Ves al contingut principal

Constitucionalitzar un nou règim liberal

Coves Meravelles (Benifallet, Baix Ebre)









És evident que com la crisi duri quatre anys més, el que és perfectament possible, els governs conservadors i liberals de gairebé tots els països europeus aniran fent aigües, com els anteriors socialistes, davant una crisi que ho engoleix tot. El Regne d’Espanya serà l’excepció. Spain is diferent. Com sempre, va endarrerida en el cicle electoral. Quan Merkel i Sarkozy hagin abandonat els seus despatxos de govern, però, la fesomia del continent haurà canviat de forma transcendent. Hauran aconseguit imposar el seu model econòmic i social com a suprema norma constitucional, amb la complicitat estúpida de l’únic tonto útil del socialisme encara governant a Europa: José Luis Rodríguez Zapatero. L’onada intel·lectual i electoral que els darrers anys ha consolidat les posicions del liberalisme fins a fer-ne gairebé doctrina única no només ocuparà les tribunes del poder polític i mediàtic, sinó que esdevindrà un veritable règim.

És així com hem convertit tots plegats el dèficit zero en el gran tòtem sense encara començar a atacar les veritables causes de fons de la descomunal crisi en la qual som immersos. I si, més endavant, en altres contextos, sense els pirates dels mercats atacant el crèdit públic, des d’altres conviccions econòmico-socials, algú es partidari de tornar a un relatiu endeutament? Anatema serà. Se situarà directament fora de la constitució del nou règim liberal. Em sap greu coincidir excepcionalment, entre d'altres, amb Francesc de Carreras, però aquesta reforma exprés, per més que la miro pel davant i pel darrere, no la veig gens, però gens clara. Em sembla que alguns (bàsicament, hooligans liberals i espanyols de pro) ens volen fer passar bou per bèstia grossa. I veure qui està a favor i qui en contra no fa sinó ratificar-me en les meves sospites.

Comentaris

  1. Jo tinc la impressió, que això va d'una altra cosa.
    Em fa la impressió que es tracta, com amb la sentència de l’estatutet, de posar les bases jurídiques per a posteriors accions legals contra els pressuposts de la Generalitat (i potser altres comunitats?). La formula és fàcil: un recurs d’inconstitucionalitat deixa en suspens immediat qualsevol decisió del govern o del parlament de Catalunya.
    No només ens han fixat un sostre de despesa, si no que amés podran fer pressió, i arribar fins a l’extrem que vulguin, per a controlar en què ens gastem els diners.
    Ejpanya només es mou per ejpanya. Si aquesta reforma no tingués un sentit, una funció clarament nacionalista, no s’hagessin posat d’acord en dues tardes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…