Ves al contingut principal

Diari d'un funcionari (I). Sí, sense la meva germana

Tortosa i els Ports








Desgraciadament, tot i els temps que corren d'indignació i d'exigència de renovació en l'actuació dels polítics, el govern en el qual han dipositat la seva confiança la majoria dels independentistes no sembla excel·lir, precisament, per la seva aposta de depuració ètica en els comportaments. De fet, el nivell de clientelisme i nepotisme del nou govern de la Gestoria, a menys d'un any de la seva constitució, està assolint a hores d'ara graons absolutament vergonyants. Com si les dues dècades anteriors s'hi haguessin empeltat amb tota naturalitat, sense solució de continuïtat. Els inputs al respecte, a poc que t'espavilis a elevar les antenes, t'arriben gairebé de tot arreu. Abans de la crisi de proporcions històriques en la qual estem instal·lats, naturalment, aquestes pràctiques també constituïen el dia a dia de la nostra administració. El problema és que ara no passen precisament desapercebudes, enmig dels acomiadaments i la manca de contractació en precari d'altres treballadors. En altres paraules, només hi ha feina pels amics.

Però el cas més escandalós que conec darrerament afecta directament un dels alts càrrecs d'un dels Departaments de la Gestoria. En el context de la Llei Òmnibus, és el responsable del redisseny en profunditat de l'estructura del Departament que suposarà el traspàs d'aproximadament un 20% dels recursos humans a una nova empresa pública, ara en procés de constitució. No cal dir que entre els treballadors d'aquell Departament aquesta possibilitat ha causat veritable neguit. Els sagrats principis referents a l'externalització i la privatització en l'àmbit de la gestió pública (en continuarem parlant) avancen amb inusitada força. I està bé que aquest alt càrrec imbuït d'aquest esperit de reforma vulgui millorar l'estructura del Departament. El que no s'acaba d'entendre és perquè un mes abans de l'aparició del projecte de llei, aquest alt càrrec fa moure la seva germana (sense concurs de trasllat públic, pel morro, passant de tot el que està establert sobre mobilitat del personal) per tal que no es trobi precisament en un dels llocs que serà objecte d'immediata restructuració. Caram, quina casualitat tan ètica i tan estètica.

Comentaris

  1. I no es poden dir noms i cognoms? Caldria que l'opinió pública se n'assabentés.

    ResponElimina
  2. No dèien que era tant bò això de la privatització? Doncs, per què no posava la seva germana dins de l'olla? Doncs, sí, fa tuf de socarrim...
    Em vé a la memòria allò del turisme i albergs juvenils, que ara es diu Xanascat i abans tenia un altre nom. Llavores, era un experiment d'explotació privada d'un ens públic. Jo creia que era un intent de treure's de sobre un gabadal de falangistes heretats del traspàs. Innocent de mi...!

    ResponElimina
  3. No hi ha entre els lectors d'aquest bloc algun periodista que vulgui estirar del fil...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…