Fragments escollits (VII). "La federació dels fantasmes"

Bossòst (Vall d'Aran)

"Si ara passem, respecte a la federació, del cas internacional a l'aspecte interior, veurem encara més complicat el problema federalista. Catalunya, segons els federalistes, siguin teòrics, siguin pràctics, s'hauria de federar. Però on són les personalitats federables que hi ha a Espanya? Les regions, aquelles 14 regions marcades per les 14 estrelles de la bandera federal? Aquestes regions, senyors, no han tingut coratge per formar una Mancomunitat. Com podem esperar que formin un dia un Estat particular de la federació? Hi hauria encara una altra possibilitat, la d'una federació, no regional, sinó nacional. Per sota de l'escorça peninsular hi ha nacions vives: ens trobem amb Portugal i Galícia, amb Bascònia, que té un tros a França, amb Catalunya i amb Castella. Aquestes personalitats existeixen, vigilem-les. Però, on és, fora de Portugal i fora de Castella, la concreció política d'aqueixes nacions? Si avui vingués a Espanya una federació, per força hauria d'ésser regional, i Catalunya amb plena personalitat, hauria d'ajuntar-se federativament, no pas amb nacions, sinó amb fantasmes de regions i amb fantasmes de nacions, i jo no crec que a nosaltres ens convingui la companyia de fantasmes.

Em permeto, doncs, alterar aquell programa predicat per homes respectabilíssims, de plena sinceritat radical amb Catalunya, que diuen: aconseguim la independència de Catalunya, i aconseguida la independència, pactarem la federació amb els altres pobles ibèrics. Aquests dos temps, jo no els veig consecutius. Veig una altra fórmula. És la següent: primer temps, la plena sobirania; segon temps (un temps llarg), ens hi pensarem...; tercer temps, allò que convingui, en la seva hora ho diran els catalans que hagin de resoldre el problema."

Antoni Rovira i Virgili, Conferència a l'Ateneu Barcelonès (14 de setembre de 1922).

Comentaris

  1. Increïble, si es que no ens movem! Cada vegada que rescates fragments de discursos o articles de diari de fa tants anys quedo ben sorprès.

    ResponElimina
  2. Exactament, ens em passat els ultims 100 anys reinventant la roda.

    ResponElimina
  3. Respecte del tercer temps que cites de Rovira i Virgili, jo li hauria proposat a l'amic que fes com Cristòfor Colom: Omplir les barques, inflar les veles i cercar nous mons on no hi hagi cap possibilitat de trobar-te cap polític castellà... on no sigui possible cap nova atzagaiada.

    ResponElimina
  4. Molt bona ressenya. Serà qüestió de fer-la arribar a ICV, Unió i PSC, on diuen que hi ha federalistes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas