Quan la vida no ho és

L'apunt d'avui és curt. Com l'avui, com la vida. Endolat. Sentiment concentrat. D'aquells dies en que ni totes les lletres del teclat en mil combinacions encerten a expressar la profunditat del que vols. "Estic trencada". Un any de temences i esglais clos abruptament de matinada de la forma més cruel. M'ho diu hores després, entre plors, una bona amiga. Ha vist arrencada de soca-rel una part fonamental de l'existència. Company de tota una vida però encara jove, quedaven tantes coses per fer els quatre junts! Avui l'acomiadarem amb els sons que més s'estimava, músiques de la Patum, temps barrocs, crec. Amb el record de la seva, potser, darrera lectura en el meu prestatge, tal com va voler. Des d'aquí, amb el cor encongit, poc més puc dir, més enllà de la música, de la "seva" música. Dedicada a tots els qui darrerament han perdut l'estimat i viuen una pena sense fons. I com no, amb tot el compromís del món, a la Pilar: als de casa sempre ens tindràs al teu, al vostre costat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas