Valentí Puig: un nom a tenir ben en compte

Sabadell










Gràcies al fet que el diari del comte vol mantenir com sigui la seva difusió diària (que la cosa està molt, però que molt xunga) i també a al fet que aquests dies de juliol una bona part del personal ja ha marxat de vacances (sobretot, l'universitari), cada matí, al tren, si l'agafes ben d'hora, no costa gaire fer-se de franc com  a premi amb un exemplar de La Vanguardia en català. Aquest dimecres vaig aprofitar per llegir una peça d'un dels més conspicus intel·lectuals de l'autonomisme a Catalunya, en Valentí Puig, titulada "Reformes en el catalanisme". Em va semblar una de les mostres més eloqüents dels últims temps, negre sobre blanc, d'allò que entenc per la tenaç acció intoxicadora de la Brigada de Narcòtics. Quina facilitat per girar la realitat 180 graus. Realment antològic. Gairebé el cent per cent de les afirmacions relataven exactament el contrari de la realitat. Començava per lamentar l'excessiva resonància als mitjans de l'independentisme! A veure, estem parlant d'una opció amb la qual s'identifica directament gairebé un 26% dels catalans i a la qual donarien suport en un referèndum un 60% dels ciutadans que tenen opinió formada al respecte.

De veritat, algú que no vulgui deformar la realitat fins a trencar-la pot afirmar que aquests percentatges tenen una representació ajustada als mitjans catalans tradicionals? Quants diaris, ràdios i televisions són editorialment partidaris de la independència: zero, un? A continuació, en Puig, després d'atribuir sense més ni més una total impossibilitat a la solució independentista (que es veu que l'autonomisme i el federalisme són d'una viabilitat aclaparadora, a la vista està), comença a fer-se tot un seguit de preguntes pràctiques que, segons ell, l'independentisme no s'ha formulat. Precisament, si algú es fa preguntes i intenta respondre-les des del moment en què el debat va situar-se al bell mig de l'àgora (tot i la resistència dels mitjans de l'establishment) som els independentistes. La munió de llibres, articles i reflexions de tota mena al respecte és aclaparadora. Tant, com la nul·la reflexió de l'unionisme que representa Valentí Puig sobre els avantatges de la nostra dependència d'Espanya. Francament, si em diuen que aquest home ha caigut cap per avall de tant trencar les lleis de la gravetat, no m'estranyarà gaire.

Comentaris

  1. Fa anys que no llegeixo La Vanguardia. Té qualitat. Però, precisament, per la seva qualitat, és perillosa de llegir perquè t'acaba capgirant el cap. Quan despertes, te n'adones de la trampa en la que t'han posat manejant bones lletres.
    Per cert, parlant de capgirar les coses, la premsa diu que aquesta tramesa de papers de Salamanca és la última. Crec que no. Que encara hi ha molta cosa a Salamanca per portar. El que potser serà, és que sigui la última del primer bloc. O no?

    ResponElimina
  2. Bona tarda, hi estat de vacances i no t'hi pogut llegir des-de fa bastants dies, ara m'hi posaré, no t'hi abandonat. :)
    Tinc una "Vanguardia" que era del meu avi, no se on esta guardada ni si físicament mai ha existit, però et puc assegurar que paraula mes, paraula menys diu el mateix que la d'avui... el meu avi me la va donar per estalviar-me de comprar-ne cap mes. Avui m'has temptat d'obrir l'enllaç a tan "insigne" web, però soc resistit la temptació.
    Gracies per estalviar-me llegir-la.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas