Tornem-hi el 9 de juliol

L'Albert em va avançar la notícia fa uns dies. Esperem trobar-nos novament com l'any passat, tot just abans d'introduir-nos al torrent sanguini de la multitud. Entre amics i coneguts, companys de lluita. Encara que ben aviat ens acabem perdent entre els corrents incontrolables de la gentada. En un mar d'estelades. El Llorenç també hi era aleshores. Un any més tard, ha perdut la feina. Bons patricis organitzen, des de la societat civil, per al proper 9 de juliol, una nova gran manifestació per la independència. En l'estela de les dels darrers anys. Com a resistents que som. En temps de decepcions i d'esperança. Som cridats, un any després, ha expressar novament al carrer que estem fins al capdamunt de tanta tonteria. Que l'autonomisme vigent és una autèntica xacra que posa en risc el nostre futur personal i el de les properes generacions de catalans. Que tot i els canvis de majoria, el govern de la Gestoria continua igual d'incapaç que abans per portar aquest país endavant.

Perquè les reformes que calen són estructurals. Perquè necessitem un estat propi. Fins fa dos mesos estavem convençuts que només nosaltres podíem fer-ho. Ara, altres actors amb els quals compartim alguns valors, reben l'estima general. Algunes de les seves reivindicacions forneixen un programa acceptable. Però obliden d'altres que són absolutament clau. Ens toca ara, doncs, posar novament damunt la taula la gran solució que el país necessita per començar a caminar. Si fa un any varem ser capaços de portar la gran manifestació del 10 de juliol de l'autonomisme a l'independentisme, ara hem de ser capaços de dur la indignació dels indignats al terreny nacional. Aconseguir que els objectius arrelin en les necessitats més vitals per al país i la seva gent. Perquè acampar a Barcelona és molt més car que fer-ho a Madrid. En una paraula, fer nostra la indignació del carrer. Enarborar la nostra bandera de combat amb l'estel de la llibertat. Perquè, vulguin o no vulguin alguns, mentre el moviment dels indignats no es decideix a agafar la nostra continua acceptant l'estanquera dels ocupants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)