Ves al contingut principal

Un Borbó devorat per la seva cort

Seu Nova de Lleida










Si en alguna acció conjunta (a més de en el propòsit de camuflar la nostra submissió i el mal que ens provoca) han reeixit durant els darrers trenta-cinc anys els mitjans de la Brigada de Narcòtics ha estat en l’operació de maketing contínua, per terra, mar i aire, de la pútrida monarquia borbònica. L’èxit ha estat total i, tot pintant de verd el pedigrí clarament franquista del personatge, del gran padrino de la dinastia, les masses es declaren avui a Espanya, segons totes les enquestes, si més no, molt majoritàriament juancarlistes. De fet, tampoc no cal un esforç massa gran, l’arquitectura legal construïda pels (mals) pares constitucionals ens va deixar una monarquia que és completament impossible abatre per les vies legals (més enllà que els indignats aconsegueixin una revolució total, que no sembla).

Desagraït, com no pot ser d’una altra manera, ara el Borbó està enfadat amb la seva cort d’aduladors (els acusa de voler-li clavar un pi al ventre: algú podria explicar una afirmació tan surrealista?!). S'indigna amb els mateixos mitjans que han cuidat la seva imatge amb la més burda idolatria. Contra els mitjans que han censurat una i mil vegades qualsevol aspecte de la realitat que pogués malmetre la percepció pública del seu benèfic regnat. Ara, alguns d’aquests mitjans insisteixen en la mala salut reial. Com si fossin víctimes de la seva pròpia missió històrica al servei de la monarquia, com si volguessin fer efectiva, d’una vegada, la continuïtat de la dinastia en el nou rei Felip VI. Serà la darrera contribució de l’actual cacic a l’arrelament de la seva dinastia. Amb la seva propera desaparició, els Borbons assoliran plenament l’objectiu que projecta encara la seva ombra pestilent sobre la història espanyola contemporània.

Comentaris

  1. I, el divertit del tema és que aquesta nit he somniat com a continuació del mateix tema que publiques avui, he "viscut" la independització de Catalunya per mèrits propis nostres! Pacíficament, enginyosament. Coordinació entre els "errors" il·legítims de la Constitució espanyola i denúncies als Tribunals Internacionals pels abusos constants en contra de Catalunya des de fa 300 anys.
    No ens enganyessim pas! Ho aconseguíem pel potencial econòmic que tenim per la UE i per uns fàstics pel franquisme actiu espanyol.
    Serà veritat? Serem una República de Catalunya finalment? És qüestió d'anar enllestint la nostra Constitució actualitzada de la de fa més de 300 anys. No fos que se'ns fes tard...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…