Ves al contingut principal

Més encara, insubmissió electoral

Manifestació del 9 de juliol de 2011









Un grup d'intel·lectuals i polítics independents o adscrits a les CUP i Solidaritat Catalana van publicar diumenge a l'Avui un article fent públic el seu posicionament partidari que l'independentisme proposi per a les properes eleccions al Congrés espanyol una actitud d'abstenció activa. Com sabeu els lectors d'aquest bloc, és justament la posició que des d'aquí he mantingut des de fa mesos. Una alegria, doncs, saber-se acompanyat. Coincideix en el temps amb un altre corrent partidari de, fruit del convenciment o de l'estudi de l'aritmètica electoral, la configuració d'una candidatura unitària de l'independentisme. Aquesta és, sens dubte, la meva opció per a les properes (i llunyanes en el temps) eleccions al Parlament de Catalunya. Però ara tenim al davant un altre repte. I, francament, vist el que cal veure, em mantinc fermament ancorat en l'opció de l'abstenció. Tota la feina que tenim per davant és a Catalunya. Espanya és, per a nosaltres, un cas perdut. Fem-ho palès.

El full de ruta definit en l'article abans mencionat és claríssim i compartit per un servidor. Aquí, un 14 d'abril amb victòria de les forces nacionals que defensin la declaració unilateral d'independència, amb ratificació referendària posterior. Perquè tothom sap que un referèndum sota sobirania espanyola és impossible. Res de tot això té a veure amb Madrid. Si a aquesta consideració hi sumem l'espanyolisme actiu dels diputats catalans del PP, la ignomínia permanent de la Banda dels 25 i la patètica venda sistemàtica a canvi d'un plat de llenties dels representants del catalanisme a la capital del Regne, hom arriba fàcilment a la conclusió que no val la pena presentar-s'hi. Més encara, que estaria molt bé practicar directament la insubmissió electoral: que un grup de valents (com en Marc Belzunces va fer fa quatre anys) es neguessin a col·laborar a les taules del procés electoral. Insubmissió com a ciutadans i com a votants amb Espanya. És el que toca en aquest moment del nostre procés cap a la llibertat.

Comentaris

  1. Disculpeu-me, però no ho entenc...

    Una cosa es BOICOTEJAR el "Congreso de los Diputados del Reino de España" deixant els escons buits, renunciant a l'acta de diputat, votant en contra dels presupostos, fent sentir la veu de Catalunya, posar pals a les rodes, etc...

    ...I altre molt diferent, amb l'ABSTENCIÓ, silenciar l'Independentisme Català, que no faci nosa, deixar via lliure als partits espanyolistes, sense oferir cap resistència, regalant-los els vots de l'abstenció...

    És clar que la nostre lluita és al Principat (i els PP.CC.), però la Democràcia és un arma que la podem aprofitar per emprar-la contra el nostre enemic que és el "Reino de España". Una altre bona ocasió per presentar un "Front Independentista Català"... Hem d'anar plegats quan "toca", no són tantes les ocasions.

    Però bé, és només que una opinió...

    ResponElimina
  2. No entenc això de fomentar l'abstenció dels independentistes, precisament es tracta d'aconseguir la màxima representació de l'independentisme català per a sabotejar l'estat espanyol des de dins i escalar el conflicte tant com es pugui.

    ResponElimina
  3. Analitzem-ho millor, estimat Granollacs,
    Crec que cal aprofitar la ocasió d'aquest bloc indep. (no nacionalista, ep!) per fer-hi gresca als escons del Congreso, des d'on ens agredeixen. No ens podem permetre el luxe de regalar-los als represors. Per altra banda, no participar en les meses electorals per Espanya, exigeix disposar d'un servei jurídic d'envergadura que assisteixi amb seguretat fiable els qui facin objecció d'assistència a les meses electorals del mal estat espanyol. Objectar no és no assistir-hi, sinó signar un document avalat jurídicament pel qual es renuncia a participar. Pot estar molt bé, però preparem-nos, que lo temps és breu...!
    Alhora sumant-hi la objecció fiscal proposada per Òmnium, aquesta suma pot, i ha de ser així, generar una nova consciència conjunta, solidària, de bloc nacional català. Amb els nascuts aquí i fora, tots junts els que s'hi sentin arrelats.

    Potser, no tenim res perdut!

    ResponElimina
  4. Benvolguts amics: m'agrada el debat. Penso que la nostra aspiració ha de ser abandonar el Regne d'Espanya, no pas boicotejar-lo. Que l'espanyolisme ocupi el 100% dels escons del Congreso. No lliurem res a ningú, ens deslliurem.

    ResponElimina
  5. D'acord amb Granollacs.

    Diu que "des de dins ho canviarem tot"?

    Noi, no ho crec pas. Des de dins, si va, posa-li per cas, Estrubell, l'única cosa que farà, com ja han fet d'altres, serà embutxacar-se la paga i, alhora, explicar-nos aquí com és de bo i de sacrificat, fent escoltar la "nostra veu". Mireu, si no, com somriu en Ridao quan el Shoemaker el mira de gairó al Congreso, com Tardà agraeix les brometes d'en Bono als sopars entre col·legues.

    I una merda! Tot mentida! Que es psoin el castellano en el forat del cul i la via dialogant on els càpiga.

    ABSTENCIÓ! Que per fer de pallassos, no cal votar! És una complicitat que allarga la pena.

    Millor la idea de la insubmissió fiscal i que els pagui l'AVE d'Albassete a Toledu la mare que els va parir.

    Salut i República de Catalunya!

    ResponElimina
  6. És una opció molt perillosa que hauria d'estar molt ben calculada i explicada. Amplia la representació del PPSOE és molt perillós. És donar més armes a l'enemic. D'entrada soc partidari de votar i que hi hagi una forta representació independentista. Una representació que no pari de recorda-lis el que volem. Tocar i tocar els nassos fins que ens deixin tranquils. En qualsevol cas, l'únic que sembla que val és la declaració unilateral i això ho ha de fer el nostre Parlament independentment de la representació que hi hagi a Madrit.

    I cap de les opcions no val res sense unitat. Tot comença i acaba a casa.

    ResponElimina
  7. Jordi, com bé dius, considero tan important la unitat que, pensant el que penso (que no hi hauríem d'anar) estic disposat a sotmetre el meu criteri al de la majoria si realment hi ha unitat. Però molt em temo que...

    ResponElimina
  8. Gens d'acord amb aquesta proposta. Unió dels independentistes a les espanyoles i unió, també, a les nacionals.

    ResponElimina
  9. Cal aprofitar les oportunitats que tenim de fer sentir la nostra veu, encara que sigui en un fòrum -el congrés espanyol- on no hi decidim res.
    Les forces independentistes que es presentin als comicis espanyols cal que tinguin ben assumit -i que ho manifestin abans- que no van a Madrid a immiscuir-se en la casuïstica espanyola: hi van a fer soroll.

    ResponElimina
  10. Justament parlant del tema:

    http://www.naciodigital.cat/noticia/33448/ximpleries/independentistes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…