Ves al contingut principal

De vacances, espectacles impagables: que què tenim?

Badia dels Alfacs
Ningú no hauria de deixar aquest món sense haver vist, almenys una vegada, una posta de sol a la barra del Trabucador. Perquè volem viatges exòtics. És cert que aquest any la presència de turistes i autocaravanes ha superat el que mai havíem vist, el que vol dir que no som gaire originals. Arribats a la platja, l’any passat varem aconseguir, un dia nuvolat, unes vistes de tarda amb el mar de color de xocolata que han fet fortuna penjades al costat de la pantalla del meu ordinador (a més de recordar-me tot el curs que acabaria fent el cim i arribant a les vacances). Aquest estiu, la primera tarda que ens acostem al Delta de l’Ebre, el dia és net, ventós, espectacular. A una banda, a mar obert, les onades fan gaudir les criatures, entestades en una batalla inacabable per derrotar-les. La brisa et permet oblidar ben ràpidament la tarda de xafogor insuportable a l’interior que acabes de deixar enrere.

A pocs metres, les gavines dibuixen les seves caigudes sobtades al mar i remunten el vol amb un peixet cosit al bec. Quan el sol va baixant, toca canviar de banda. A només un centenar de metres des de mar obert, en travessar la llengua de terra i de dunes de sorra, s’arriba a l’altra platja, més calmada, la de la Badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita al fons. El dia, calitjós, no permet veure amb detall més que el perfil de les cases. Un solc de llum travessa tota la superfície de l’aigua, mentre els surfejadors llisquen a bona velocitat. Aquest any no hi ha gaire diferència de temperatura entre els dos mars, l’obert i l’interior. Seure a la mateixa vora i veure com el sol va tocant terra, amb un bon llibre a les mans, mentre les criatures descobreixen petxines de mil formes i colors. Això són vacances. No cal res mes.

Comentaris

  1. Es una imatge feta paraules. Una imatge fisica i emocional. Has aconseguit amb les teves paraules fer-me respirar l'aire salat del delta. Gracies i salutacions des de l'oficina.

    Bones vacances.

    ResponElimina
  2. ...i és que a més de bon historiador, també ets bon escriptor...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…