El poderós valido Bernardos a la Universitat plató

Salardú (Vall d'Aran)









Diculpeu perquè avui em surt el to faltón. Som-hi, doncs. El Senyor és injust. Perquè dóna tant a alguns i tan poc a d'altres? Alguns, com a humans i sobretot com a homes que som, no ens veiem capaços de fer dues coses alhora. D'altres, en canvi... Francament, fins fa poc pensava que la capacitat per a ocupar càrrecs i desenvolupar funcions simultàniament del meu alcalde, Manuel Bustos, superava la de qualsevol altre terrícola. Però veig que no. Ara tinc un nou heroi, un valor en alça dins la Brigada de Narcòtics: el professor Gonzalo Bernardos Domínguez. La seva capacitat és senzillament descomunal. Tot parteix, naturalment, com en gairebé tots els triomfadors, d'un alt concepte envers un mateix. Una ullada a la seva web personal ho diu tot. L'home no s'està de presentar-se als mitjans com a catedràtic universitari, tot i que en realitat és només professor titular. Aquesta minúcia, deu pensar en la lína orteguiana (no d'Ortega i Gasset, sinó de Joana Ortega), és una anomalia que, a base de contactes, ben segur, solucionarà aviat. El col·loquialisme de baix to del seu discurs als mitjans no l'ajuda precisament a guanyar una imatge de solvència, però, tot i així, ell va fent amb èxit innegable.

A banda de les seva funció professoral a la Universitat de Barcelona, en Bernardos imparteix docència també a la Universitat Oberta de Catalunya i a l'Institut Barcelona Estudis Internacionals. Com va sobrat de temps, dirigeix tres programes de màster sobre el negoci immobiliari, les franquícies i l'exercici del lideratge (aquest darrer, del tot lògic). Però, compte, pareu atenció, que és vicerector d'Economia de la Universitat de Barcelona en un dels moments més crítics en aquest capítol de tota la seva història. De fet, diuen que és el veritable factòtum de l'actual equip rectoral, com diu el web de la UB, dotat de "competències transversals, amb actuacions sobre qualsevol tema que afecta els ingressos i les despeses". Naturalment, és el responsable d'haver convertit el Paranimf de la UB en un gran plató. Com diu en Mayayo, amb la crisi hem passat de la toga al bikini. I veureu, com al crack Bernardos li sobra encara tant temps participa dia sí, dia també a La nit a Rac1, El món a Rac1, Els matins del Cuní i, des d'aquest mes de juliol als Divendres de TV3. A alguns ens dispara el rabiòmetre a mil per hora. L'home és un autèntic fenomen de l'acció i de la comunicació. Caldrà seguir-lo de prop.

Comentaris

  1. A aquests fenòmens després se'ls a de veure com porten la seva casa, la seva família. Com un que conec que diu que el cotxe el porta la seva dona. D'aquesta manera, ell pot anar prenent notes i telefonades. Total, una secretària. Si el joc està ben entès així, doncs endavant! El cas, és que, normalment, aquesta gent toca moltes tecles i gairebé cap està afinada. És com en X. Sala Martín i tants altres. Jo, personalment, prefereixo digerir bé el poc que puc menjar...
    Per cert, un exemple en saber compartir feina i família era el músic JS Bach. Val la pena llegir la seva biografia.

    ResponElimina
  2. A mi també em treu de polleguera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)