Ves al contingut principal

Tranquils, cal demanar permís

Betrèn (Vall d'Aran)










El Tribunal Constitucional ha aixecat el veto a la Llei de Consultes a l'espera d'una sentència definitiva. Diu que no cal patir (els espanyols) que segons la nostra mateixa llei dogal (entre d'altres, obra dels independentistes d'ERC), que deriva del nostre Estatutet dogal (aquell que van recolzar els independentistes de CiU), en tot cas, per convocar un referèndum cal demanar l'autorització de l'amo. Cap problema, doncs. Abans o després de la sentència és clar que mai es podrà celebrar un referèndum sobre el pacte fiscal. Com diria la meva dona, lo saben los chinos. Això, que ho sap tothom i es profecia, ara el Tribunal Constitucional ho certifica. Aquest estat de coses coincideix amb el rebrot dels indignats, que insisteixen a portar la seva indignació en un camí paral·lel al de l'històric català emprenyat. Que el 15-M mai no toqui amb el 10-J. Dues indignacions que, sospitosament, molt sospitosament, mai convergeixen.

Perquè, per pura lògica de proximitat i de jerarquia, després d'indignar-se (encalçar-lo i fustigar-lo fins a passar-se de la ratlla) amb el poder (!?) autonòmic i abans de fer-ho amb el sistema global, per pura lògica, caldria indignar-se també amb Espanya. Però, no. El senyor Rangel encara no s'ha assabentat que hi ha indignats a Barcelona. I, entretant, el nostre Gran Timoner afirma que no existeixen dreceres per sortir de la crisi. Entre pacte i pacte amb el Partit Popular, el Molt Honorable hauria d'aixecar-se de la taula i fer números. I tant que hi ha drecera. Una drecera enorme, una autopista (que som catalans) de quatre carrils: acabar, d'una vegada, amb l'espoli fiscal que els espanyols ens apliquen. Però d'això, pel que sembla, ara no toca parlar. Ni per al Govern de Catalunya ni per als indignats. Ens correspon continuar esperant a que el calendari doni la victòria final a la dreta espanyola i aquesta (amb el suport entusiasta del PSOE) ens denegui el dret a preguntar-nos res en forma de referèndum. I la indignació continuarà creixent.

Comentaris

  1. Sí.
    En Mas, o no té imaginació (que no m'ho crec), o és totalment seguidor de la inèrcia de l'economia especuladora (crisi actual), i del PP (se me'n fot Catalunya en tal de manar jo). D'això, sí que m'ho crec.
    No em preocupa ser de dretes o d'esquerres. Aquestes, són malalties que cal assumir, com l'encostipat. El que m'emprenya és el seguidisme amb qui saps, i ell ho sap del cert, que et porta a la ruïna, al suïcidi, a la forca.

    Cal plantar cara, i per això,
    EMPRENYATS i INDIGNATS, tots de Catalunya, tots el 10 de juliol cap a la plaça del llàpiç (de Barcelona)!!
    A veure si sumem prou quantitat que els faci tremolar d'una vegada!!

    ResponElimina
  2. La manifestació és el #9juliol, Ramon Llull. Segur que ha estat un petit lapsus.
    Granollacs, respecte de les movilitzacions dels "indignats", sinó l'has llegit és molt recomanable el post
    http://www.saboteamos.info/2011/06/16/acampada-sol-%C2%BFque-ha-sido-realmente-%C2%BFspanish-revolution-o-spanish-experiment/
    Un nucli dur de "comunicació interna" que fa i desfà s'avé molt amb el desconcert dels indignats catalans que votaven un i altre cop per l'autodeterminació... Sense que acabi apareguent als documents "consensuats"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…