Ves al contingut principal

De vacances, espectacles impagables: que què tenim?

Badia dels Alfacs
Ningú no hauria de deixar aquest món sense haver vist, almenys una vegada, una posta de sol a la barra del Trabucador. Perquè volem viatges exòtics. És cert que aquest any la presència de turistes i autocaravanes ha superat el que mai havíem vist, el que vol dir que no som gaire originals. Arribats a la platja, l’any passat varem aconseguir, un dia nuvolat, unes vistes de tarda amb el mar de color de xocolata que han fet fortuna penjades al costat de la pantalla del meu ordinador (a més de recordar-me tot el curs que acabaria fent el cim i arribant a les vacances). Aquest estiu, la primera tarda que ens acostem al Delta de l’Ebre, el dia és net, ventós, espectacular. A una banda, a mar obert, les onades fan gaudir les criatures, entestades en una batalla inacabable per derrotar-les. La brisa et permet oblidar ben ràpidament la tarda de xafogor insuportable a l’interior que acabes de deixar enrere.

A pocs metres, les gavines dibuixen les seves caigudes sobtades al mar i remunten el vol amb un peixet cosit al bec. Quan el sol va baixant, toca canviar de banda. A només un centenar de metres des de mar obert, en travessar la llengua de terra i de dunes de sorra, s’arriba a l’altra platja, més calmada, la de la Badia dels Alfacs, amb Sant Carles de la Ràpita al fons. El dia, calitjós, no permet veure amb detall més que el perfil de les cases. Un solc de llum travessa tota la superfície de l’aigua, mentre els surfejadors llisquen a bona velocitat. Aquest any no hi ha gaire diferència de temperatura entre els dos mars, l’obert i l’interior. Seure a la mateixa vora i veure com el sol va tocant terra, amb un bon llibre a les mans, mentre les criatures descobreixen petxines de mil formes i colors. Això són vacances. No cal res mes.

Comentaris

  1. Es una imatge feta paraules. Una imatge fisica i emocional. Has aconseguit amb les teves paraules fer-me respirar l'aire salat del delta. Gracies i salutacions des de l'oficina.

    Bones vacances.

    ResponElimina
  2. ...i és que a més de bon historiador, també ets bon escriptor...!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…