Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XII). Embarcat en el vaixell equivocat

Punta del Fangar









Aquella nit tancada, orfe de lluna, va arribar al port tan cuit que no podia atendre a raons. Tot i la seva intel·ligència, les emocions a flor de pell i els seus propis excessos, una vida massa intensa durant mesos, l'havien portat al moment decisiu en un estat de discerniment potser no precisament pletòric. D'entre els vaixells amarrats a port que es presentaven davant d'ell n'hi havia de tot. Infimes barquetes amb ben poques possibilitats marineres, de flotabilitat dubtosa. També, vells vaixells de dimensions mitjanes, força desballestats però amb capacitat de redreç. Destacava per damunt de tot un enorme vaixell d'esbarjo d'una alçada de vuit pisos, davant del qual, una colla molt nombrosa de passatgers feia cua. Sense dubte, aquella era l'embarcació de més èxit. És aquest va pensar. Després d'entrar al seu camarot, relativament a prop del del capità o del dels amics del capità (això li havien dit) va caure víctima d'una son irressistible que el va tenir unes quantes hores absent.

El sol va començar a escolar-se pels forats de l'ull de bou gairebé a mig matí. No havien fet encara prou recorregut, però la brúixola començava a marcar la ruta. Òndia, va pensar, em sembla que no anem de dret al nostre destí. Quan, recuperada plenament la consciència, va preguntar finalment quina era la ruta va quedar esmaperdut. Deien que el final era clar, però que abans caldria passar per unes quantes platges i centres d'esbarjo per destriure el personal, tot navegant en direcció aparentment contrària. El port de sortida no era encara gaire llunyà. Se li oferien diferents possibilitats: començar a insultar els que anaven en els altres vaixells més petits però de rumb més net, buscar un bot per abandonar el vaixell i tornar al port d'origen o cridar des del pont del vaixell triat la necessitat d'anar estalviant etapes fins al port de destí (començant per no buscar certs companys de viatge). Durant les primeres hores, segons sembla, va començar a gastar les seves energies en la primera de les tres actituds. Exploraria aviat alguna de les altres dues?

Comentaris

  1. Críptic, misteriós i de magnífica narrativa d'un preàmbul que m'ha deixat entre l'endevinalla i la sensació d'endeví fracassat..................

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…