Ves al contingut principal

L'Òmnium fa volar coloms: perdoneu, però algú ho havia de dir

Unha (Vall d'Aran)












D'entrada, tota la meva comprensió i el meu reconeixement al posicionament de l'Òmnium Cultural, expressat per la seva presidenta, la Muriel Casals. Han treballat cinquanta anys pel país, en temps difícils, s'ho mereixen. En particular, els primers i els darrers. Constitueixen una organització plural i, tot i que el predomini de l'independentisme en el conjunt del catalanisme comença a ser bastant escandalós, encara en queden alguns, des de la victimizada Anna Grau a l'enigmàtic Antoni Dalmau, que estan fora del consens. És normal, doncs, que l'oferta per a l'immediat futur que ens proposa l'entitat no sigui nítidament independentista. També és lògic que ens hagin volgut oferir alguna cosa. Saben que el personal comença a estar una mica emprenyat: ha passat un any i anem marxa enrere com els crancs. Es tractava, doncs, de mantenir els equilibris (pas ferm endavant no declaradament independentista), cosa que complica molt la consistència dels arguments.

Diguem-ho ràpid i malament: les propostes concretes referents als tres eixos proposats per la Muriel Casals són irrealitzables. Com a rescalfament propi estan bé, però no ens duran en sí mateixes ni una passa més enllà. Totes tenen un defecte d'origen: el fet d'ignorar quin és el terreny (el Regne d'Espanya) que trepitgem i els temps de crisi on vivim. a) Pel que fa a la llengua, se'ns parla d'una defensa ferma que recorrerà als tribunals quan faci falta. Llàstima que la llei sigui la que és (el TC ha obert la via al final de la immersió) i la que serà en un futur immediat (llei de bases del PP). b) El pacte fiscal (de debò, no les habituals enganyifes) en una Espanya que s'ensorra és radicalment inviable i les fórmules d'insubmissió fiscal afecten (la butxaca) l'essència mateixa de la catalanitat (el personal no està per heroismes individuals). c) La convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació és encara més impossible: cal una reforma constitucional que no es produirà ben bé fins just abans del Judici Final. En definitiva, que la solució amb majúscules continua essent només una: acumulació de forces i trencament de la legitimitat espanyola. Declaració unilateral. I després, a negociar i a construir.

Comentaris

  1. Doncs jo ni estic gens d'acord amb el que dius. El poder que té Espanya sobre Catalunya el sostenim els mateixos catalans amb els diners que paguem sense retorn. Si amb aquesta gent ja està ben clar que no es pot parlar, -deixant a banda la opció de declarar la independència unilateralment, que m'encantaria però veig impossible - crec que és una gran idea fer el tancament de caixes. No ens escolteu, no paguem. Aquí sí que ens començaran a fer cas. Jo crec que els espanyols estan convençuts de que els catalans som uns covards. I estan molt equivocats, perquè confonen el seny amb covardia, i els hi hem de demostrar. En fi, jo sóc autònoma i t'asseguro que estava esperant que algun personatge o entitat pública amb prou credibilitat fes aquesta proposta. M'hi apunto una i mil vegades, m'és ben igual el que em pugui passar. Les guerres a on ens toca lluitar ara ja no son com les dels nostres pares,però son guerres igual, i les podem guanyar amb les armes de les que disposem.

    ResponElimina
  2. Veuran els meus cansats ulls que La Caixa ingressi els diners recaptats pels EMPRESARIS CATALANS en un compte de la Generalitat en lloc de en un compte de la HACIENDA PUBLICA ESPAÑOLA?. "Oh no, que nosaltres som una entitat seriosa. Nosaltres seguim fidels als nostres clients. Els diners cap a Madrid que es el que fan els minyons responsables". No. M'agradaria, però no. Lo millor, per no fer mai mes el paripé, es declarar unilateralment la independència. Amb això es fa tot lo altre: tancament de caixes inclòs.

    ResponElimina
  3. Si troves algú amb prou consistència que, essent President de Catalunya, se la vulgui jugar declarant la indep., endavant! Pensa, però, que abans ens cal majoria (molt) absoluta que ho voti al Parlament, si volem ser demòcrates amb nosaltres mateixos. I, a hores d'ara, entre PP i PSC, no crec que sigui viable aconseguir-ho, ni molt menys.
    El tancament de caixes el veig més viable perquè és transversal amb tots els partits. El sentiment indep. pujarà a partir d'aquest èxit i, llavores, serà quan podrem mirar d'aconseguir el nostre alliberament d'aquesta presó.
    Aquesta és una guerra que cal fer-la amb sang freda i molta persistència en la estratègia.

    ResponElimina
  4. Coincidiexo amb el què dius però ara sembla que tothom sembla tant satisfet amb les propostes irrealitzables d'Òmnium que caldrà esperar a que vegin que no són viables. De fet aquestes propostes (valentes en una entitat com Òmnium) tenen tuf de narcotitzant.
    Felicitats per la creixent activitat twittera!.

    ResponElimina
  5. Es tracta de no deixar de parlar del tema i de proposar coses. Si no fa la sensació de que fem una estirada de queixes i callem una temporada i el tema s'ha acabat.

    ResponElimina
  6. Dos bons escrits sobre el pacte fiscal i el tancament de caixes:

    http://www.deumil.cat/bloc/2011/07/14/joanp/no-prenguessim-pas-mal/

    http://www.ccncat.cat/?q=ca%2Fcontent%2Fel-ccn-explica-%C3%B2mnium-que-%C3%A9s-la-generalitat-qui-ha-de-fer-insubmissi%C3%B3-fiscal-no-pas-els

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…