Ves al contingut principal

Tornem-hi el 9 de juliol

L'Albert em va avançar la notícia fa uns dies. Esperem trobar-nos novament com l'any passat, tot just abans d'introduir-nos al torrent sanguini de la multitud. Entre amics i coneguts, companys de lluita. Encara que ben aviat ens acabem perdent entre els corrents incontrolables de la gentada. En un mar d'estelades. El Llorenç també hi era aleshores. Un any més tard, ha perdut la feina. Bons patricis organitzen, des de la societat civil, per al proper 9 de juliol, una nova gran manifestació per la independència. En l'estela de les dels darrers anys. Com a resistents que som. En temps de decepcions i d'esperança. Som cridats, un any després, ha expressar novament al carrer que estem fins al capdamunt de tanta tonteria. Que l'autonomisme vigent és una autèntica xacra que posa en risc el nostre futur personal i el de les properes generacions de catalans. Que tot i els canvis de majoria, el govern de la Gestoria continua igual d'incapaç que abans per portar aquest país endavant.

Perquè les reformes que calen són estructurals. Perquè necessitem un estat propi. Fins fa dos mesos estavem convençuts que només nosaltres podíem fer-ho. Ara, altres actors amb els quals compartim alguns valors, reben l'estima general. Algunes de les seves reivindicacions forneixen un programa acceptable. Però obliden d'altres que són absolutament clau. Ens toca ara, doncs, posar novament damunt la taula la gran solució que el país necessita per començar a caminar. Si fa un any varem ser capaços de portar la gran manifestació del 10 de juliol de l'autonomisme a l'independentisme, ara hem de ser capaços de dur la indignació dels indignats al terreny nacional. Aconseguir que els objectius arrelin en les necessitats més vitals per al país i la seva gent. Perquè acampar a Barcelona és molt més car que fer-ho a Madrid. En una paraula, fer nostra la indignació del carrer. Enarborar la nostra bandera de combat amb l'estel de la llibertat. Perquè, vulguin o no vulguin alguns, mentre el moviment dels indignats no es decideix a agafar la nostra continua acceptant l'estanquera dels ocupants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…