Diari d'un funcionari (I). Sí, sense la meva germana

Tortosa i els Ports








Desgraciadament, tot i els temps que corren d'indignació i d'exigència de renovació en l'actuació dels polítics, el govern en el qual han dipositat la seva confiança la majoria dels independentistes no sembla excel·lir, precisament, per la seva aposta de depuració ètica en els comportaments. De fet, el nivell de clientelisme i nepotisme del nou govern de la Gestoria, a menys d'un any de la seva constitució, està assolint a hores d'ara graons absolutament vergonyants. Com si les dues dècades anteriors s'hi haguessin empeltat amb tota naturalitat, sense solució de continuïtat. Els inputs al respecte, a poc que t'espavilis a elevar les antenes, t'arriben gairebé de tot arreu. Abans de la crisi de proporcions històriques en la qual estem instal·lats, naturalment, aquestes pràctiques també constituïen el dia a dia de la nostra administració. El problema és que ara no passen precisament desapercebudes, enmig dels acomiadaments i la manca de contractació en precari d'altres treballadors. En altres paraules, només hi ha feina pels amics.

Però el cas més escandalós que conec darrerament afecta directament un dels alts càrrecs d'un dels Departaments de la Gestoria. En el context de la Llei Òmnibus, és el responsable del redisseny en profunditat de l'estructura del Departament que suposarà el traspàs d'aproximadament un 20% dels recursos humans a una nova empresa pública, ara en procés de constitució. No cal dir que entre els treballadors d'aquell Departament aquesta possibilitat ha causat veritable neguit. Els sagrats principis referents a l'externalització i la privatització en l'àmbit de la gestió pública (en continuarem parlant) avancen amb inusitada força. I està bé que aquest alt càrrec imbuït d'aquest esperit de reforma vulgui millorar l'estructura del Departament. El que no s'acaba d'entendre és perquè un mes abans de l'aparició del projecte de llei, aquest alt càrrec fa moure la seva germana (sense concurs de trasllat públic, pel morro, passant de tot el que està establert sobre mobilitat del personal) per tal que no es trobi precisament en un dels llocs que serà objecte d'immediata restructuració. Caram, quina casualitat tan ètica i tan estètica.

Comentaris

  1. I no es poden dir noms i cognoms? Caldria que l'opinió pública se n'assabentés.

    ResponElimina
  2. No dèien que era tant bò això de la privatització? Doncs, per què no posava la seva germana dins de l'olla? Doncs, sí, fa tuf de socarrim...
    Em vé a la memòria allò del turisme i albergs juvenils, que ara es diu Xanascat i abans tenia un altre nom. Llavores, era un experiment d'explotació privada d'un ens públic. Jo creia que era un intent de treure's de sobre un gabadal de falangistes heretats del traspàs. Innocent de mi...!

    ResponElimina
  3. No hi ha entre els lectors d'aquest bloc algun periodista que vulgui estirar del fil...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas