Excuses per a no manifestar-se

Platja de Sant Pol








L'any passat, en els prolegòmens de la massiva manifestació del 10 de juliol, un sector de l'independentisme va manifestar la seva recança a participar. El lema poc clar i l'espectacle dantesc ofert pels polítics durant els dies previs, no va ajudar precisament. Ara, ens trobem en una tessitura semblant, encapçalada, no cal dir, per l'ampli sector, tan català, que Salvador García-Ruiz va definir com el dels sobiranistes fredolics i l'Alfred Bosch com els low cost. És a dir, el dels independentistes de l'anem a pams. Dels del compte no prenguem mal. Poc a poc i bona lletra. Posició que seria fins i tot molt raonable si no fóssim en un moment històric com el que vivim, en vespres de l'ensorrament econòmic definitiu de l'Estat que ens ocupa des de fa tres segles. No és temps de mirar-s'ho de lluny. I és que, si no ens hi posem ara, difícilment trobarem en el futur unes condicions objectivament més avantatjoses per abandonar el vaixell.

Aquestes setmanes prèvies a la convocatòria de la manifestació del proper dissabte 9 de juliol, al grup dels fedrolics/low cost (els qui necessiten tres quarts d'hora per aclimatar el seu cos a l'aigua del mar estiuenc), s'hi ha afegit amb incomprensible entusiasme, tot un sector d'entitats amb una responsabilitat social clau i d'opinadors propers a la causa. No cal citar noms, tots els heu llegit aquests dies. Resulta sorprenent que del seu discurs es desprengui un elogi de la inacció. Precisament en aquest moment, en el qual cal sacsar l'arbre amb més força que mai. És potser que s'ha donat un sol pas endavant en la línia de les reivindicacions plantejades ara fa un any? És que no avança el robatori i els seus efectes es fan cada dia més punyents? És que l'Estatut no continua igual de trinxat i amb la porta oberta a la liquidació de la nostra llengua? No commemorem la manifestació d'ara fa un any, simplement, alguns, potser pocs, sortirem al carrer perquè encara estem pitjor. I des de la platja o el sofà, de moment, no sembla que els altres tinguin intenció de construir res.

Comentaris

  1. Potser hauríem de fer és una vulneració de les lleis "pacífica", j aque sembla se li dona més importància a trencar regles per part d'uns milers que una manifestació totalment pacífica d'un milió i mig.

    ResponElimina
  2. Una de les coses que hem preocupen de fa temps d'aquest país és la desactivació de la motivació d'entitats que abans, amb el Franco, tenien una participació social evident per la democràcia. Sembla com si, amb l'excusa d'una presumpta pèrdua de classe social, diverses persones de pes del país es deixessin anar pel precipici avall. Des de les entitats excursionistes, esportives, musicals, culturals de tot ordre, junt amb el creixent individualisme, sembla que tothom es vagi deixant anar per aquest precipici. Sort tenim actualment d'aquest Òmnium Cultural! Hi ha alguna entitat més que s'hi sumi!?
    O, és que aquestes persones tant respectables creuen que la situació actual no és la continuació, amb cirereta final, del franquisme més execrable? Simplement, han canviat els assassinats pels diners, i amb un revestiment de democràcia. Tota la resta és la mateixa de quan els últims temps del Franco. O, no?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas