Diari d'un funcionari (II). El misteriós cas de les places evanescents

Vilamòs (Vall d'Aran)









Allà on treballo, a un organisme depenent de la Gestoria, han desaparegut tres places en els darrers mesos, el que vindria a representar un deu per cent de la força de treball. Es tracta de dues places de tècnic especialista i una d'administració. Les raons són múltiples: extinció de contracte, jubilació i defunció. La justíficació és única: cal estalviar diners. Bé, un pensa. Estem com estem. Immersos en l'espoli i la crisi i sense gaires perspectives de millora. Un procura pair el millor que pot la situació, encara que pateix pel company acomiadat i per l'augment de feina que aquestes absències provoquen: paral·lelament, la càrrega de treball no ha disminuït precisament. Estructuralment, però, aquestes retallades han portat fins i tot a una reducció dels horaris de servei públic de l'organisme, incapaç d'assumir els compromisos als quals havia de fer front fins ara.

En aquest context, divendres passat, assemblea sindical. Fa mandra (els sindicats, tal i tal), però davant les incerteses de futur que planen al damunt de tots nosaltres en aquests moments, m'hi apropo. No som gaires, que el flux de les vacances ja ha començat. I enmig del discurs, una dada que em deixa absolutament perplex: la responsable de personal del Departament ha lliurat als representants sindicals les dades d'altes i baixes de personal dels darrers mesos. Òndia, però si ha entrat més gent de la que ha sortit! Increïble. Immediatament, dues preguntes en una. Primer de tot: però, no calia estalviar? I, a continuació: on són aquestes noves places? O les dades no són certes o no cal ser gaire mal pensat (sabeu que ho sóc una mica) per sospitar a mans de qui i al voltant de qui han anant a parar els llocs de treball evaporats de la meva primera línia de foc. Hauran estat per a amics situats a prop dels nous càrrecs polítics? No, no potser. Segur que no.

Comentaris

  1. Perplex, astorat. M'agradaria molt que fos una mala informació del sindicalero de torn.
    Sabía, sabem que hi ha uns desequilibris de personal molt pronunciats entre les diverses DG de tots els Departaments de la Generalitat. Que calia reequilibrar les dotacions de personal per fer-ho més lògic. Però, entre no fer res (per ineptitud?) i incrementar nou personal (en llocs invisibles?) quan diuen que cal apretar tres traus de cinturó, doncs hi ha una distància enorme, altrament dita emprenyament.
    Aquí, sí que cal que SI o qui vulgui demani explicacions al Parlament.

    ResponElimina
  2. Cal ser benevolent amb els polítics, penseu que trobar feina és complicat en aquests moments, fins i tot per a la gent preparada i amb ganes. Cal ser benevolents perquè ells són els encarregats de donar negoci a les immobiliaries de la costa, als concessionaris de cotxes de luxe o als restaurants amb estrelles Michelin.
    http://vaderiure.blogspot.com/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas