Ves al contingut principal

Diari d'un funcionari (III). Els nous dogmes liberals o el negoci de Dídac i les cabres

Casa Milans (Arenys de Mar)










En el marc de la sacrosanta doctrina liberal imperant, el principi d'eficiència empresarial que ha de marcar la renovació de l'administració pública és el de l'obtenció de recursos propis. A més o en comptes d'oferir un servei, ara cal sobretot vendre un producte. Premi per a qui aconsegueixi fer calaix. Sí, sí, a més de dedicar-vos a allò que és propiament la vostra funció, a aconseguir calés, que el tema està molt xungo. I tothom a treballar. Com les capacitats de cadascú són les que són, n'hi d'espavilats i de maldestres. El lloguer d'espais per a events és una fórmula d'ingressos fàcil. A l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, per exemple, han aconseguit hostatjar a mitjans d'aquest mes de juliol la Barcelona Fashion Week, naturalment, a canvi d'una sucosa quantitat. Només hi ha un petit problema: que la UB acostumava a organitzar fins ara en el mateix espai activitats docents d'estiu i a acollir congressos científics que no surten tan bé de preu.

Des de feia un any, des de la Facultat de Matemàtiques resident al mateix edifici històric, es treballava en la preparació del Logic Colloquium 2011 (un dels congressos internacionals de matemàtiques més importants del món) que ara ha hagut de ser traslladat a correcuita a la Facultat de Filosofia. I resulta també que cada any hi tenen lloc els anomenats Juliols de la UB, concorreguts cursos d'estiu de molt diverses disciplines. Ara, resulta que probablement, caldrà cercar espais per celebrar-ne algunes de les sessions fora de la Universitat de Barcelona. I, per tant, si és que finalment no caben a les instal·lacions universitàries, pagar els corresponents lloguers. Amb la qual cosa el negoci del rector Dídac Ramírez haurà estat el de Robert i les cabres. Però, tranquils, si han de pagar un lloguer, que contractin l'espai d'una altra institució pública. I així la roda anirà girant. Que el més important és ara el més important.

Comentaris

  1. M'agrada l'article d'avui fins i tot per divertit. És com repetir la bombolla pilotera dels bancs. Ens muntem un lloguer (o crèdit) mutu i, per tant, tots cobrem més. Posats a fer, era més clar aquell conegut Director d'una famosa institució que llogava l'edifici per fer-hi publicitat televisiva de productes totalment alièns a la institució. S'emetia per l'estranger i ningú no se n'enterava, fora del personal... Se'ls embutxacava i a viure! Es feia un sobresou.
    Sí senyor, era més clar!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…