Ves al contingut principal

Del Tinell al Tingueu

Tredòs (Vall d'Aran)










Els inicis del Tripartit van ser agrament criticats des de la caverna meditàtica madrilenya (la de les fotos a la panxa de Joan Laporta) i des de certs mitjans catalans de l'establishment, pel contingut aïllacionista de l'anomenat Pacte del Tinell. Ho recordareu bé. Després de l'experiència sinistra dels anys d'Aznar, els partits parlamentaris de l'eix ideològic d'esquerra, és a dir, PSC, ICV i ERC, van acordar no pactar durant els següents quatre anys amb el Partit Popular per ocupar quotes de poder. Els temps han canviat radicalment i a l'ensorrament del Tripartit ha seguit ara, amb les noves majories, el Pacte del Tingueu. Des d'Unió Democràtica, els membres de la direcció duranista, amb el gran Pelegrí al capdavant, han llançat autèntiques declaracions d'amor als conservadors espanyols i han atorgat al Pacte del Majestic la categoria de millor de la història (com els sucessius finançaments).

Els signes d'aquesta nova entesa s'acumulen. CiU ha permés que el Partit Popular ocupés importants alcaldies allà on era a la seva mà evitar-les i no ha dubtat a coaligar-se en altres institucions locals on fins ara els populars eren marginals extremistes. A la Diputació de Barcelona es pot parlar directament de pacte de coalició, deixant a mans dels populars àmbits com ara el de la Cultura, en els quals les possibilitats d'aplicar recursos públics a l'autodi i la destrucció del nostre patrimoni nacional material i immaterial són esfereïdores. Finalment, el govern de la Gestoria n'ha pactat els pressupostos en un clar aliniament de caràcter ideològic, deixant el tan lloat eix nacional per a quan puguin criticar els altres. En fi, que el Gran Timoner farà bé de valorar fins a on es deixa portar per la colla d'en Duran i alguns dels seus en aquesta deriva. Perquè ara parlem de petites esquerdes en la coherència, però amb el pas dels mesos i anys de la legislatura, no ho dubteu, si no hi ha rectificació del rumb, aquest tema acabarà per erigir-se en un autèntic esvoranc a la seva credibilitat com a partit nacional.

Comentaris

  1. Ara per ara els nostres polítics donen tota la sensació de treballar contra Catalunya. Ergo, els seus votants tambe. L'autodestrucció es un fenomen habitual a l'historia de l'humanitat. Es clar que això proboca canvis. Es cremaran, s'auto-inmolaran i despres toca renovar, espero que per caminar cap a la plena llibertat.

    ResponElimina
  2. L'ambiciosa, mai prou assedegada, Camacha va correr a oferir els serveis "gratuïts" al flamant nou President. Mentrestant, PSC i la resta d'esquerres anaven fent la puta i la ramoneta. Necessitat com estava el President, aquest va donar una lliçó de navegació que va deixar tots astorats. Les esquerres se n'adonen i reaccionen avantçant-se al PPC amb la llei Òmnibus. Empat.
    Crec que aquest és el joc del nou President. Perillós, però d'obligat compliment.

    Acabo de venir del CAP. Abans, n'hi havia tres persones per atendre un telèfon. Ara, n'hi ha una persona; un altre, ajuda a atendre les sol·licituds de consulta; i, el tercer, deu estar per algun altre lloc que no he vist. El Centre d'Urgències de nit de l'Hosp. de l'Esperança de BCN, ha tancat per deixar pas al de St. Pau, amb molta més capacitat i a la mateixa distància del nucli d'assistits.
    Al CAP, a l'Esperança, a St. Pau, Puigverd, etc. (per desgràcia meva) he vist múltiples neuròtics-hipocòndrics bloquejant els serveis greus. Ara, aquests ja no se'ls veu. Hi ha manis dient que el servei sanitari se'n va a can Pistraus. Jo i la Roser, avui hem estat atesos de meravella.

    Aquesta parrafada serveix per il·lustrar que cal fer neteja de tant corporativisme sindicalero mal aplicat. Cal fer neteja i reordenar de nou tot el panorama de funcionament de Catalunya.
    Vull dir que ja no és qüestió de seguir fent passejades pels passadissos del Parlament. És temps d'anar per feina, que no en queda. Per fer això cal ser molt polivalent i deixar-se de monsergues.

    Una cosa és que el President Mas hagi fet srvir el PPC per aprovar el seu pressupost i, l'altra fóra que s'hi enganxés. Però, sempre serà qüestió d'aportar solucions i propostes abans que seguir amb l'estratègia del sabotatge dialèctic sistemàtic, per part de tots i començant pel seu propi partit...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…