Ves al contingut principal

Els Dalton es barallen pel botí

L'Aínsa (Sobrarbe, Aragó)








El vodevil continua. Suposo que es tracta d'aconseguir que es parli del tema. I clinc, clinc. I la caixa va fent, que és del que es tracta. No tinc notícies directes, ni de primera, ni de segona mà. Però els darrers moviments dels i a l'entorn dels germans Centelles els trobo una mica estranys. Sospitosos. Primer, la darrera reunió de la Comissió Bilateral Estat veí-Gestoria nostrada inclou inopinadament la qüestió d'un hipotètic retorn de l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles. Possibilitat que, aparentment, és d'una impossibilitat legal manifesta, atès que el document de venda signat amb el Ministerio de Cultura en 2009 estipulava per voluntat expressa dels Dalton que l'arxiu mai no podria ser dipositat a Catalunya. El 24 de juliol el Conseller de Cultura fa unes críptiques declaracions en les quals afirma que l'arxiu tornarà al nostre país algun dia i que "podem comptar amb la complicitat" dels germans. Comorrr?

Després, la fraternitat d'interessos habitual es trenca amb l'aparició pública de l'Octavi Centelles el dia 27 de juliol, blandint una carta lliurada a Ferran Mascarell, en la qual ratifica la seva voluntat, de totes, totes, que l'arxiu romangui a terres castellanes. La sobtada aparició en solitari ve acompanyada per un recordatori que "queda molt clar que sense l'acord dels dos germans és impossible que es retorni res a cap administració ni local ni autonòmica, i, per tant, l'obra del meu pare s'ha de quedar a Salamanca". Ui, ui, ui. que aquí hi ha marro. El triler Gasca ha desaparegut i l'Octavi va per lliure, fent seu l'argumentari de la ministra sinistra i recordant que sense el seu consentiment no es pot fer res. Finalment, Sergi Centelles truca al Conseller Mascarell el mateix dia, ratificant-se aparentment en la decisió salmantina, però recordant a tothom que, en tot cas, ha de ser "consultat sobre la ubicació de l’arxiu del seu pare". Estimats lectors, no sé com ho veieu, però a mi em sembla que els Dalton s'estan començant a barallar pel botí. Passa a la major part de les pel·lícules de grans atracaments.

Comentaris

  1. Moltes vegades tens l'ansia d'aconseguir molt poder, diners, etc. i fas el que sigui per obtenir-lo i en la majoria dels casos aquest poder et fa el seu esclau i desprès s'et menja i et fa ser un pobre desgraciat.

    ResponElimina
  2. Encertada de ple, estimat Arnau!
    En Gasca els va fer veure el diable en la forma habitual d'€. L'Octavi es va encegar i va anar escampant que era en Sergi qui tenia els ulls desorbitats. En Ramon no va estar a l'alçada del poc nivell d'aquesta gent, especialment l'Octavi. En Gasca deuria cobrar la seva comissió i els deuria deixar plantats de totes les famoses promeses fetes als Germans Dalton. Ara els arriba les baralles internes que els priva del mínim d'estabilitat emocional per pensar coherentment.
    Caldrà esperar que l'herència passi a mans del nebot, bastant més assenyat.
    Misèries de Catalunya.... (...no m'estranya que últimament plogui tant sobre de Catalunya...les llàgrimes del pobre Agustí no deuen tenir aturador...)

    ResponElimina
  3. CREC QUE JA VA SEN HORA D'MANAR A PASTA FANG ALS GERMANS CENTELLES,AQUESTA GENT SENSA ETICA NI RESPECTA AL RECORD DEL PARE,NO ES MEREIXEN NI UN MOT MES,
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. Mireu això:
    http://www.ara.cat/cultura/Centelles-fotografia-Arxiu_de_Salamanca_0_527347562.html
    Encara resultarà que els hi van pendre el pèl de mala manera. I no els hi varen dir que del que havien cobrat haurien de pagar a hisenda (25%?). I potser encara sigui més complex, per què aquests negatius tenen un valor econòmic que servirà per pagar el deute amb hisenda, però tambè són "patrimoni" convertit en un diner susceptible de taxes.
    Dixeu-los, per què segons quins tractes amb ejpanyols acaben resultant molt perillosos. Més, en temes com aquest que són 100% identitaris.

    Salut,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…