Ves al contingut principal

Al País de Mou Més tot és molt, però molt diferent










Li ho vaig sentir dir, lúcid com sempre, als micròfons de TVE, al bo d’Iker Casillas (home abduït com el que més pel fenomen, autor del ja mític eslògan “yo lo flipo”), com a anàlisi de l’origen de la tangana final de la Supercopa que més aviat deixarem de jugar: lo de siempre, alguno de ellos se habrá tirado y ya está. I és veritat. Si entres en l’espiral Mou, els al·lucinògens t’ajuden a entendre molt millor la realitat. Els he inhalat i us en faig tot seguit una crònica breu. Només alguns pensaments que em venen al cap referents al joc antiesportiu desplegat per aquells (que no recordo el seu nom) al llarg dels dos partits. Comencem per Xabi Alonso, prodigiós piloter i fi estilista, a qui alguns migcampistes de l’equip rival li neguen reiteradament el control de la pilota després d’un, dos i fins a tres contactes virils. El gran Khedira és una peça bàsica en aquell mig del camp: només el mal pensats poden veure en la seva àgil estirada de cama, pròpia d’un esport que també comença per k, un intent d’agressió a aquell jugador 22 del rival del qual ara no recordo el nom.

I què dir de Pepe. Els jugadors contraris s’entesten una vegada i una altra a impedir amb la interposició de la cara (quina cara!) el seu gràcil moviment de braços. També es mantenen en actitud provocadora en la seva poderosa trajectòria de desplaçament que ell, per si de cas, sempre neteja amb un cop de peu final. Considero un autèntic escàndol que hagi acabat un dels dos partits amb targeta groga, home net i polit com és. Finalment, Marcelo. Ai, Marcelo. Un crac. Em sembla que es diu Messi un que ha actuat contra ell sistemàticament amb traïdoria: en el primer partit ja va passar i en el segon, va agredir-lo novament amb un malintencionat cop de meluc contra els tacs de la seva bota mentre la pilota passava per Valladolid. En definitiva, la superioritat blanca en aquesta Supercopa ha estat tan manifesta, que només l’actitud antiesportiva dels rivals explica la derrota. Ara, faré un altre santhilari i a dormir. Per cert, en el meu deliri, vaig parlar una estona a la llotja amb el president d’aquell club el nom del qual no recordo i em va dir que tot plegat era gravíssim, però que de moment no trenca, que el dinar de directives està boníssim.

Comentaris

  1. Està corrent ara pel twitter. Per si no l'heu vist. El país d'en Mou té molts raconets amagats, cal estar atent!

    Mourinho trepitja el cap de Cesc al 0'22" http://t.co/Y6ADjTX

    Això no ho has dit: en Cesc va tenir la desvergonya de situar-se de tal manera que amb la closca li va ratllar la sola de la sabata a Mou!

    ResponElimina
  2. Doncs així les gasten... Extrapolem-lo a la declaració d'independència. Una resposta similar ens donaran des de les Espanyes. Una enrabiada general amb boicots i certa violència. I GUANYAREM!!!

    ResponElimina
  3. Quan en Pep diu que algun dia prendrem mal, té raó. Millor començar la nostra indepedència nacional renunciant a participar als campionats de futbol del mal estat espanyol. És qüestió de federera-se a la British Fed. De passada, li podriem donar les alegries al Chelsea...! Podria fer-se un partidet Emirates-Katar. I visca la pepa!!!

    El món d'en Mou és al sanatori mental de les castelles... recolzat per un Florentino al qui ja li deu anar bé aquesta merda Mou. Quin benefici en treu?, No ho sé, no ho entenc que els agradi ballar sobre de la merda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…