

Cornudella de Montsant












A nivell mundial és un problema. Al país veí i a Catalunya, una veritable tragèdia. La discussió delñs pressupostos tornaa a posar-ho de manifest. Amb l'aigua al coll no veiem l'onada gegant que s'aproxima. En això no som, desgraciadament, pas gaire diferents. La capacitat de dissenyar polítiques estructurals, pensant en la propera generació, és completament absent de la mentalitat no només dels nostres polítics, sinó també de la mateixa gent que els vota. Les preocupacions dels uns i la motivació dels altres és gairebé sempre exclusivament conjuntural. Respondre a l'impuls del moment. Tapar forats. Córrer a oferir solucions provisionals que a llarg termini no ho poden ser. No capgirar dinàmiques de fons. Castigar els uns encara que suposi premiar immerescudament els altres. I així és impossible encarar els gravíssims problemes que té plantejats el país.

Volem viure de la inèrcia en una fira que gira i gira. I així tenim el que tenim. Un monocultiu del totxo i la tovallola que gent com en Xavier Roig denunciava en el desert fa una dècada. Però que ningú, ni governs de dretes ni governs d'esquerres han volgut afrontar de cara. Mirar cap a una altra banda mentre el mercat immobiliari s'inflava fins a prendre dimensions demencials. Veure com els controladors bastien un sistema laboral de privilegis i fer-se l'orni. Negociar en cada cas per sortir del pas. I qui vingui ja s'ho trobarà. I ara, els catalans, el 28-N i el 22-M, demanem més autonomisèria tot i que tothom, polítics i votants, sap que no anem enlloc. Que es tracta d'un camí cap al no res. Que no podem revertir aquesta gravíssima crisi econòmica amb els instruments de que disposem. Ben bé tenim allò que ens mereixem. Tot plegat, a l'espera del pla B del Gran Timoner.

Comentaris

  1. Sembla el diari d'un deprimit, estimat Granollacs.
    Però, no. És el diari d'una visió que toca de peus a terra. De veure, almenys crec jo, que ja som incapaços -tota la humanitat- de desfer el nus tan complicat que hem creat amb tot aquest seguit de lleis i reglaments que ens ceguen la nostra realitat humana de que ens cal oxígen per tornar a respirar. Les lleis que ens ofeguen, creades per beneficiar a uns pocs, i que se'ls acabarà menjant-se'ls també.
    Les revoltes arriben sempre quan la humanitat s'ofega, siguin pagesos medievals o tècnics, professionals actuals. Això ha començat amb una breu incursió, dita d'"Indignats". D'aquí a mig any, quan el nivell d'atur sigui d'ultramisèria, ambn els venciments d'hipoteques provocant la caiguda de famílies senceres, d'aquí a mig any rebrotarà una nova indignació, amb insubordinació. Llavores, els polítics començaran a posar-se nerviosos (no pas ara). Al cap d'un any, aquesta insurrecció popular serà revolta popular sense control.
    I, sinó, donem-li màniga al temps... Amb la caiguda del sistema (fatit!) del comunisme, s'ha disparat de nou tota la fúria egoïsta. Cal tornar a refrenar-ho amb algun nou sistema de control del capital.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…