Ves al contingut principal

No ve d'un pam, no ve d'un pam o la ministra que trinca

Avui la meva estimada ministra sinistra visita el nostre país. Acudirà a l'Arxiu Nacional de Catalunya per parlar (faré la frase tan difícil com la qüestió) de l'enèssima arribada d'un altre tros dels inacabables papers catalans confiscats que encara es conserven a Salamanca. El dia que van sortir de la ciutat castellana, a les poques hores, la dona ho donava tot per acabat, dat i beneït. El video que va penjar el 3cat24.cat resultava, diguem-ne, curiós. Primer, la ministra sinistra es vantava des de Madrid de l'acabament total del procés (que cinc anys després d'aprovar-se la llei està molt, però que molt bé). A continuació, el conseller Ferran Mascarell, des de Barcelona, opinava que el lliurament realitzat era important (365 arxivadors, principalment, de la sèrie Político Social de Barcelona) però que, atenció, només faltaven uns sis-cents (és a dir, el doble). Déu n'hi do. No ve d'un pam, no ve d'un pam. La visita de la ministra sinistra encaixarà perfectament avui en la nova fase estètica de comprensió pels catalans que va encetar la setmana passada, tot passetjant pels mitjans catalans més influents de la colònia, el candidat Rubalcaba (que la Chacón ja no s'hi esforça ni per aparèixer: vindrà tots just els quinze dies de campanya).

Mentre per una porta de l'anomenat Centre Documental de la Memoria Histórica de Salamanca entraran nous materials del fotògraf Agustí Centelles lliurats amb alegria pels germans Dalton, des de l'Arxiu Nacional la ministra ens parlarà amb la seva face habitual sobre l'estima del seu govern per Catalunya i el seu patrimoni documental. Després, retornarà a Madrid i donarà instruccions precises als negociadors espanyols en la comissió mixta perquè posin totes les traves possibles al retorn de les sis-centes capses que falten. Que una cosa és fer pre-campanya electoral i ensarronar uns quants catalanets i una altra actuar de bona fe en la restitució d'uns béns robats als seus legítims propietaris i encara retinguts setanta-tres anys més tard del seu espoli, tal i com ha denunciat una vegada més la Comissió de la Dignitat. I així quedarà tot, a l'espera que la propera victòria aclaparadora del Partit Popular retorni la qüestió al congelador. I tots novament al refugi, que aleshores sí que anirà de més d'un pam i serà un pim, pam, pum.

P.S. Ep, rectifico, que sí que ve la ministra Chacón, i l'expresident Montilla, i en Rangel, i l'Isidre Molas i tutti quanti. Quina barra! Per cert, per als que pugueu arribar a temps, a les 16.30 hores la Comissió de la Dignitat ha convocat una rebuda reivindactiva a les autoritats davant la porta de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Comentaris

  1. Tranquils, quan en Duran sigui ministre ja ens retornaran la resta dels papers.

    ResponElimina
  2. Inspiradissim, aquest article d'avui! Això dels germans Dalton supera i resumeix la tragicomèdia d'aquests hereus caragirats, ja, ja!!
    Pel que fa a la ministra Sin(de)Cultura, no crec que li faci gaire falta donar instruccions al misteri de Castella. Només que deixi els papers damunt d'una taula qualsevol, n'hi haurà prou per a que es vagin empolssegant fins a donar-los per oblidats.

    El lamentable del cas, és la inèrcia amb la que molts periodistes parlen de temes, sense revisar-ho abans. S'estalviarien molts ridículs com aquest de donar per lliurats tots els documents de Salamanca. Un bon periodista ha de tenir una base de dades on consultar les declaracions d'altri, encara que sigui ministra "sin cultura"....

    ResponElimina
  3. què vols que et digui si els documents són particulars no entenc per quins setzous han d'estar en un arxiu públic i a més a l'abast de tothom.

    ""La Comissió de la Dignitat davant de l’arribada d’un nou conjunt de lligalls de la documentació de particulars l’Arxiu Nacional a Sant Cugat""

    el més sensat i just seria tornar-los a qui de debó en són els propietaris en els seu defecte als descendents.

    ResponElimina
  4. D'acord amb l'article. Però com vinc de llegir les rucades de sempre del Duran, proposo encara que surti ara del tema, a les properes eleccions espanyoles votar nul, tot posant-hi a la papereta de CiU una consigna com ara botiflers, o Fora Unió o el que a algú dels prescriptors independentistes li sembli be. L'augment espectacular de vots nuls faria pensar a CiU i tal vegada a redreçar un rumb tan contrari als interessos de Catalunya.
    I demano disculpes per sortir-me del tema d'avui.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…