Ves al contingut principal

No tanquem per vacances, al contrari!

Betrèn (Vall d'Aran)
Com haureu notat els lectors habituals, des de fa alguns dies, he instal·lat en un lloc preferent del bloc un comptador enrere amb la data mítica de l'11 de setembre de 2014 com a far a l'horitzó. Vistes així les xifres, la veritat, no falta gaire. Estic convençut que, a la velocitat de creuer a la que es desplaça l'opinió pública del país (només cal mirar l'evolució extraordinària cap a la llibertat que es denota en les enquestes dels darrers temps), probablement abans i, ben segur, en aquella data, poden passar coses molt i molt importants, que marcaran el futur d'aquest tros d'Europa. Ara, doncs, no toca precisament fer vacances. Al contrari, després de més d'un any d'aventura a Per a bons patricis he decidit llançar-me un repte a mi mateix (ho reconec, és que m'ho paso tan bé!). Escriure cada dia, si la salut i la determinació m'ho permet, fins a l'11 de setembre del tres-cents aniversari de l'ocupació espanyola. A l'estil, dietari dels darrers anys de la Catalunya sotmesa. De moment, doncs, aquest mes d'agost continuarem sortint a la llum de la xarxa per no trencar la tradició.

P.S. Finalment, Zapatero no ha aguantat la pressió i ha convocat eleccions als espanyols. Des d'aquí he pres posició clara sobre la utilitat o no de participar-hi, ja la coneixeu. En tot cas, com el valor més important en aquest moment és la unitat d'acció, podria arribar fins i tot a defensar la participació dels independentistes el 20-N si existeix una candidatura unitària i potent. En cas contrari, és ben senzill: a les espanyoles que votin els espanyols. Jo ja m'he quitat.

Comentaris

  1. Aqui està la clau de volta de les 20N!: CANDIDATURA UNITÀRIA I POTENT. Si no és així, tal com dius, que se les cruspeixin els espanyols.
    ERC-SI-DC(Laporta)-CUP-etc., heu de promoure candidatura única. Saber CEDIR PROTAGONISMES en favor de la nostra supervivència.
    Seria cosa sana que Convergència s'hi unís...D'UDC ja ni en parlo.

    ResponElimina
  2. Per cert, i perdona el lapsus: Estàs batent en molt el record d'activisme indep. net i culte!!!!!!!!!!!!

    FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Amb el teu permís jo tampoc en faré, de vacances. Al menys de les de llegir-te i seguir-te, que de les altres ja fa dos anys que en faig... abans no arribi allò dels 67, me les vaig prendre als 65.

    Si tenim sort i es compleixen les teves expectatives seré independent als 70 anys... mes val tard que mai, però no dic que després ja hem pugui morir, ans al contrari després gaudiré amb la nostra independència i si hem doneu el permís de ser un xic dolentó llegiré amb delit alguna publicació de Madriz, ara no podria.

    En quant a lo de anar o no a votar, no acabo de tenir-ho massa clar, per descomptat que si hi ha una candidatura com la que ens dius el meu vot serà per a ells, però si no hi es.... que faig?, no donar-lo a ERC? si son els únics que s'hi presenten amb un caire independentista?.
    Aclariu-me aquest punt.

    Us estic seguint des-de una República, quin goig!!... si no fos que estic a la "Catalunya Nord" i aquesta república te segrestat una bona part del meu país.

    Des-de la Cerdanya, a quasi 2000 metres d'alçada, respirant aire fresc us desitjo a tots un bon cap de setmana, una crisi suau i molta il·lusió per la propera independència.

    ResponElimina
  4. Aquestes últimes "municipals" des de Reagrupament (com a formació Independentista i Transversal), ha aconseguit participar en diferents candidatures fent coalició des de CUP fins a Ciu, passant per ERC, SCxI i altres Plataformes Locals... El resultat ha estat molt positiu. S'han establert bons vínculs, connexions i complicitats, a la fi de poder arribar a altres properes enteses, que ens duguin a tots plegats a presentar una candidatura unitària o coalició.

    Amb una Candidatura Unitària i potent, hi ha qui parla de ser una "cinquena" força a las "Cortes Españolas". I tant!... i fins i tot si anéssim TOTS l'Independentistes que hi ha al "Reino de España"... els hi podríem fer escac i mat com a "tercera" força als "Sres. Diputados"!!!... us imagineu la cara que posarien?... i la repercusió mediàtica internacional que tindriem aquestes forces independentistes?!!

    ResponElimina
  5. Jo... es que a les espanyoles em fa nàusees anar-hi a votar. Això de l'espanyolisme ho considero una malaltia contagiosa. Tots els catalans que treballen al Congrés espanyol acaben empeltats de nacionalisme espanyol. Lo millor es no acostar-s'hi massa. Fixeu-vos per exemple amb en Ridao: ja pensa mes en el Socialisme que en la independència. I lo que li passa a en Duran i Lleida deu ser el mateix. Qualsevol dia d'aquests sur a tribuna vestit de Conde Duque de Olivares....

    "TIBI DABO" - li diu el dimoni a Jesús per temptar-lo -

    En la versió original de la Biblia el dimoni, en realitat, era un paio d'Arganda del Rey que es deia Arnaldo Rodrigo Perez de Huescar y Villajaroteo.

    Jesús, a diferencia dels catalans que van a Madrid, no es va deixar enganyar, però van aconseguir carregar-se'l. I es que son molt dolents aquests castellans.

    Be, ara en serio: que passeu unes molt bones vacances. Felicitats a tots pels vostres assenyats comentaris. (Jo marco la diferencia).

    ResponElimina
  6. Gràcies per no fer vacances, ja veieu que jo tampoc. A casa estem dividits, hi ha qui diu que s'ha d'anar a votar i fer-ho pel PP, per impedir CiU de continuar entavanant el personal i obligar-lo a tirar pel dret.
    Jo no crec que pugui votar el PP, seria com calar foc a casa...
    Estic d'acord amb vosaltres: o aconseguim anar-hi plegats (ho veig difícil per l'assimilació d'alguns dits intependentistes, com heu dit molt assenyadament)o a Espanya no hi hem d'anar a fer res. El temps, com sempre no ens va a favor, d'aquí al novembre no hi ha temps per ben bé res.

    ResponElimina
  7. Merci per no tancar la paradeta.

    Jo el 20N sí que m'acostaré a l'urna, però votaré nul.
    Dins del sobre hi posaré un dels "Sí" del 10A.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…