Ves al contingut principal

No ve d'un pam, no ve d'un pam o la ministra que trinca

Avui la meva estimada ministra sinistra visita el nostre país. Acudirà a l'Arxiu Nacional de Catalunya per parlar (faré la frase tan difícil com la qüestió) de l'enèssima arribada d'un altre tros dels inacabables papers catalans confiscats que encara es conserven a Salamanca. El dia que van sortir de la ciutat castellana, a les poques hores, la dona ho donava tot per acabat, dat i beneït. El video que va penjar el 3cat24.cat resultava, diguem-ne, curiós. Primer, la ministra sinistra es vantava des de Madrid de l'acabament total del procés (que cinc anys després d'aprovar-se la llei està molt, però que molt bé). A continuació, el conseller Ferran Mascarell, des de Barcelona, opinava que el lliurament realitzat era important (365 arxivadors, principalment, de la sèrie Político Social de Barcelona) però que, atenció, només faltaven uns sis-cents (és a dir, el doble). Déu n'hi do. No ve d'un pam, no ve d'un pam. La visita de la ministra sinistra encaixarà perfectament avui en la nova fase estètica de comprensió pels catalans que va encetar la setmana passada, tot passetjant pels mitjans catalans més influents de la colònia, el candidat Rubalcaba (que la Chacón ja no s'hi esforça ni per aparèixer: vindrà tots just els quinze dies de campanya).

Mentre per una porta de l'anomenat Centre Documental de la Memoria Histórica de Salamanca entraran nous materials del fotògraf Agustí Centelles lliurats amb alegria pels germans Dalton, des de l'Arxiu Nacional la ministra ens parlarà amb la seva face habitual sobre l'estima del seu govern per Catalunya i el seu patrimoni documental. Després, retornarà a Madrid i donarà instruccions precises als negociadors espanyols en la comissió mixta perquè posin totes les traves possibles al retorn de les sis-centes capses que falten. Que una cosa és fer pre-campanya electoral i ensarronar uns quants catalanets i una altra actuar de bona fe en la restitució d'uns béns robats als seus legítims propietaris i encara retinguts setanta-tres anys més tard del seu espoli, tal i com ha denunciat una vegada més la Comissió de la Dignitat. I així quedarà tot, a l'espera que la propera victòria aclaparadora del Partit Popular retorni la qüestió al congelador. I tots novament al refugi, que aleshores sí que anirà de més d'un pam i serà un pim, pam, pum.

P.S. Ep, rectifico, que sí que ve la ministra Chacón, i l'expresident Montilla, i en Rangel, i l'Isidre Molas i tutti quanti. Quina barra! Per cert, per als que pugueu arribar a temps, a les 16.30 hores la Comissió de la Dignitat ha convocat una rebuda reivindactiva a les autoritats davant la porta de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Comentaris

  1. Tranquils, quan en Duran sigui ministre ja ens retornaran la resta dels papers.

    ResponElimina
  2. Inspiradissim, aquest article d'avui! Això dels germans Dalton supera i resumeix la tragicomèdia d'aquests hereus caragirats, ja, ja!!
    Pel que fa a la ministra Sin(de)Cultura, no crec que li faci gaire falta donar instruccions al misteri de Castella. Només que deixi els papers damunt d'una taula qualsevol, n'hi haurà prou per a que es vagin empolssegant fins a donar-los per oblidats.

    El lamentable del cas, és la inèrcia amb la que molts periodistes parlen de temes, sense revisar-ho abans. S'estalviarien molts ridículs com aquest de donar per lliurats tots els documents de Salamanca. Un bon periodista ha de tenir una base de dades on consultar les declaracions d'altri, encara que sigui ministra "sin cultura"....

    ResponElimina
  3. què vols que et digui si els documents són particulars no entenc per quins setzous han d'estar en un arxiu públic i a més a l'abast de tothom.

    ""La Comissió de la Dignitat davant de l’arribada d’un nou conjunt de lligalls de la documentació de particulars l’Arxiu Nacional a Sant Cugat""

    el més sensat i just seria tornar-los a qui de debó en són els propietaris en els seu defecte als descendents.

    ResponElimina
  4. D'acord amb l'article. Però com vinc de llegir les rucades de sempre del Duran, proposo encara que surti ara del tema, a les properes eleccions espanyoles votar nul, tot posant-hi a la papereta de CiU una consigna com ara botiflers, o Fora Unió o el que a algú dels prescriptors independentistes li sembli be. L'augment espectacular de vots nuls faria pensar a CiU i tal vegada a redreçar un rumb tan contrari als interessos de Catalunya.
    I demano disculpes per sortir-me del tema d'avui.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…