Fragments escollits (VIII). La nació de Serra i Moret

Platja de la Nova Mar Bella (Barcelona)
"El Parlament de Catalunya, columna capital de la Generalitat restaurada, que vint anys enrera sortia de les entranyes del poble per a proclamar el ressorgiment de la nostra llei, ha de recordar avui als catalans d'ací i d'arreu que la nació (abatuda, perseguida, asfixiada) és viva com mai, malgrat les desventures, les defallences i defeccions, i malgrat la incomprensió i l'oblit de les forces democràtiques mundials.

És viva, més que en els vestigis dispersos de les seves institucions negligides en el cor dels catalans i (podem dir-ho amb gran ufana) en el cor de les noves generacions que el despotisme estranger volia deformar i aturdir amb l'engany i el terror. És viva en les consciències clares, les que varen salvar-se de la ignomínia i la desfeta després del darrer desastre. És viva en la llei, en l'exultant destí dels seus fills, en l'esdevnidor de la humanitat lliure del pesembre de les dictadures i les regressions bestials. És viva i ens dóna vida a nosaltres: als nobles i esforçats que dins de Catalunya, sota l'opressió, afronten els perills amb ardidesa, i als que des de l'exili, amb el nostre sacrifici i la nostra conducta volem prestigiar-la i fer comprendre al món que cal comptar amb Catalunya si la llibertat i la democràcia han de triomfar definitivament.

Catalans, tots! Cada vegada que commemorem la caiguda de Barcelona i la pèrdua de les llibertats nacionals fem implícitament el vot i la promesa de reconquerir-les. El complirem. Si volem, si perseverem, la Pàtria serà lliure. El seny ens diu que l'hora de l'alliberació no és llunyana i que l'esforç i la lluita no són perduts. Apressem l'hora del retorn i de la victòria! Complim el nostre deure amb fe, coratge i constància! Avant, per Catalunya!

Avinyó, Provença, 11 setembre 1952."

Fragment de Jaume Serra i Moret (president del Parlament de Catalunya), "Missatge del President del Parlament Català al Poble de Catalunya i als Catalns de l'Exili" (full volander de 1952).

Comentaris

  1. A primer cop de lectura, i abans d'acabar-la, m'he preguntat si l'amic Granollacs s'havia pres un porro. No, era la reproducció d'un discurs d'en Serra i Moret. Pobre, ell potser sí que se l'havia pres mentalment...
    Una reflexió al voltant del tema, seria si en aquell moment no hi havia tants caragirats com ara. Hi havia més unitat en el projecte alliberador? O, tal com em sembla, hi havia el mateix guirigall d'ara?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas