Ves al contingut principal

Crònica de un viatge d'estiu

Aldover (Baix Ebre)









Mentre fem camí, per l’autopista (14,95 € d’espoli), cap al nostre segon funeral en vuit dies (coi de vida, amb perdó), l’ambient pessimista que ens abat es barreja amb la tertúlia radiofònica d’actualitat. La metròpoli s’ensorra. Hem estat uns quants dies bastant desconnectats (com qui diu, sense televisió), així que gairebé tot ens ve de nou. Darreres notícies tamisades per posicionaments vells. La situació econòmica sembla insostenible. Potser el futur obligarà a una única política fiscal europea. Encara, de la catàstrofe, en sortirà alguna cosa positiva. Un catedràtic de la Pompeu Fabra que no es capaç d’expressar-se en català ens ho explica. Després, els tertulians de reserva (els de l’agost), en la seva majoria de filiació convergent, ens parlen com si visquéssim a Badajoz: que si els alemanys han fet tants esforços per nosaltres. A veure, voleu dir que el nostre saldo històric (vull dir el nostre, el català), espoli comptat, amb la Unió Europea, ens és gaire favorable?

Clou la tertúlia l’aparició del portantveus del govern de la Gestoria. Diu que el president ha anunciat darrerament, per responsabilitat, noves retallades per al pressupost del 2012. Com sempre, només es parla de contenció de la despesa. Els ingressos no existeixen. Només han existit per eliminar de forma immoral i demagògica, sota la pressió dels principals interessats, l’impost de successions a les rendes més altes (però molt, que és l’únic que quedava). Res sobre reimplantar fiscalitat sobre els grans patrimonis. Escàndol compartit al cotxe quan Francesc Homs comenta la voluntat dels socialistes d’endarrerir els treballs de la comissió parlamentària sobre el pacte fiscal. Encara més? És que la situació no és encara prou greu? Aplaudim amb les orelles quan el convergent es refereix al sistema de finançament en vigor qualificant-lo d’estafa estratosfèrica (a veure que serà el pacte fiscal). Un dels tertulians parla de generar frustració. Com si l’autonomisme no fos una immensa, una brutal frustració. Així avancem, entre camions i núvols de tempesta que no acaben de trencar.

Comentaris

  1. El pacte fiscal?. Com que es tracta de polítics catalans jo penso que aquest pacte serà una operació de maquillatge enboltada de "dures" negociacions entre P.P. i CyU que ens abocaran a l'esclavitud mes abyecta. Per quatre engrunes CyU es desentendrà del Independentisme teóric que utilitzen com a clau negociadora amb el futur govern espanyol. Aquest pot ser el "pacte": una pantomima pública a canvi de traïr (un altre cop) al moviment sobiranista. Si. Crec sincerament que el moviment independentista servira com a moneda de canvi a CyU pel peix al cove. L'estat propi? Ara no toca...ni mai.

    ResponElimina
  2. Aquesta situació de degradació que ens explica en Granollacs, la trobo equivalent al moviment de la baldufa, que gira sobre si mateixa i la seva traslació és erràtica. CiU no té Nord on referir-se a cap meta, a cap horitzó.
    Si a això hi afegim que ja no existeix economia productiva o s'ha anat a n'orris, doncs tindrem ja ben clar que estem fent un retorn a vint anys enrere. Econòmicament i políticament!
    Tot això, gràcies a una baldufa que tothom vota... És clar que també amb els altres.........

    ResponElimina
  3. El pacte fiscal no és més que un pegat. Mentre estem on estem l'espoli continuarà ja es digui pacte, sistema, o estafa directament.

    ResponElimina
  4. En Ramon Llull parla d'un retorn a vint anys enrere. Crec que és pitjor.
    Fa vint anys no hi havia un Madrid tan engreixat econòmicament, en bona part amb els nostres impostos.
    No estava tan consolidada la idea de "l'Espanya democràtica". No havíem patit un nou allau immigratori, dels quals molts llatinoamericans que no volen saber-ne res de la catalanitat, i d'altres que viuen en barris on no està clar què deu ser, això de la catalanitat. Sedimenten en bona part sobre un "no-nacionalisme" que dóna per descomptada l'espanyolitat.
    Haurem passat vint o trenta anys en què han simulat que teníem autonomia mentre consolidaven un estat més voluminós que mai i ens espoliaven econòmicament i creaven el gran Madrid.
    Ara una sentència del TC sobre l'Estatut que ens lliga curt i continuar amb l'espoli. CiU negociant unes engrunes... i apa.
    "Independents o residuals". Qui ara diu això no acaba de fer cap pas per a la primera opció. I ell i els hereus porten dècades en connivència amb la segona opció. Encara que només sigui per omissió.

    ResponElimina
  5. Proposo que ens referim al "pacte fiscal" com a "unicorn". Uns exemples:

    - La comissió negociadora pressionarà per obtenir un unicorn

    - Amb un unicorn tot ens aniria millor

    - Ser responsable és buscar un nou encaix amb Espanya demanant un unicorn

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…