Ves al contingut principal

Fragments escollits (VIII). La nació de Serra i Moret

Platja de la Nova Mar Bella (Barcelona)
"El Parlament de Catalunya, columna capital de la Generalitat restaurada, que vint anys enrera sortia de les entranyes del poble per a proclamar el ressorgiment de la nostra llei, ha de recordar avui als catalans d'ací i d'arreu que la nació (abatuda, perseguida, asfixiada) és viva com mai, malgrat les desventures, les defallences i defeccions, i malgrat la incomprensió i l'oblit de les forces democràtiques mundials.

És viva, més que en els vestigis dispersos de les seves institucions negligides en el cor dels catalans i (podem dir-ho amb gran ufana) en el cor de les noves generacions que el despotisme estranger volia deformar i aturdir amb l'engany i el terror. És viva en les consciències clares, les que varen salvar-se de la ignomínia i la desfeta després del darrer desastre. És viva en la llei, en l'exultant destí dels seus fills, en l'esdevnidor de la humanitat lliure del pesembre de les dictadures i les regressions bestials. És viva i ens dóna vida a nosaltres: als nobles i esforçats que dins de Catalunya, sota l'opressió, afronten els perills amb ardidesa, i als que des de l'exili, amb el nostre sacrifici i la nostra conducta volem prestigiar-la i fer comprendre al món que cal comptar amb Catalunya si la llibertat i la democràcia han de triomfar definitivament.

Catalans, tots! Cada vegada que commemorem la caiguda de Barcelona i la pèrdua de les llibertats nacionals fem implícitament el vot i la promesa de reconquerir-les. El complirem. Si volem, si perseverem, la Pàtria serà lliure. El seny ens diu que l'hora de l'alliberació no és llunyana i que l'esforç i la lluita no són perduts. Apressem l'hora del retorn i de la victòria! Complim el nostre deure amb fe, coratge i constància! Avant, per Catalunya!

Avinyó, Provença, 11 setembre 1952."

Fragment de Jaume Serra i Moret (president del Parlament de Catalunya), "Missatge del President del Parlament Català al Poble de Catalunya i als Catalns de l'Exili" (full volander de 1952).

Comentaris

  1. A primer cop de lectura, i abans d'acabar-la, m'he preguntat si l'amic Granollacs s'havia pres un porro. No, era la reproducció d'un discurs d'en Serra i Moret. Pobre, ell potser sí que se l'havia pres mentalment...
    Una reflexió al voltant del tema, seria si en aquell moment no hi havia tants caragirats com ara. Hi havia més unitat en el projecte alliberador? O, tal com em sembla, hi havia el mateix guirigall d'ara?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…