Diari d'un funcionari (III). Els nous dogmes liberals o el negoci de Dídac i les cabres

Casa Milans (Arenys de Mar)










En el marc de la sacrosanta doctrina liberal imperant, el principi d'eficiència empresarial que ha de marcar la renovació de l'administració pública és el de l'obtenció de recursos propis. A més o en comptes d'oferir un servei, ara cal sobretot vendre un producte. Premi per a qui aconsegueixi fer calaix. Sí, sí, a més de dedicar-vos a allò que és propiament la vostra funció, a aconseguir calés, que el tema està molt xungo. I tothom a treballar. Com les capacitats de cadascú són les que són, n'hi d'espavilats i de maldestres. El lloguer d'espais per a events és una fórmula d'ingressos fàcil. A l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, per exemple, han aconseguit hostatjar a mitjans d'aquest mes de juliol la Barcelona Fashion Week, naturalment, a canvi d'una sucosa quantitat. Només hi ha un petit problema: que la UB acostumava a organitzar fins ara en el mateix espai activitats docents d'estiu i a acollir congressos científics que no surten tan bé de preu.

Des de feia un any, des de la Facultat de Matemàtiques resident al mateix edifici històric, es treballava en la preparació del Logic Colloquium 2011 (un dels congressos internacionals de matemàtiques més importants del món) que ara ha hagut de ser traslladat a correcuita a la Facultat de Filosofia. I resulta també que cada any hi tenen lloc els anomenats Juliols de la UB, concorreguts cursos d'estiu de molt diverses disciplines. Ara, resulta que probablement, caldrà cercar espais per celebrar-ne algunes de les sessions fora de la Universitat de Barcelona. I, per tant, si és que finalment no caben a les instal·lacions universitàries, pagar els corresponents lloguers. Amb la qual cosa el negoci del rector Dídac Ramírez haurà estat el de Robert i les cabres. Però, tranquils, si han de pagar un lloguer, que contractin l'espai d'una altra institució pública. I així la roda anirà girant. Que el més important és ara el més important.

Comentaris

  1. M'agrada l'article d'avui fins i tot per divertit. És com repetir la bombolla pilotera dels bancs. Ens muntem un lloguer (o crèdit) mutu i, per tant, tots cobrem més. Posats a fer, era més clar aquell conegut Director d'una famosa institució que llogava l'edifici per fer-hi publicitat televisiva de productes totalment alièns a la institució. S'emetia per l'estranger i ningú no se n'enterava, fora del personal... Se'ls embutxacava i a viure! Es feia un sobresou.
    Sí senyor, era més clar!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas