Ves al contingut principal

Constitucionalitzar un nou règim liberal

Coves Meravelles (Benifallet, Baix Ebre)









És evident que com la crisi duri quatre anys més, el que és perfectament possible, els governs conservadors i liberals de gairebé tots els països europeus aniran fent aigües, com els anteriors socialistes, davant una crisi que ho engoleix tot. El Regne d’Espanya serà l’excepció. Spain is diferent. Com sempre, va endarrerida en el cicle electoral. Quan Merkel i Sarkozy hagin abandonat els seus despatxos de govern, però, la fesomia del continent haurà canviat de forma transcendent. Hauran aconseguit imposar el seu model econòmic i social com a suprema norma constitucional, amb la complicitat estúpida de l’únic tonto útil del socialisme encara governant a Europa: José Luis Rodríguez Zapatero. L’onada intel·lectual i electoral que els darrers anys ha consolidat les posicions del liberalisme fins a fer-ne gairebé doctrina única no només ocuparà les tribunes del poder polític i mediàtic, sinó que esdevindrà un veritable règim.

És així com hem convertit tots plegats el dèficit zero en el gran tòtem sense encara començar a atacar les veritables causes de fons de la descomunal crisi en la qual som immersos. I si, més endavant, en altres contextos, sense els pirates dels mercats atacant el crèdit públic, des d’altres conviccions econòmico-socials, algú es partidari de tornar a un relatiu endeutament? Anatema serà. Se situarà directament fora de la constitució del nou règim liberal. Em sap greu coincidir excepcionalment, entre d'altres, amb Francesc de Carreras, però aquesta reforma exprés, per més que la miro pel davant i pel darrere, no la veig gens, però gens clara. Em sembla que alguns (bàsicament, hooligans liberals i espanyols de pro) ens volen fer passar bou per bèstia grossa. I veure qui està a favor i qui en contra no fa sinó ratificar-me en les meves sospites.

Comentaris

  1. Jo tinc la impressió, que això va d'una altra cosa.
    Em fa la impressió que es tracta, com amb la sentència de l’estatutet, de posar les bases jurídiques per a posteriors accions legals contra els pressuposts de la Generalitat (i potser altres comunitats?). La formula és fàcil: un recurs d’inconstitucionalitat deixa en suspens immediat qualsevol decisió del govern o del parlament de Catalunya.
    No només ens han fixat un sostre de despesa, si no que amés podran fer pressió, i arribar fins a l’extrem que vulguin, per a controlar en què ens gastem els diners.
    Ejpanya només es mou per ejpanya. Si aquesta reforma no tingués un sentit, una funció clarament nacionalista, no s’hagessin posat d’acord en dues tardes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.