Ves al contingut principal

Valentí Puig: un nom a tenir ben en compte

Sabadell










Gràcies al fet que el diari del comte vol mantenir com sigui la seva difusió diària (que la cosa està molt, però que molt xunga) i també a al fet que aquests dies de juliol una bona part del personal ja ha marxat de vacances (sobretot, l'universitari), cada matí, al tren, si l'agafes ben d'hora, no costa gaire fer-se de franc com  a premi amb un exemplar de La Vanguardia en català. Aquest dimecres vaig aprofitar per llegir una peça d'un dels més conspicus intel·lectuals de l'autonomisme a Catalunya, en Valentí Puig, titulada "Reformes en el catalanisme". Em va semblar una de les mostres més eloqüents dels últims temps, negre sobre blanc, d'allò que entenc per la tenaç acció intoxicadora de la Brigada de Narcòtics. Quina facilitat per girar la realitat 180 graus. Realment antològic. Gairebé el cent per cent de les afirmacions relataven exactament el contrari de la realitat. Començava per lamentar l'excessiva resonància als mitjans de l'independentisme! A veure, estem parlant d'una opció amb la qual s'identifica directament gairebé un 26% dels catalans i a la qual donarien suport en un referèndum un 60% dels ciutadans que tenen opinió formada al respecte.

De veritat, algú que no vulgui deformar la realitat fins a trencar-la pot afirmar que aquests percentatges tenen una representació ajustada als mitjans catalans tradicionals? Quants diaris, ràdios i televisions són editorialment partidaris de la independència: zero, un? A continuació, en Puig, després d'atribuir sense més ni més una total impossibilitat a la solució independentista (que es veu que l'autonomisme i el federalisme són d'una viabilitat aclaparadora, a la vista està), comença a fer-se tot un seguit de preguntes pràctiques que, segons ell, l'independentisme no s'ha formulat. Precisament, si algú es fa preguntes i intenta respondre-les des del moment en què el debat va situar-se al bell mig de l'àgora (tot i la resistència dels mitjans de l'establishment) som els independentistes. La munió de llibres, articles i reflexions de tota mena al respecte és aclaparadora. Tant, com la nul·la reflexió de l'unionisme que representa Valentí Puig sobre els avantatges de la nostra dependència d'Espanya. Francament, si em diuen que aquest home ha caigut cap per avall de tant trencar les lleis de la gravetat, no m'estranyarà gaire.

Comentaris

  1. Fa anys que no llegeixo La Vanguardia. Té qualitat. Però, precisament, per la seva qualitat, és perillosa de llegir perquè t'acaba capgirant el cap. Quan despertes, te n'adones de la trampa en la que t'han posat manejant bones lletres.
    Per cert, parlant de capgirar les coses, la premsa diu que aquesta tramesa de papers de Salamanca és la última. Crec que no. Que encara hi ha molta cosa a Salamanca per portar. El que potser serà, és que sigui la última del primer bloc. O no?

    ResponElimina
  2. Bona tarda, hi estat de vacances i no t'hi pogut llegir des-de fa bastants dies, ara m'hi posaré, no t'hi abandonat. :)
    Tinc una "Vanguardia" que era del meu avi, no se on esta guardada ni si físicament mai ha existit, però et puc assegurar que paraula mes, paraula menys diu el mateix que la d'avui... el meu avi me la va donar per estalviar-me de comprar-ne cap mes. Avui m'has temptat d'obrir l'enllaç a tan "insigne" web, però soc resistit la temptació.
    Gracies per estalviar-me llegir-la.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…