Ves al contingut principal

Vénen programats de sèrie


Platja de Sant Pol de Mar









L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de poder comentar-ho amb en Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear. Home de fermes conviccions i tracte afable, al qual se li ha girat una autèntica feinada, després de la victòria de la versió més ultradretana del PP que les Illes han viscut des de fa trenta-dos anys. I és que, encara avui, els parlants de la nostra llengua s'enfronten a una mentalitat d'inferioritat, diglòssica, absolutament interioritzada. No és només que els grans, que ens hem educat com ens hem educat o procedim d'on procedim, ens passem a la llengua dels altres, amb armes i bagatges, sempre que convingui. És que transmetem aquest mateix acovardiment a les futures generacions. I els parlants d'espanyol fan exactament el mateix, però en sentit estrictament contrari.

Així ho he vist amb els meus fills, fins i tot de ben petits. Com sabeu, van a l'escola que ens va imposar el Departament d'Ensenyament, on el públic és abrumadorament espanyol, d'origen i de mentalitat. Se suposa que, amb els nostres fills com a carn de canó, hem de col·laborar a integrar els nens nascuts de pares d'altres procedències territorials o mentals. Estaria bé, en un món feliç, si no fos perquè percebem cada dia que són els nostres els que es desintegren. Hi ha companys seus que són absolutament incapaços de pronunciar ni una paraula en la llengua del país. Porten anys escolaritzats amb els nostres. Han assistit a les mateixes classes. Han tingut els mateixos mestres. Han vist els mateixos bits. Tot, se suposa, en català. Però entre ells s'utilitza sempre i només l'espanyol. Perquè uns no canvien mai de llengua i els altres sí. De res no serveix explicar als meus fills que els entendran perfectament si continuen parlant-los en català. I és que un acaba arribant a la conclusió que, pel que fa a l'esperit de dominació, els espanyols vénen programats de sèrie.

Comentaris

  1. En la lluita per la independència -i quan aquesta arribi, també- caldrà comptar amb un percentatge de la població del principat obertament unionista. No és fàcil xifrar-ho, ja que no es pot establir una relació directa entre hispanofon i unionisme. És notori que una part de connacionals d'expressió espanyola secundaran la independència, de la mateixa manera que una part -més aviat petita però significativament influent- de catalans de soca-rel volen seguir dominats per Espanya.
    En tot cas, és un factor gens menyspreable l'existència d'aquesta bossa unionista amb la que cal comptar. És la "motxilla" que haurem de traginar.

    ResponElimina
  2. Serà qüestió de tornar-hi el 10 de juliol vinent a fer una mani encara més gran. Caldrà deixar clar que els okupes de Catalunya són els qui parlen castellà, saquejen i traeixen les pròpies lleis de Catalunya. Això mentre no estiguem alliberats del mal estat espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…