Blanco i en botella

Ajuntament d'Arnes









Aquesta expressió del meu cunyat em ve perfecta per a l'apunt d'avui. L'escric encara commocionat. Hauríeu d'haver vist la cara de la meva dona en sentir les paraules del barrut ministre socialista espanyol José Blanco. Ja sabeu, del govern amic. "Haurem de començar a fer estudis econòmics". In-cre-ï-ble. L'encarregat de les infraestructures del Regne d'Espanya diu que, a partir d'ara, faran prospeccions de mercat i càlculs de costos abans d'emprendre una obra pública de transport. Com qui passava per allà. Com si no fos el responsable d'anys i panys d'orgia en la despesa pública al servei dels sagrats objectius ideològics del nacionalisme espanyol. Ves per on, la crisi econòmica té algun aspecte positiu: s'ha acabat la tonteria, l'emperador es queda en pilotes i les directrius polítiques de centralització que han dictat fins ara la construcció d'una xarxa radial a major glòria de la capital són finalment reconegudes pels seus perpetradors.

El ministre Blanco, en un minut, ha donat testimoni de la veracitat de la tesi que des de fa mesos en Germà Bel ens explica amb tanta solvència per escrit i a la ràdio. El que va dir ahir tot seguit, però, és preocupant. Molt preocupant. Esfereïdor. Primer, perquè atribueix el nivell de despesa mantingut fins ara, en exclusiva, als ajuts europeus. Com si l'espoli de dimensiones desconegudes al món que ens apliquen (als Països Catalans) no hi tingués res a veure. En segon lloc, perquè apunta a la necessitat d'apujar els impostos per poder mantenir les infraestructures i fer-ne de noves, ara sí, rendibles. És a dir, que no només no reconeixen la nostra contribució forçada feta fins ara, sinó que ens avisen que en l'immediat futur, per via fiscal, haurem d'augmentar-la. Més clar, impossible. Blanco i en botella.

Comentaris

  1. Cada cop em penso possar menys pedres al fetge ni sulfurar-me con feia. De mi no depén jo ja n'estic de convençut, es tracta de que s'autoconvencin en la voluntat de canvi els de la catalunya profunda. Els catalans som el que votem

    ResponElimina
  2. Correcció anònima a l'anònim.

    ON DIU:
    "Els catalans som el que votem"
    POTSER DIRÍEM:
    "Els espanyols residents a Catalunya són el que voten, és a dir, espanyols. Més de la meitat d'aquests votants són dones sotmeses als impulsos hormonals i intel·lectuals amb què la natura els ha donat forma i fons."

    Jo sóc catalana i mai no penso pas què més puc ser, després d'haver-me pres la molèstia de néixer.

    KESE'NVAGIN, OI?

    ResponElimina
  3. És normal que no tinguin en compte els diners que treuen de Catalunya. Per a ells no som res més que una regió sense més. Un lloc d'on treure diners i res mes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas