Constitucionalitzar un nou règim liberal

Coves Meravelles (Benifallet, Baix Ebre)









És evident que com la crisi duri quatre anys més, el que és perfectament possible, els governs conservadors i liberals de gairebé tots els països europeus aniran fent aigües, com els anteriors socialistes, davant una crisi que ho engoleix tot. El Regne d’Espanya serà l’excepció. Spain is diferent. Com sempre, va endarrerida en el cicle electoral. Quan Merkel i Sarkozy hagin abandonat els seus despatxos de govern, però, la fesomia del continent haurà canviat de forma transcendent. Hauran aconseguit imposar el seu model econòmic i social com a suprema norma constitucional, amb la complicitat estúpida de l’únic tonto útil del socialisme encara governant a Europa: José Luis Rodríguez Zapatero. L’onada intel·lectual i electoral que els darrers anys ha consolidat les posicions del liberalisme fins a fer-ne gairebé doctrina única no només ocuparà les tribunes del poder polític i mediàtic, sinó que esdevindrà un veritable règim.

És així com hem convertit tots plegats el dèficit zero en el gran tòtem sense encara començar a atacar les veritables causes de fons de la descomunal crisi en la qual som immersos. I si, més endavant, en altres contextos, sense els pirates dels mercats atacant el crèdit públic, des d’altres conviccions econòmico-socials, algú es partidari de tornar a un relatiu endeutament? Anatema serà. Se situarà directament fora de la constitució del nou règim liberal. Em sap greu coincidir excepcionalment, entre d'altres, amb Francesc de Carreras, però aquesta reforma exprés, per més que la miro pel davant i pel darrere, no la veig gens, però gens clara. Em sembla que alguns (bàsicament, hooligans liberals i espanyols de pro) ens volen fer passar bou per bèstia grossa. I veure qui està a favor i qui en contra no fa sinó ratificar-me en les meves sospites.

Comentaris

  1. Jo tinc la impressió, que això va d'una altra cosa.
    Em fa la impressió que es tracta, com amb la sentència de l’estatutet, de posar les bases jurídiques per a posteriors accions legals contra els pressuposts de la Generalitat (i potser altres comunitats?). La formula és fàcil: un recurs d’inconstitucionalitat deixa en suspens immediat qualsevol decisió del govern o del parlament de Catalunya.
    No només ens han fixat un sostre de despesa, si no que amés podran fer pressió, i arribar fins a l’extrem que vulguin, per a controlar en què ens gastem els diners.
    Ejpanya només es mou per ejpanya. Si aquesta reforma no tingués un sentit, una funció clarament nacionalista, no s’hagessin posat d’acord en dues tardes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)