Ves al contingut principal

Una enganxina que proporciona emocions fortes









Tal i com diu el Radar de Sarrià, el CAT l'hauríem de portar primer al passaport abans de decidir com fem les matrícules (això segur, que no tinguin les lletres més lletges del continent, com les dels espanyols: es nota que estem amb la lectoescriptura infantil?). També, com he llegit als de Cal Rèflex, seria bo que deixéssim de jugar, en això i en tantes altres coses, a fer veure el que no som i comencéssim a treballar seriosament per ser allò que de veritat volem, sense subterfugis. Tot això és cert. Però, i les formidables pujades d'adrenalina que proporciona la famosa enganxina? A casa, hem deixat completament les drogues des de que portem el CAT. Ens el varem posar en estrenar el nostre primer cotxe. Estàvem embarassats i ens calia un vehicle pensant en els nens que venien de camí. Crec recordar que els adhesius ja els havia comprat abans. Bons, resistents. Tan aviat com varem arribar a casa els vaig posar: Kit complet, un al davant i un altre al darrera. Com diria el Gran Timoner, amb il·lusió. Aviat farà sis anys.

Des d'aleshores ens hem mogut per Catalunya, el Rosselló i l'Aragó (la terra dels pares) sense cap problema, més enllà d'una nit misteriosa en la qual un dels adhesius, el de davant, va desaparèixer sense més ni més i el varem substituir a corre cuita. Ben aviat, això sí, cagats i legals com som, varem descobrir les propietats taquicàrdiques del CAT: cada cotxe de policia amb el que coincideixes en el camí provoca un ai, ai, ai. I què dir dels passos de frontera o dels controls de carretera, sigui pròpiament per qüestions de seguretat, sigui pels controls d'alcoholemia. Ens el faran traure. Ara sí que l'han vist. Ui, ui, ui. El darrer subidón va ser a la Vall d'Aran, camí de la frontera francesa. Control de policia amb armes llargues, molt professional. Cent metres. Ei, ei, ei. Que ens veuen. Cinquanta metres. Uf, uf, uf. Ja hi som. Hem passat, no ens diuen res. Emocions fortes. Només per això ja val la pena portar-lo. Emocions de franc, que el cinema és massa car i només en espanyol. Surt molt més barat que els psicotròpics o altres formes d'evasió. Mai no saps quan vindrà la pujada. Són les divertides condicions de vida d'un conductor a la colònia.

Comentaris

  1. Doncs coincidim plenament. Estic en el mateix cas. L'any passat varem anar a Asturies amb el CAT i l'Estelada i no va passar res. I això que va coincidir amb el mundial que al final van guanyar els veïns, gracies al Barça, tot sigui dit. I tambe he corregut tota França, des de Barcelona a Caen, passant per Paris a la tornada, sense cap problema. El dia mes emocionant va ser a l'aeroport del Prat. A mi m'agraden molt els avions i de tan en tan vaig a veurels aterrar a la capcelera de la pista. Era de nit i gaudia mentre els avions en pasaben pel damunt quan de sobte un focus molt potent m'ilumina per darrere del cotxe. Era la guardia civil. El CAT i l'estelada brillaven en la foscor, pero no em van dir ni paraula al respecte. Tambe m'han multat per mal estacionament, però no pel CAT. Coses rares.

    ResponElimina
  2. L'any 2002 em va avistar una patrulla de la GC prop a Barbastre anb el CAT a la matrícula. Em varen perseguir un llarg tram de carretera on era impossible d'estacionar fins que a l'entrada de la ciutat m'avançaren. A banda de multar-me amb 100€ per dur el CAT varen perdre més de mitja hora gairebé escannejant el meu cotxe a veure com em podien empurar.
    Al cap de dos dies, prop de la frontera d'Andorra, un simpàtic txakurra apostat a un control de carretera em va apuntar amb la seva metralladora tot bramant que aquella enganxina era il·legal i que em podria multar, si ho volia (hagués hagut d'avisar els mossos ja que alshores ja tenien el control del trànsit al Principat). Em va deixar marxar.
    Quan va arribar la multa de Barbastre vaig perdre un primer recurs davant la comandància de la GC de Binèfar; un segon recurs d'alçada davant del ministeri de l'interior -segons un model que em varen proporcionbar a ERC- el vaig guanyar per silenci administratiu.
    Suposo que molts altres conductors hauran viscut situacions semblants. Penso en la resposta d'Inicitiva a aquests rocambolescos episodis: aneu en bicicleta o transport públic ecològic i així no us multaran!
    Parlant seriosament: des de CiU llencen una de les seves conegudes cortines de fum "patriòtiques" per amagar les seves faltes en els camps nacional i social.

    ResponElimina
  3. El problema és al fons: la manca d'estat propi. El CAT no deixa de ser una distracció perquè a molts els calmi una mica.

    Entre les diferents policies, inclosos els mossos, hi ha de tot. Estic convençut que fins i tot a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional n'hi ha que ens entenen perfectament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…