Relats de diumenge (XII). Embarcat en el vaixell equivocat

Punta del Fangar









Aquella nit tancada, orfe de lluna, va arribar al port tan cuit que no podia atendre a raons. Tot i la seva intel·ligència, les emocions a flor de pell i els seus propis excessos, una vida massa intensa durant mesos, l'havien portat al moment decisiu en un estat de discerniment potser no precisament pletòric. D'entre els vaixells amarrats a port que es presentaven davant d'ell n'hi havia de tot. Infimes barquetes amb ben poques possibilitats marineres, de flotabilitat dubtosa. També, vells vaixells de dimensions mitjanes, força desballestats però amb capacitat de redreç. Destacava per damunt de tot un enorme vaixell d'esbarjo d'una alçada de vuit pisos, davant del qual, una colla molt nombrosa de passatgers feia cua. Sense dubte, aquella era l'embarcació de més èxit. És aquest va pensar. Després d'entrar al seu camarot, relativament a prop del del capità o del dels amics del capità (això li havien dit) va caure víctima d'una son irressistible que el va tenir unes quantes hores absent.

El sol va començar a escolar-se pels forats de l'ull de bou gairebé a mig matí. No havien fet encara prou recorregut, però la brúixola començava a marcar la ruta. Òndia, va pensar, em sembla que no anem de dret al nostre destí. Quan, recuperada plenament la consciència, va preguntar finalment quina era la ruta va quedar esmaperdut. Deien que el final era clar, però que abans caldria passar per unes quantes platges i centres d'esbarjo per destriure el personal, tot navegant en direcció aparentment contrària. El port de sortida no era encara gaire llunyà. Se li oferien diferents possibilitats: començar a insultar els que anaven en els altres vaixells més petits però de rumb més net, buscar un bot per abandonar el vaixell i tornar al port d'origen o cridar des del pont del vaixell triat la necessitat d'anar estalviant etapes fins al port de destí (començant per no buscar certs companys de viatge). Durant les primeres hores, segons sembla, va començar a gastar les seves energies en la primera de les tres actituds. Exploraria aviat alguna de les altres dues?

Comentaris

  1. Críptic, misteriós i de magnífica narrativa d'un preàmbul que m'ha deixat entre l'endevinalla i la sensació d'endeví fracassat..................

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)