Ves al contingut principal

Fot-li que és funcionari!








Potser el tema està molt trillat i pensareu que què he de dir, que parlo com a part interessada. Arran de les noves declaracions amenaçadores dels consellers Mas-Collell i Ruiz (treballar més temps pel mateix salari), només us demano trenta segons de pausa abans que comenceu a descarregar la vostra ira, que és poc més o menys el que demana la lectura d'un apunt. Els funcionaris som dolents, desvagats i indolents i per això l'opinió pública considera majoritàriament que hem d'esdevenir el boc expiatori de la crisi. Clar que sí: què més volem, que tenim la feina assegurada, collons (amb perdó). Deixarem de banda aquesta mena d'arguments, que caldria discutir contraposant quins esforços, quines precarietats hem viscut en època de formació i com vivíem els uns i els altres en els temps de les vaques grasses i no només quines són les seguretats funcionarials de l'ara i avui. Només apel·lo a la part egoista de cadascú. Degradar les condicions de treball dels funcionaris resulta plaent per a excitar els baixos instints d'alguns, però, atenció, controleu els vostres impulsos, perquè acaba afectant tothom.

A tu, benvolgut lector, també. En primer lloc, perquè la negociació laboral amb els treballadors públics, em penso, acaba afectant a la llarga tots els treballadors, també els del sector privat. Segurament, l'autonomisme que no té pressa per aturar l'espoli el posarà com a exemple de la necessitat d'estendre la degradació dels salaris i les condicions de treball en un exercici de responsabilitat col·lectiva. En segon lloc, perquè els treballadors públics som responsables de serveis essencials per al benestar d'àmplies capes socials, no precisament, les més privilegiades. I collar, collar i collar, eliminant cada vegada més companys de la primera línia (de dalt, com sabeu, no està tan clar), rebaixar els salaris i augmentar els horaris repercutirà més aviat que tard en la qualitat dels serveis públics dels mateixos que ara es desfoguen al crit de fot-li que és funcionari. Només hi ha una sortida que tothom sap i és profecia. L'única per aturar l'espoli. Si potser a la tardor, millor que a la primavera.

Comentaris

  1. No soc funcionari però tinc una retallada de salari d'un 20% brut i he de treballar, obligat, un mínim de 8,5 h/dia. Des de gener de 2009.

    ResponElimina
  2. Benvolgut company, no es tracta de funcionaris o no. Es tracta de suprimir obscenitats tant si son d'uns com d'altres. tant obscè es que cada any els mestres demanin jornada intensiva, i a sobre tinguin la barra de dir que seria millor pels nens, com que una empresa bancaria que desnona gent, regali unes primes als seus treballadors directius de un carru de milions, com que uns funcionaris de ministeri tinguin en exclusiva una illa a Menorca, o com que un polític tingui sou a l'ajuntament i al Parlament per a cremar-lo amb Moet-Chandon. S'han de suprimir totes les obscenitats, i desprès fer que tots penquem, en qualitat i quantitat, per un igual.

    ResponElimina
  3. No hi ha cap polític al món que sigui capaç d'eliminar els funcioanris que roben, els inútils, els ganduls, els llepes. Sempre acabaran pringant els interins, els eventuals, que són els que penquen més (jo sóc dels diguem-nes fixos), perquè és el més fàcil.
    Si es fes neteja de veritat, ningú ho discutiria, però és impossible que algú tingui prou coratge per eliminar els dinosaures.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…