Ves al contingut principal

Ens ha deixat un home coherent i per això digne

M'acabo d'assabentar de la mort de l'Heribert Barrera. Escric unes notes d'urgència. No per esperat el seu traspàs m'ha deixat de colpir. Sento en primer lloc que la nostra covardia com a país (i, sobretot, la dels nostres dirigents que naveguen enmig del desastre) hagi fet que, tot i tenir ja a hores d'ara un país de majoria independentista, ens vagin deixant sense veure el dia de la llibertat plena, tants bons patricis d'una trajectòria de lluita exemplar. El passat 9 de juliol, a l'última gran manifestació independentista celebrada a Barcelona, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-lo per darrera vegada. Ens va transmetre el seu darrer crit de coherència en defensa d'una candidatura a les eleccions espanyoles veritablement independentista i de combat contra la dominació espanyola. Coherència. Aquesta és la paraula que defineix millor l'Heribert Barrera polític que hem conegut centenars de milers de catalans. Coherència en la lluita antifranquista. Coherència durant els seus anys al capdavant d'ERC. Coherència per apartar-se d'Esquerra durant els anys foscos en que l'històric partit va perdre la seva identitat. Coherència absoluta, total. Defensant sovint opinions polèmiques en defensa de la identitat nacional del nostre poble. Enmig d'una classe política sobiranista en tants casos tan incoherent i tan indigna el trobarem molt a faltar. I, ben segur, tindrem un record per ell el dia proper de l'alliberament. Per sempre, Heribert Barrera.

Comentaris

  1. Una notícia molt trista. Penso que el Sr. Barrera ha tingut un gest digne d'ell en marxar d'aquest mon quan els polítics estan de vacances i així evitar que haguem d'escoltar declaracions hipòcrites dignes de covards.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…