Ves al contingut principal

Un Borbó devorat per la seva cort

Seu Nova de Lleida










Si en alguna acció conjunta (a més de en el propòsit de camuflar la nostra submissió i el mal que ens provoca) han reeixit durant els darrers trenta-cinc anys els mitjans de la Brigada de Narcòtics ha estat en l’operació de maketing contínua, per terra, mar i aire, de la pútrida monarquia borbònica. L’èxit ha estat total i, tot pintant de verd el pedigrí clarament franquista del personatge, del gran padrino de la dinastia, les masses es declaren avui a Espanya, segons totes les enquestes, si més no, molt majoritàriament juancarlistes. De fet, tampoc no cal un esforç massa gran, l’arquitectura legal construïda pels (mals) pares constitucionals ens va deixar una monarquia que és completament impossible abatre per les vies legals (més enllà que els indignats aconsegueixin una revolució total, que no sembla).

Desagraït, com no pot ser d’una altra manera, ara el Borbó està enfadat amb la seva cort d’aduladors (els acusa de voler-li clavar un pi al ventre: algú podria explicar una afirmació tan surrealista?!). S'indigna amb els mateixos mitjans que han cuidat la seva imatge amb la més burda idolatria. Contra els mitjans que han censurat una i mil vegades qualsevol aspecte de la realitat que pogués malmetre la percepció pública del seu benèfic regnat. Ara, alguns d’aquests mitjans insisteixen en la mala salut reial. Com si fossin víctimes de la seva pròpia missió històrica al servei de la monarquia, com si volguessin fer efectiva, d’una vegada, la continuïtat de la dinastia en el nou rei Felip VI. Serà la darrera contribució de l’actual cacic a l’arrelament de la seva dinastia. Amb la seva propera desaparició, els Borbons assoliran plenament l’objectiu que projecta encara la seva ombra pestilent sobre la història espanyola contemporània.

Comentaris

  1. I, el divertit del tema és que aquesta nit he somniat com a continuació del mateix tema que publiques avui, he "viscut" la independització de Catalunya per mèrits propis nostres! Pacíficament, enginyosament. Coordinació entre els "errors" il·legítims de la Constitució espanyola i denúncies als Tribunals Internacionals pels abusos constants en contra de Catalunya des de fa 300 anys.
    No ens enganyessim pas! Ho aconseguíem pel potencial econòmic que tenim per la UE i per uns fàstics pel franquisme actiu espanyol.
    Serà veritat? Serem una República de Catalunya finalment? És qüestió d'anar enllestint la nostra Constitució actualitzada de la de fa més de 300 anys. No fos que se'ns fes tard...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…