Ves al contingut principal

Tornem-hi el 9 de juliol

L'Albert em va avançar la notícia fa uns dies. Esperem trobar-nos novament com l'any passat, tot just abans d'introduir-nos al torrent sanguini de la multitud. Entre amics i coneguts, companys de lluita. Encara que ben aviat ens acabem perdent entre els corrents incontrolables de la gentada. En un mar d'estelades. El Llorenç també hi era aleshores. Un any més tard, ha perdut la feina. Bons patricis organitzen, des de la societat civil, per al proper 9 de juliol, una nova gran manifestació per la independència. En l'estela de les dels darrers anys. Com a resistents que som. En temps de decepcions i d'esperança. Som cridats, un any després, ha expressar novament al carrer que estem fins al capdamunt de tanta tonteria. Que l'autonomisme vigent és una autèntica xacra que posa en risc el nostre futur personal i el de les properes generacions de catalans. Que tot i els canvis de majoria, el govern de la Gestoria continua igual d'incapaç que abans per portar aquest país endavant.

Perquè les reformes que calen són estructurals. Perquè necessitem un estat propi. Fins fa dos mesos estavem convençuts que només nosaltres podíem fer-ho. Ara, altres actors amb els quals compartim alguns valors, reben l'estima general. Algunes de les seves reivindicacions forneixen un programa acceptable. Però obliden d'altres que són absolutament clau. Ens toca ara, doncs, posar novament damunt la taula la gran solució que el país necessita per començar a caminar. Si fa un any varem ser capaços de portar la gran manifestació del 10 de juliol de l'autonomisme a l'independentisme, ara hem de ser capaços de dur la indignació dels indignats al terreny nacional. Aconseguir que els objectius arrelin en les necessitats més vitals per al país i la seva gent. Perquè acampar a Barcelona és molt més car que fer-ho a Madrid. En una paraula, fer nostra la indignació del carrer. Enarborar la nostra bandera de combat amb l'estel de la llibertat. Perquè, vulguin o no vulguin alguns, mentre el moviment dels indignats no es decideix a agafar la nostra continua acceptant l'estanquera dels ocupants.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…