Ves al contingut principal

Ens ha deixat un home coherent i per això digne

M'acabo d'assabentar de la mort de l'Heribert Barrera. Escric unes notes d'urgència. No per esperat el seu traspàs m'ha deixat de colpir. Sento en primer lloc que la nostra covardia com a país (i, sobretot, la dels nostres dirigents que naveguen enmig del desastre) hagi fet que, tot i tenir ja a hores d'ara un país de majoria independentista, ens vagin deixant sense veure el dia de la llibertat plena, tants bons patricis d'una trajectòria de lluita exemplar. El passat 9 de juliol, a l'última gran manifestació independentista celebrada a Barcelona, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-lo per darrera vegada. Ens va transmetre el seu darrer crit de coherència en defensa d'una candidatura a les eleccions espanyoles veritablement independentista i de combat contra la dominació espanyola. Coherència. Aquesta és la paraula que defineix millor l'Heribert Barrera polític que hem conegut centenars de milers de catalans. Coherència en la lluita antifranquista. Coherència durant els seus anys al capdavant d'ERC. Coherència per apartar-se d'Esquerra durant els anys foscos en que l'històric partit va perdre la seva identitat. Coherència absoluta, total. Defensant sovint opinions polèmiques en defensa de la identitat nacional del nostre poble. Enmig d'una classe política sobiranista en tants casos tan incoherent i tan indigna el trobarem molt a faltar. I, ben segur, tindrem un record per ell el dia proper de l'alliberament. Per sempre, Heribert Barrera.

Comentaris

  1. Una notícia molt trista. Penso que el Sr. Barrera ha tingut un gest digne d'ell en marxar d'aquest mon quan els polítics estan de vacances i així evitar que haguem d'escoltar declaracions hipòcrites dignes de covards.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…