Vénen programats de sèrie


Platja de Sant Pol de Mar









L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de poder comentar-ho amb en Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear. Home de fermes conviccions i tracte afable, al qual se li ha girat una autèntica feinada, després de la victòria de la versió més ultradretana del PP que les Illes han viscut des de fa trenta-dos anys. I és que, encara avui, els parlants de la nostra llengua s'enfronten a una mentalitat d'inferioritat, diglòssica, absolutament interioritzada. No és només que els grans, que ens hem educat com ens hem educat o procedim d'on procedim, ens passem a la llengua dels altres, amb armes i bagatges, sempre que convingui. És que transmetem aquest mateix acovardiment a les futures generacions. I els parlants d'espanyol fan exactament el mateix, però en sentit estrictament contrari.

Així ho he vist amb els meus fills, fins i tot de ben petits. Com sabeu, van a l'escola que ens va imposar el Departament d'Ensenyament, on el públic és abrumadorament espanyol, d'origen i de mentalitat. Se suposa que, amb els nostres fills com a carn de canó, hem de col·laborar a integrar els nens nascuts de pares d'altres procedències territorials o mentals. Estaria bé, en un món feliç, si no fos perquè percebem cada dia que són els nostres els que es desintegren. Hi ha companys seus que són absolutament incapaços de pronunciar ni una paraula en la llengua del país. Porten anys escolaritzats amb els nostres. Han assistit a les mateixes classes. Han tingut els mateixos mestres. Han vist els mateixos bits. Tot, se suposa, en català. Però entre ells s'utilitza sempre i només l'espanyol. Perquè uns no canvien mai de llengua i els altres sí. De res no serveix explicar als meus fills que els entendran perfectament si continuen parlant-los en català. I és que un acaba arribant a la conclusió que, pel que fa a l'esperit de dominació, els espanyols vénen programats de sèrie.

Comentaris

  1. En la lluita per la independència -i quan aquesta arribi, també- caldrà comptar amb un percentatge de la població del principat obertament unionista. No és fàcil xifrar-ho, ja que no es pot establir una relació directa entre hispanofon i unionisme. És notori que una part de connacionals d'expressió espanyola secundaran la independència, de la mateixa manera que una part -més aviat petita però significativament influent- de catalans de soca-rel volen seguir dominats per Espanya.
    En tot cas, és un factor gens menyspreable l'existència d'aquesta bossa unionista amb la que cal comptar. És la "motxilla" que haurem de traginar.

    ResponElimina
  2. Serà qüestió de tornar-hi el 10 de juliol vinent a fer una mani encara més gran. Caldrà deixar clar que els okupes de Catalunya són els qui parlen castellà, saquejen i traeixen les pròpies lleis de Catalunya. Això mentre no estiguem alliberats del mal estat espanyol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)