Ves al contingut principal

Ep, que tot ho fan per responsabilitat

Aldover (Baix Ebre)









La federació que diu que governa la Gestoria ha designat Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat a les properes eleccions espanyoles. La vocació hispànica dels convergents guanya força, en coincidir amb l'entrevista del Gran Timoner al Wall Street Journal on es declara incomprensiblement entestat a salvar els veïns (és de calaix, qualsevol pot llegir-ho a la primera pàgina del manual del bon independentista: si la teva metròpoli trontolla, falca-la bé, no anés a caure). La principal força política del país viu aquells moments dolços d'inici de cicle en els quals tot, davant l'opinió pública (tot i que paral·lelament el país s'ensorri literalment), va de cara. Tot es perdona, que tota la culpa és del Tripartit i la memòria propera és important per no cal estendre-la més enllà del 2003. Igual que, quan el pendent gira cap avall, tot suma a la contra. Faria bé, però, el líder convergent en valorar que la credibilitat és guanya i es conserva amb la pràctica de la coherència i que, en aquest capítol, després de mig any de govern, les esquerdes comencen a ser flagrants.

La primera i més important es la que ha col·locat al bell mig de la centralitat política del país el Partit Popular. Mai hauria cregut que llegiria a segons qui justificar la suposada actual política responsable del partit de l'extrema dreta espanyolista a Catalunya. I fer-ho mentre desferma, arreu dels territoris del nostre domini lingüístic que controla, la major campanya política contra el català en molt de temps; aperitiu, per cert, del que vindrà més tard. Repetir, com fan obsessivament ara els aparells mediàtics i els representants polítics de la Gestoria, que l'aliança pressupostària amb el PP ha estat l'única sortida, només cola per l'estat de gràcia en que es troben. Els centenars de milers d'independentistes que han dipositat la seva confiança en el Gran Timoner sembla que han acceptat de bon grat semblants amistats perilloses. Però, d'aquí poc, tindran una nova ració de purgant. Hauran d'empassar-se el vot a la candidatura encapçalada per un dels líders més conspicus de l'unionisme a Catalunya. Els seus opinadors també es menjaran el gripau. Des del punt de vista de la coherència i de la credibilitat, s'apropen temps interessants. Sospito, però, que una vegada més, tocarà fer-ho per suprema responsabilitat.

Comentaris

  1. L'única justificació que hi trobo, i encara!, seria la d'haver provocat als socialistes i altri la reacció convenient perquè s'hi posin a treballar pel país. Que es deixessin d'anar al Parlament a sabotejar res que vingui de CiU. Com a divertiment en dies de festa està bé. El cas però, és que cal redreçar la desfeta de la tempesta provinent del mal estat espanyol. Les esquerres catalanes han reaccionat bé, col·laborant ara amb el Govern, sense compromisos formals de soldadures perilloses.
    Això, abans, als nens se'ls aplicava dient-los que vindria l'home del sac...o sia, la pitjor camacha de les casernes militars...

    ResponElimina
  2. Els independentistes que varen votar CiU per a substituir el govern autonòmic anterior tenen el que van votar.
    CiU ni ha estat mai ni és una coalició independentista, per bé que a a l'interior de CDC els independentistes hi abunden cada cop més.
    Els que van votar aquesta coalició en comptes d'ERC o d'altres forces independentistes minoritàries el millor que poden fer és adonar-se del seu error i penendir-se'n. Estaven més qu avisats del que faria CiU al govern. Ensorrar -temporalemnt- ERC de que els ha servit?

    ResponElimina
  3. Ja com a conseller en cap i en la majoria de les intervencions públiques l'Artur Mas té la presència d'un gestor formal, competent, polit... però sense ambició ni lideratge per trencar inèrcies.
    La verbalització repetida del "dret a decidir" en campanya, la postura clara i reposada pel 10J davant del desori tripartit i una certa mística d'home curtit, madurat i decidit li van donar a CiU els resultats brillants del 28N. Sense excessiva oposició nacional vist el paper galdós d'esquerra i la patètica imatge de trencadissa interna a l'independentisme de nova fornada.
    Com bé apuntes ara torna a surar el que en Mas no ha deixat de ser: el gestor diligent que està a bones amb l'amo de la gestoria. I l'amo n'és Espanya, òbviament. Una Espanya que sembla que està a punt de caure en mans del PP. Doncs au, relació fluida amb qui està en un nou i formidable assalt per la castellanització definitiva dels Països Catalans. Estabilitzar la nau, política d'Estat i tota la mandanga.
    Com ens hem de veure.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…