Tranquils, cal demanar permís

Betrèn (Vall d'Aran)










El Tribunal Constitucional ha aixecat el veto a la Llei de Consultes a l'espera d'una sentència definitiva. Diu que no cal patir (els espanyols) que segons la nostra mateixa llei dogal (entre d'altres, obra dels independentistes d'ERC), que deriva del nostre Estatutet dogal (aquell que van recolzar els independentistes de CiU), en tot cas, per convocar un referèndum cal demanar l'autorització de l'amo. Cap problema, doncs. Abans o després de la sentència és clar que mai es podrà celebrar un referèndum sobre el pacte fiscal. Com diria la meva dona, lo saben los chinos. Això, que ho sap tothom i es profecia, ara el Tribunal Constitucional ho certifica. Aquest estat de coses coincideix amb el rebrot dels indignats, que insisteixen a portar la seva indignació en un camí paral·lel al de l'històric català emprenyat. Que el 15-M mai no toqui amb el 10-J. Dues indignacions que, sospitosament, molt sospitosament, mai convergeixen.

Perquè, per pura lògica de proximitat i de jerarquia, després d'indignar-se (encalçar-lo i fustigar-lo fins a passar-se de la ratlla) amb el poder (!?) autonòmic i abans de fer-ho amb el sistema global, per pura lògica, caldria indignar-se també amb Espanya. Però, no. El senyor Rangel encara no s'ha assabentat que hi ha indignats a Barcelona. I, entretant, el nostre Gran Timoner afirma que no existeixen dreceres per sortir de la crisi. Entre pacte i pacte amb el Partit Popular, el Molt Honorable hauria d'aixecar-se de la taula i fer números. I tant que hi ha drecera. Una drecera enorme, una autopista (que som catalans) de quatre carrils: acabar, d'una vegada, amb l'espoli fiscal que els espanyols ens apliquen. Però d'això, pel que sembla, ara no toca parlar. Ni per al Govern de Catalunya ni per als indignats. Ens correspon continuar esperant a que el calendari doni la victòria final a la dreta espanyola i aquesta (amb el suport entusiasta del PSOE) ens denegui el dret a preguntar-nos res en forma de referèndum. I la indignació continuarà creixent.

Comentaris

  1. Sí.
    En Mas, o no té imaginació (que no m'ho crec), o és totalment seguidor de la inèrcia de l'economia especuladora (crisi actual), i del PP (se me'n fot Catalunya en tal de manar jo). D'això, sí que m'ho crec.
    No em preocupa ser de dretes o d'esquerres. Aquestes, són malalties que cal assumir, com l'encostipat. El que m'emprenya és el seguidisme amb qui saps, i ell ho sap del cert, que et porta a la ruïna, al suïcidi, a la forca.

    Cal plantar cara, i per això,
    EMPRENYATS i INDIGNATS, tots de Catalunya, tots el 10 de juliol cap a la plaça del llàpiç (de Barcelona)!!
    A veure si sumem prou quantitat que els faci tremolar d'una vegada!!

    ResponElimina
  2. La manifestació és el #9juliol, Ramon Llull. Segur que ha estat un petit lapsus.
    Granollacs, respecte de les movilitzacions dels "indignats", sinó l'has llegit és molt recomanable el post
    http://www.saboteamos.info/2011/06/16/acampada-sol-%C2%BFque-ha-sido-realmente-%C2%BFspanish-revolution-o-spanish-experiment/
    Un nucli dur de "comunicació interna" que fa i desfà s'avé molt amb el desconcert dels indignats catalans que votaven un i altre cop per l'autodeterminació... Sense que acabi apareguent als documents "consensuats"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas