Eleccions a la metròpoli l’1 de setembre

S'Agaró
Sense dubte. Si fos possible, caldria avançar les eleccions que organitzen els veïns al primer dia hàbil de setembre. També podrien fer-les a l’agost, total. Els espanyols les volen per poder lluitar contra la crisi amb les mesures que ningú coneix d’en Rajoy (sabem que no parla idiomes, ni tan sols el del seu país d’origen, però, algú pot acreditar que sap l’espanyol?). Entre els catalans hi ha diverses opcions: la primera, la dels espanyols de mentalitat que viuen entre nosaltres, que no difereix en res de la dels seus germans peninsulars. Un altre sector de catalans pensa que el més bo és avançar-les per poder negociar el pacte fiscal i començar a aplicar els nostres recursos a lluitar contra la crisi (alhora que transferim la responsabilitat del deute als veritables causants, en comptes d’assumir-la nosaltres cada dia al The Economist).

Finalment, una part minoritària dels catalans pensem que cal avançar-les costi el que costi per a què el tocomotxo fiscal quedi al descobert el més aviat possible. Després de la reforma estatutària cap al no res, el pacte fiscal és la darrera maniobra de distracció que el nostre estimat establishment (amb el suport entusiasta de centenars de milers de votants) ha decidit emprendre per distreure el personal de l’autèntic objectiu. Són etapes que calia cremar per anar afegint nous convençuts de la inviabilitat de l’autonomisme com a marc polític capaç de dotar de dignitat i benestar el nostre país. Així que, sí, sí. Decididament cal avançar les eleccions dels veïns i fer-les el més aviat possible. Com més aviat deixem l’autonomisme governant en pilotes, abans hauran d’encarar la pregunta de com s’exerceix el famós dret a decidir dins el Regne d’Espanya.

Comentaris

  1. Amb o sense eleccions espanyoles el pacte fiscal serà un fracàs disfressat d'èxit rotund celebrat per una gran massa de catalano-zombis que amb el pas del temps s'adonaran de la seva manca absoluta de sentit comú es, mes que preocupat, un problema que cal amagar amb noms com seny, prudència, negociació i catalanitat.

    ResponElimina
  2. Seria un espectacle, el de les eleccions, digne d'una comèdia de teatre. Em temo, però, que estem tant domesticats que ni amb un espectacle tant divertit com el que ens prometen, ningú no hi sabrà veure l'entreteniment que ens brindaran al pati de la presó.
    Actor 1: Pallasso Rajoy atacant contra ETA.
    Actor 2: Pallasso Rubalcaba atacant contra la crisi.
    Actor 3: Pallasso Duran atacant contra les incomprensions.
    Etc..........

    Amunt i crits! Que comenci l'espectacle! ...mentrestant a pa i aigua, picant contra les pedres...

    ResponElimina
  3. Les motos que ha venut en Mas a més d'un omplen les carreteres de Catalunya....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas