Ves al contingut principal

Cent mil gràcies

S'Agaró








Amb l'exactitud sempre relativa que permeten els comptadors a la xarxa (sempre susceptibles d’atac i manipulació), sembla que ja es pot afirmar que aquest bloc acaba d'arribar a les seves primeres cent mil pàgines vistes. Ha estat més d'un any, gairebé un i mig, de píndoles diàries. De vegades suaus, altres més enverinades. De present, de passat i de futur. Que els lectors heu entomat amb alegria per a ajudar-me amb la vostra resposta a arribar fins aquí. Cent mil gràcies a tots els que, anant encara una mica més enllà i fent despesa del vostre temps, heu volgut compartir els pensaments amb l’autor a través dels vostres comentaris, arrauxats i assenyats (de tot n’hi ha a la vinya del Senyor), en aquest trajecte conjunt cap a la llibertat plena del nostre país.

Des de la xarxa els independentistes contribuïm modestament a mantenir la iniciativa en el pensament, la discussió i el debat, la falta del qual (sorprenentment) tant sovint ens retreuen els nostres enemics (i que desgraciadament serveix també per fer-nos mal en una divisió que ens fa perdre l’únic nord), però que són vies absolutament imprescindibles per continuar esperonant els sobiranistes fredolics majoritaris i per a consolidar una majoria social (que ja hi és) partidària de la nostra independència nacional. Per a les cent mil visites següents només se m’acut una recepta: unitat en l’objectiu. Com diuen aquelles paraules d’una cançó d’en Titot (que, de tant que m’agraden, potser posaré en un lloc preferent d’aquest bloc): en un poble oprimit, en un poble ocupat, no hi ha més bandera que la llibertat.

Comentaris

  1. Felicitats per les 100.000 visites i per la qualitat del teu blog!

    ResponElimina
  2. Granollacs fa temps que gaudeixo dels teus escrits. Has d'estar orgullós del teu treball, el qual t'agraeixo. Bon treball i endavant!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona Granollacs, és el primer que faig cada dia, tot preguntant-me "- a veure que ha escrit avui..." Ara, a per les 200.000 !!!
    JQM

    ResponElimina
  4. Un dels meus blogs favorits! Enhorabona!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…