Ep, que tot ho fan per responsabilitat

Aldover (Baix Ebre)









La federació que diu que governa la Gestoria ha designat Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat a les properes eleccions espanyoles. La vocació hispànica dels convergents guanya força, en coincidir amb l'entrevista del Gran Timoner al Wall Street Journal on es declara incomprensiblement entestat a salvar els veïns (és de calaix, qualsevol pot llegir-ho a la primera pàgina del manual del bon independentista: si la teva metròpoli trontolla, falca-la bé, no anés a caure). La principal força política del país viu aquells moments dolços d'inici de cicle en els quals tot, davant l'opinió pública (tot i que paral·lelament el país s'ensorri literalment), va de cara. Tot es perdona, que tota la culpa és del Tripartit i la memòria propera és important per no cal estendre-la més enllà del 2003. Igual que, quan el pendent gira cap avall, tot suma a la contra. Faria bé, però, el líder convergent en valorar que la credibilitat és guanya i es conserva amb la pràctica de la coherència i que, en aquest capítol, després de mig any de govern, les esquerdes comencen a ser flagrants.

La primera i més important es la que ha col·locat al bell mig de la centralitat política del país el Partit Popular. Mai hauria cregut que llegiria a segons qui justificar la suposada actual política responsable del partit de l'extrema dreta espanyolista a Catalunya. I fer-ho mentre desferma, arreu dels territoris del nostre domini lingüístic que controla, la major campanya política contra el català en molt de temps; aperitiu, per cert, del que vindrà més tard. Repetir, com fan obsessivament ara els aparells mediàtics i els representants polítics de la Gestoria, que l'aliança pressupostària amb el PP ha estat l'única sortida, només cola per l'estat de gràcia en que es troben. Els centenars de milers d'independentistes que han dipositat la seva confiança en el Gran Timoner sembla que han acceptat de bon grat semblants amistats perilloses. Però, d'aquí poc, tindran una nova ració de purgant. Hauran d'empassar-se el vot a la candidatura encapçalada per un dels líders més conspicus de l'unionisme a Catalunya. Els seus opinadors també es menjaran el gripau. Des del punt de vista de la coherència i de la credibilitat, s'apropen temps interessants. Sospito, però, que una vegada més, tocarà fer-ho per suprema responsabilitat.

Comentaris

  1. L'única justificació que hi trobo, i encara!, seria la d'haver provocat als socialistes i altri la reacció convenient perquè s'hi posin a treballar pel país. Que es deixessin d'anar al Parlament a sabotejar res que vingui de CiU. Com a divertiment en dies de festa està bé. El cas però, és que cal redreçar la desfeta de la tempesta provinent del mal estat espanyol. Les esquerres catalanes han reaccionat bé, col·laborant ara amb el Govern, sense compromisos formals de soldadures perilloses.
    Això, abans, als nens se'ls aplicava dient-los que vindria l'home del sac...o sia, la pitjor camacha de les casernes militars...

    ResponElimina
  2. Els independentistes que varen votar CiU per a substituir el govern autonòmic anterior tenen el que van votar.
    CiU ni ha estat mai ni és una coalició independentista, per bé que a a l'interior de CDC els independentistes hi abunden cada cop més.
    Els que van votar aquesta coalició en comptes d'ERC o d'altres forces independentistes minoritàries el millor que poden fer és adonar-se del seu error i penendir-se'n. Estaven més qu avisats del que faria CiU al govern. Ensorrar -temporalemnt- ERC de que els ha servit?

    ResponElimina
  3. Ja com a conseller en cap i en la majoria de les intervencions públiques l'Artur Mas té la presència d'un gestor formal, competent, polit... però sense ambició ni lideratge per trencar inèrcies.
    La verbalització repetida del "dret a decidir" en campanya, la postura clara i reposada pel 10J davant del desori tripartit i una certa mística d'home curtit, madurat i decidit li van donar a CiU els resultats brillants del 28N. Sense excessiva oposició nacional vist el paper galdós d'esquerra i la patètica imatge de trencadissa interna a l'independentisme de nova fornada.
    Com bé apuntes ara torna a surar el que en Mas no ha deixat de ser: el gestor diligent que està a bones amb l'amo de la gestoria. I l'amo n'és Espanya, òbviament. Una Espanya que sembla que està a punt de caure en mans del PP. Doncs au, relació fluida amb qui està en un nou i formidable assalt per la castellanització definitiva dels Països Catalans. Estabilitzar la nau, política d'Estat i tota la mandanga.
    Com ens hem de veure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas