Ves al contingut principal

Uniforme escolar: sento portar la contrària

Creápolis d'ESADE (Sant Cugat del Vallès)









Fa alguns dies, després d'un llarg debat fomentat des del nou Departament d'Ensenyament de la consellera Irene Rigau, una escola de l'Hospitalet de Llobregat tenia l'honor (dubtós?) de ser la primera a adoptar l'uniforme escolar des de l'acabament del franquisme. Totes les enquestes, formals i informals, que he vist durant aquest temps apunten a una majoria social partidària de recuperar aquesta mena d'equipament infantil. Simplificant al màxim, els dos arguments bàsics, de més pes i més freqüents, que recolzen aquesta iniciativa són el de fomentar la igualtat i escapar a la cultura de l'ostentació i la marca, d'una banda, i el d'acabar per elevació amb els problemes que l'operació de vestimenta matinal provoca a totes les llars, especialment a partir de determinades edats.

Un enfocament adequat de la qüestió, en la meva modesta i indocumentada opinió, ha de partir dels avantatges o desaventatges que una iniciativa com aquesta té des del punt de vista educatiu. Sobre el primer axioma, cal dir que les possibilitats de competència infantil i juvenil són ilimitades: si deixem de banda la samarra i els pantalons, ens centrarem en les sabates, el calçat esportiu, els rellotges o els mòbils. Sé que és difícil, digueu-me ingenu, però el que cal és potser educar en el fet que els complements no són l'essencial. Sobre el segon, no crec que facilitar la vida als pares hagi de passar per sobre de certes coses. Aprendre a vestir adequadament és també imprescindible (és part de l'educació) i la uniformització, en treure del mig el debat, no ajuda precisament. En definitiva, en aquest cas, si el prioritari es transmetre valors, qüestions a afrontar com ara què és realment important o com cal vestir en cada ocasió són clarament preponderants. I, francament, ignorar directament aquests interrogants no em sembla l'estratègia més adequada.

Comentaris

  1. Dubto que existeixi una majoria social a favor de l'uniforme.
    Per la resta, completament d'acord amb en Granollacs.

    ResponElimina
  2. "...el prioritari és transmetre valors...". Aquesta, crec, que és la frase clau. L'origen del problema, més enllà de les herències passades o no (veure UK, per exemple), rau en la publicitat, malèvola d'origen i causant de la gran majoria dels problemes socials. Examineu comportaments familiars, exaltacions de l'enveja, horaris socials i un molt llarg etc., tots promocionats subliminalment des de la TV. La de la ràdio és d'una eficàcia molt baixa i la resta ja és ineficaç total. Se n'ha parlat molt de posar-hi control al contingut de la TV. Però, si no volem ser controlats, ens controlen la voluntat des del subconscient. A una certa minoria, no. Però, la gran majoria cau amb el "sigues egoïsta!", "t'ho has de permetre", "desinhibeix-te!", etc., desencadenants dels desitjos.
    Hi va haver un ministre del mal estat espanyol, el país veï, Sr. Asunción si no recordo malament, que va voler engegar una reforma social a partir d'aquest problema. Calia i cal generar criteri propi i intregritat en la dignitat personal. Us imagineu que Asunción hagués tingut èxit i ara la política fos intel·ligent, en no ser promocionada com un producte de consum d'usar i llençar??

    Perdoneu aquest rotllo, però, ja veieu que el tema m'agrada!

    ResponElimina
  3. Crec que l'uniforme serà positiu, només si elimina els burques incipients que ja corren per les aules.

    Potser sigui una iniciativa de la Merkel, admirada per Mas i més gent, que vol fer una provatura aquí, a les terres del sud del IV Reich.

    I ara que ho dic, ho he vist més clar, encara més, som la punta de llança d'una ofensiva antimusulmanointegrista.

    Ara, ara ho he comprès. Haver-ho dit abans, Mas.
    Tothom sap, al capdavall, que na Rigau és una dona que segueix els dictats europeus. De fet, l'uniforme és absolutament vigent a les nacions asiàtiques.

    Hala, que tot seguit jo, com a professora, també exigeixo un uniforme laboral, amb la creu de Sant Jordi brodada al pitram, com si fos l'escut del Barça. Çosa curiosa, oi? Som l'única nació del món la capital de la qual té nom d'equip de futbol. Oi, que és curiós? Serà que no tenim capital de debò?

    Hala, com deia, bon dia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…