Ves al contingut principal

Els papers catalans a Salamanca, la història interminable

Vilac (Vall d'Aran)
El proper dijous 14 de juliol la Comissió de la Dignitat celebrarà La Nit de la Memòria Històrica, un nou acte per reivindicar el retorn dels documents que, cinc anys després de l'aprovació de la llei de resititució al Congrés dels Diputats espanyol, encara no han arribat a Catalunya. Ja sabeu, tot allò de l'Estat de dret i bla, bla, bla, que al nacionalisme espanyol li agrada tant per, des de la prepotència, desqualificar els altres però que mai s'aplica a sí mateix. Durant l'acte es farà públic, sota el títol Cinc anys d’escarni, ja n’hi ha prou, l'enèssim manifest d'historiadors nacionals i internacionals i d'entitats i persones afectades per les confiscacions dels seus arxius particulars que encara no han estat ressarcides d'un dany material i moral patit, com qui diu, abans d'ahir, l'any 1939.

Durant la vetllada s'atogaran els premis Dignitat 2011, concedits a tres descendents de persones afectades per les confiscacions: Teresa Rovira i Comes, de 92 anys; Josep Pàmies i Bertran, de 89 anys; i Odina Capo i Parera, de 76 anys. També, un premi especial a la revista Sàpiens, per la seva excel·lent feina de difusió de la memòria històrica i del cas dels famosos papers catalans a terres castellanes. Molt em temo que, durant els propers mesos, l'aproximació de la campanya electoral provoqui un allargament encara més gran del procés fins després del març de 2012. Més encara, tenint en compte que el procés per a la recuperació de la documentació confiscada als arxius dels ajuntaments catalans (que va quedar fora de la llei de retorn) encara ni tan sols ha començat. En definitiva, que tot plegat costa massa. I per això estem com estem.

Comentaris

  1. Ja posats podia haver posat una foto de Sant Martí que acollim l'acte i no d'Aran.
    Un plaer el vostre activisme a twitter pel #9Juliol. Gràcies.-

    ResponElimina
  2. Si es pogués fer broma del tema, diria que a raó d'uns 1.500 Km. de distància, amb un paquet per cada funcionari, la comissió de creació de la logística que generi la possibilitat i cobertura total de seguretat, tot plegat, pot generar un esforç heròic sense precedents a la història universal, amb el que al no haver-hi cap acte previ, aquesta situació resulta molt complexa i feixuga. "-Comprendemos la impaciéncia de los catalanes, pero es que todo requiere su tiempo"....

    Altrament dit: -Franquistes, deixeu de fer la punyeta d'una vegada!! (Res, ni cas...se senten molt segurs de la seva victòria) Abans que això, serà més fàcil aconseguir la indep. ...i mireu que ja és difícil...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…