Estranyes reformes constitucionals amb pudor de sofre

La Caixa (Barcelona)








Confesso que fa uns dies vaig començar a escriure un apunt relatiu a la petició franco-alemanya de reformar les constitucions dels disset països de la zona euro per establir uns límits d’endeutament públic. Bàsicament, l’havia concebut amb l’objectiu d’escarnir, en comparació a allò que és habitual a Europa, el nivell màxim d’immobilisme constitucional del Regne d’Espanya, bunqueritzat en els aspectes més punyents de la seva estructura política i territorial, amb l’objectiu de consolidar les conquestes que el franquisme residual va assolir encara el 1978. Estava equivocat. Estic impressionat. En ben pocs dies PSOE i PP, els dos partits espanyols de qui depèn, s’han posat d’acord (en allò que ens afecta a nosaltres i amb l’acord del líder unionista Duran i Lleida) a limitar encara més per via d’urgència la (in)capacitat política de la Gestoria.

D’entrada, costa molt i molt entendre el perquè de la necessitat d’aquesta reforma, per molt que ens l’ordenin els nostres socis majors europeus. No n’hi ha prou amb un compromís polític dels partits pel que fa a la contenció pressupostària? Cal que estigui escrit a la carta magna? Durant els darrers anys s’han aprovat lleis manifestament contraconstitucionals (com ara l’abolició del servei militar o el matrimoni entre persones del mateix sexe) sense que ningú invoqués la necessitat d’una reforma. De la mateixa manera que s’incompleix el text constitucional en aquests aspectes, es podrà menystenir o interpretar al gust pel que fa als números públics? Alhora, altres aspectes que sí la reclamaven (com ara els relatius a la successió reial o la reforma del Senat) continuen i continuaran (que són incòmodes) al congelador. Costa molt i molt d’entendre la jugada, doncs. I és difícil no veure en el ràpid acord entre PP i PSOE alguna estratègia de la qual els catalans sortirem malparats. Com sempre.

P.S. Ah i referèndum ni de broma: les coses importants no es deixen en mans de la gent...

Comentaris

  1. Alguns dels nostres polítics, que son tan ben pensats i tan bones persones, ja van dient que no ho veuen malament. Passerells o traïdors!!. Qui no cregui que els espanyols aprofitaran per deixar-nos despullats es que es, directament, anormal.

    ResponElimina
  2. Jo ho veig com una emergència nacional, tenim l'espasa de Damocles al damunt... i el President sense cancel·lar les seves vacances. Realment, i utilitzant una expressió genuïnament teva, aquesta gent està narcotitzada.

    ResponElimina
  3. Es constata que CiU no aprofita l'ocasió per posar l'abús de la desequilibrada balança fiscal a sobre la taula; i exigir-ne una solució raonable també a la constitució.
    Seria una molt bona ocasió per parlar clar i català, quan era a més la prioritat de CiU amb Madrid aquesta legislatura.
    No deceben mai, amagant el cap sota l'ala.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)