La princesa va per lliure; però molt!

S'Agaró








Altres indicis de gent propera ja havien arribat de feia temps a oïdes de Granollacs. La princesa, com a bona plebea nouvinguda, no cau precisament bé a l'entorn de sa majestat. Ara, però, s'han confirmat amb extrema virulència, amb una plasticitat considerable. Avui toca un to més informal. Sarafeig. Una mica a l'estil de la nòria. Un pessic de Peñafiel. Algun dia tonto has de tenir. Us porto notícies fresques de la recent estada dels prínceps en campanya de confraternització monàrquica amb els catalans a Montserrat. I són de primera mà. No hi era sota la taula del refectori, però gairebé. Més ben col·locat que els de La Vanguardia (que ja és dir). En síntesi, la notícia és la següent: aquesta tia va fortíssima. Fins a tal punt, que la Casa del rei va trucant a tothom que ha de coincidir amb la reial parella per avisar-los d'avançada que han de procurar (els convidats!) no deixar sol al príncep. Que la princesa té tendència a sortir-se del protocol, a saludar en excés, a quedar-se enrere. Vaja, que t'avisen que vagis en compte, que la senyora passa de tot.

La veritat, trobo molt espectacular que els propis equips de la Zarzuela vagin avisant tothom de quina és la virulència de la situació. Ell un autèntic monigot, vaja. Però, segons sembla, just al darrera d'aquest ambient tan agradable que presideix les relacions al si de la Casa reial, la segona impressió més destacada fa referència a la deplorable educació de la noia, manifestada sense recança en els actes públics. Segons sembla, durant el dinar a l'Abadia, no s'hi va estar de rebanyar el plat, tot sucant amb estil maldestre un tros de pa agafat amb els dits (quina imatge per ensorrar la seva marca d'elegància). Encara més, m'arriba d'un testimoni presencial, tampoc no para en tot el temps, passant de converses de monjos, de fer anar una vegada i una altra la seva flamant Blackberry. Ja vegeu, jo que m'he aficionat darrerament al twitter, ja no podré expressar-me amb la mateixa tranquil·litat d'abans. Sort que, tal i com avisa a tort i a dret la mateixa Casa reial, ell sempre es queda sol. Fi del safareig i demà més seriositat.

Comentaris

  1. Una monarquia el S.XXI... és com allò d'"Un americà a Paris"... Tots han de fer el ridícul necessàriament.
    Les interioritats de cada família es repeteixen molt freqüentment, com si fossin fotocòpies. El noi Felipe estava enamorat de la filla Sartorius, comunista de socarrel, crec recordar. La mama li prohibeix aquesta relació i el noi comença a anar a la deriva. Quin dret tenen els pares (de qui sigui) a intervenir en els sentiments, encara que siguin fills seus? Doncs, el noi Felipe va a la deriva com tants i tants pel carrer cada dia..., la principeta Leti planta cara, la Cristy es retira de tot, etc... com en massa families...
    Per sucar-hi pa amb els dits...

    ResponElimina
  2. Venint d'on venen els Borbons... i en plena decadencia... Ni la sang nova els farà mantenir-se. De veritat: em rellisca.

    ResponElimina
  3. ... encara estem a l'edat mitjana....

    ResponElimina
  4. LA NOIA PASSA DE TOT?.....MEINYS DE VESTITS...DE SABATES....D'OPERACIONS D'ESTETICA,AMB LA SEVA MAMA INCLOSSA.....VACANCES DE SUPER,SUPER LUZE...PAGA EL POBLE¡¡¡¡¡I A MES A MES NO SAP "ESTAR"...VISCA LA REPUBLICA¡¡¡¡¡
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)