Ves al contingut principal

Felip VI, sí, sí, VI de Castella/Espanya

Felip V








Aquests dies m'he referit a les humiliants passejades catalanes del proper rei dels espanyols, al qual els nostres polítics de tot signe i condició reten honors dia i nit patèticament. M'he referit a ell com a Felip VI, cosa que a la xarxa ha fet que diversos lectors em corregissin, fent-me notar que, d'acord amb els numerals relatius als comtes de Barcelona (el títol de sobirania pel qual els monarques regnaven a Catalunya fins el 1714), a l'actual principet li pertocarà quan arribi a regnar el V. No era una equivocació. Em refermo. Per a mi serà Felip VI. M'explico. Els comtes de Barcelona com a dipositaris dels títols de sobirania sobre Catalunya van ser liquidats amb l'ocupació borbònica del país. Això, encara que, espúriament i per acabar-nos d'insultar, es concedís al pare de l'actual rei el títol de comte de Barcelona privat de qualsevol atribut de sobirania, com si fos una distinció buida qualsevol.

Felip V va anorrear entre 1707 i 1714 el sistema polític de la Corona d'Aragó, incloent-hi la tradició reial catalana d'una monarca que era el cap del cos polític del seu regne. Dos anys abans, el 1705-1706, la Cort general de Catalunya havia jurat com a monarca Carles III, l'arxiduc, que fou qui exercí legalment els poders de comte de Barcelona fins a la seva renúncia definitiva a la Pau de Viena el 1725. El primer Borbó, ens aplicà el dret de conquesta i estengué els seus poders com a rei de Castella al govern del nostre país, en el qual havia fet taula rasa. Els comtes de Barcelona, doncs, s'acabaren el 1714 i amb ells els seus numerals. No apliquem aquell costum tan català de fer-nos els despistats després que ens trenquin el nas. No busquem panys calents per amagar allò que ens van fer: avui el cap de l'Estat espanyol és el successor dels reis de Castella i dels Felips en serà el sisè. Si quan segui al tron ja som lliures i volem una monarquia ja en parlarem. Naturalment, un servidor estarà absolutament en contra.

Comentaris

  1. Totalment d'acord. Els numerals de la Corona d'Aragó es van acabar amb la Conquesta de Felip V

    ResponElimina
  2. Granollacs, NO. Pots posar-li el numeral que vulguis al Felipet de Borbó i Grecia, com si li posses el 69, pero el primer Borbó va ser rei CONSTITUCIONAL de Catalunya amb el numeral IV.
    I el Carles III (no el del conyac sino l'Arxiduc) dels pebrots ens va deixar tirats a canvi de quedar-se tot el nostre Imperi Mediterrani.
    Les coses son com son, i no com ens han vengut.
    Catalunya no perd la seva sobirania el 1714, la perd molt abans quan permet que uns castellans ataquin el Call, o quan permeten que l'Inquisició castellana entri a Barcelona i s'apropii del Palau Reial.
    Les culpes son molt lletges i no son sempre dels altres.

    ResponElimina
  3. Interessant, aquesta discusió entre historiadors. Perquè, suposo, Benplantat, que ets historiador, facultat per parlar-ne amb autoritat. Que els inquisidors van fer estralls, com si fos una venjança contra el poder de Colom, és cosa que sempre m'ha ballat pel cap. Ara, la consumació final de la pèrdua de la llibertat última, no va ser com afirma en Granollacs, Dr. en història?

    Per posar-hi l'anècdota trivial a la visita discreta del Felipet, resulta -segurament ja ho sabeu a hores d'ara- que, mentre tothom parlava en castellà, al MACBA, crec, la princeseta Letícia va i es posa a fer el discurs en català...! Paf! Descocert dels massells catalans. Ridícul estrepitós!
    Pregunta: Han vingut a fer campanya en vistes d'una possible retirada del Juanca?

    ResponElimina
  4. apreciat Granollacs, em sobta que un bon patrici com tu també caigui en l'error de reconeixer el "dret de conquesta" (bé, estic segur que ni el reconeixes ni l'aceptes) i precisament per això mateix, defenso arreu que nosaltres els catalans mai em d'utilitzar aquesta expresióni per escrit ni oralment, doncs al fer-ho li donem certa validès sense adonar-nos.
    quan tu dius -El primer Borbó, ens aplicà el dret de conquesta i estengué els seus poders com a rei de Castella al govern del nostre país,- no deixes de parlar amb l'imaginari espanyol, en canvi si diguesis - el primer Borbó ens aplicà la tirania / esclavatge / dictadura / injusticia / arbritrarietat / genocidi de la conquesta - estaries parlant amb l'imaginari nostre
    crec que l'expresió espanyola de la conquesta cal marginar-la i no donar-l'hi cap mena de credibilitat ni que sigui inconscientment.
    de fet quan el drecet de nova planta parla de dret de conquesta ho fà com si aquest dret fós diví o estes reconegut en alguna llei internacional quan l'únic que fà és autojustificarse del seu genocidi, per exemple en franco s'autanomeaba generalisimo por la gracia de dios, i cap dels seus contraris utilitzen aquesta expresió crec que el mateix és aplicable al borbó,
    bé és una opinió i un suggerimentgràcies
    gràcies per donar-nos el plaer de llegir aquest bloc

    ResponElimina
  5. Uf, aportacions interessants avui que caldria comentar llargament. Comparteixo amb en Benplantat la necessitat de revisar l'austriacisme català. Però teníem un estat sobirà abans de 1714, assetjat, però encara jurídicament lliure (amb plena sobirania, almenys, legislativa i fiscal, imagineu-vos!). Al darrer anònim li diria que la idea de conquesta de Catalunya és present (amb aquest terme) no només quan es consagra definitivament a la Nova Planta, sinó als debats ministerials de la cort castellana des del segle XVI (amb Olivares i el seu famós Gran Memorial de 1624 com a exemple més conegut). En continuem parlant! Un plaer!

    ResponElimina
  6. Benvolgut granollacs.
    totalment d'acord amb tu, però tingues en compte, que el primer Borbo va ser comte constitucinal de Barcelona, i per això va ser Felip IV, desprès vingue el comte Carles III i drespres una altra vegada en Felip com a invasor i ocupador.
    El fet es si la segona estada del Felip es pot considerar com Felip V o be Felip IV...
    De totes maneres, soc del parer que malgrat tot, i en vistes de poder assolir la nostra independència (deixem-nos d'eufemismes com alliberament nacional, cotes de llibertat, etc.. que son molt macos però son força...diguem-ne dubitatius) i com be has dit, poder triar si volem una república o monarquía, poder continuar (si ens decidim per una monarquía) el numeral dels nostres comtes/reis.

    fartdesp.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…