Ves al contingut principal

Abans que no en quedi res (ara, autoespoli)

Mercat de Sabadell
Premonitòriament, fa alguns mesos, vaig posar al meu perfil de twitter: "sóc partidari de la independència exprés, abans que no en quedi res". Ostres tu, efectivament, encara em quedava curt en les previsions, anem en camí de que no en restin ni les molles. Autonomisme famèlic. El nostre govern de la Gestoria, que sembla no tenir presa per emprendre altres vies d'ingrés (què tal, tallar d'una vegada la sagnia dels 60 milions diaris de l'espoli espanyol, per exemple, començant per forçar eleccions per iniciar la negociació?) es ven fins i tot les estovalles. Diu que ara són 28 immobles, entre els quals la seu de fins a cinc Conselleries. No fa tant, l'opinió pública s'escandalitzava pel cost dels lloguers als quals cada mes havia de fer front la Generalitat. I ara, ja veus estimat lector, aviat tot seran lloguers. Un país en venda. Sense permís per endeutar-se a llarg termini, el Gran Timoner ha optat pel pa per avui i la gana pel demà. Saldem el nostre patrimoni immobiliari en el pitjor moment possible.

Però com a premi a la millor imatge, absolutament insuperable, de la xaladura total, de l'autonomisèria en estat pur, el fet que la Generalitat posi en venda la seu, al carrer Fontanella de Barcelona, de l'Agència Tributària de Catalunya. Ja sabeu, aquell ens que segons l'acord de finançament del Conseller Castells, havia de convertir-se en importantíssim. Brutaaaal. La veritat, sentint la notícia, he rememorat el documental d'en Cuní sobre l'espoli del nostre art romànic. Proposo al Conseller Mas-Colell que contacti amb un grup d'expers italians, mig mafiosos, mig restauradors, que facin d'intermediari per vendre a algun important museu (tipus The Cloisters de Nova York) la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, obra de Pere Blai. Felip II de Castella va intentar aturar la seva construcció, adduint que les institucions de la terra bastien una fortalesa contra ell. Ara, cinc-cents anys després, allò que no va aconseguir el rei de Castella, potser ho aconseguirà l'actual espoli autonomista espanyol patrocinat per l'establishment nostrat.

Comentaris

  1. (Diria que és Mas-Colell)

    tot això ho fan esportivament i deshinibida, tot adduïnt q tenen mooolts vots. Tenen molts vots, sens dubte, perquè controlen els mitjans, els propis i fins i tot els de l'enemic, que hores d'ara fa aigües...
    com es pot capgirar la situació?

    Doncs senzillament amb un cataclisme, caldrà tocar fons i fer el tomb a la realitat, no hi veig altra sortida. Aquest desastre natural podria ser una majoria absoluta del PP a les estatals?

    doncs posem-hi unes espelmetes...

    ResponElimina
  2. A la feina tinc un company militant de Convergencia i independèntista. Se li han acabat els arguments. Es un paio ben intencionat. Els seus companys de la cùpula gestora sempre trobaran més arguments encara que siguin forasenyats per mantenir al cada cop menys personal despistat o enganyat. Tot val a l'hora de servir victimes al mosntre espanyol i tenir-lo satisfet.

    ResponElimina
  3. Jo trobo que els del govern dels millors fan molt bona feina com a gestors autonòmics. Els diners els necessiten.
    Ara bé, cal ser covard i limitat per no veure que la independència és un sí o sí; i no ja una opció sobre la que es pugui debatre posant-hi contres raonables. La pregunta no és ja 'sí o no?' sinó més aviat 'quan?'. I el anar-ho retrassant fa mal, i molt, al país.

    ResponElimina
  4. A pesar de tots els pesars, trobo allissonador tot aquest espectacle "reality show" d'el Govern. Per què? Doncs, perquè mentalitza al poble que ens cal fugir com uns esperitats. Aquesta situació promociona SI, per exemple.

    Més punyent trobo jo, és la barreja que està intentant Ciudadados entre SI (o altre) amb Bildu, als que l'única tara de naixement és la de no haver passat la prova de la "Comdemna Divina" que "garanteix" Puresa Nacional.
    Fundamentalisme Nacional en acció!! (Falange?)

    ResponElimina
  5. Quant al nostra país no l'hi quedi res remataran la nostra llengua i les nostres tradicions, aleshores podran destruir la historia, esborrar la nostra musica i literatura i dir que Escaña sempre ha estat així, castellana, imperialista i refotudament pudent i podrida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…