Ves al contingut principal

Diari d'un funcionari (III). Els nous dogmes liberals o el negoci de Dídac i les cabres

Casa Milans (Arenys de Mar)










En el marc de la sacrosanta doctrina liberal imperant, el principi d'eficiència empresarial que ha de marcar la renovació de l'administració pública és el de l'obtenció de recursos propis. A més o en comptes d'oferir un servei, ara cal sobretot vendre un producte. Premi per a qui aconsegueixi fer calaix. Sí, sí, a més de dedicar-vos a allò que és propiament la vostra funció, a aconseguir calés, que el tema està molt xungo. I tothom a treballar. Com les capacitats de cadascú són les que són, n'hi d'espavilats i de maldestres. El lloguer d'espais per a events és una fórmula d'ingressos fàcil. A l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, per exemple, han aconseguit hostatjar a mitjans d'aquest mes de juliol la Barcelona Fashion Week, naturalment, a canvi d'una sucosa quantitat. Només hi ha un petit problema: que la UB acostumava a organitzar fins ara en el mateix espai activitats docents d'estiu i a acollir congressos científics que no surten tan bé de preu.

Des de feia un any, des de la Facultat de Matemàtiques resident al mateix edifici històric, es treballava en la preparació del Logic Colloquium 2011 (un dels congressos internacionals de matemàtiques més importants del món) que ara ha hagut de ser traslladat a correcuita a la Facultat de Filosofia. I resulta també que cada any hi tenen lloc els anomenats Juliols de la UB, concorreguts cursos d'estiu de molt diverses disciplines. Ara, resulta que probablement, caldrà cercar espais per celebrar-ne algunes de les sessions fora de la Universitat de Barcelona. I, per tant, si és que finalment no caben a les instal·lacions universitàries, pagar els corresponents lloguers. Amb la qual cosa el negoci del rector Dídac Ramírez haurà estat el de Robert i les cabres. Però, tranquils, si han de pagar un lloguer, que contractin l'espai d'una altra institució pública. I així la roda anirà girant. Que el més important és ara el més important.

Comentaris

  1. M'agrada l'article d'avui fins i tot per divertit. És com repetir la bombolla pilotera dels bancs. Ens muntem un lloguer (o crèdit) mutu i, per tant, tots cobrem més. Posats a fer, era més clar aquell conegut Director d'una famosa institució que llogava l'edifici per fer-hi publicitat televisiva de productes totalment alièns a la institució. S'emetia per l'estranger i ningú no se n'enterava, fora del personal... Se'ls embutxacava i a viure! Es feia un sobresou.
    Sí senyor, era més clar!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…