Ves al contingut principal

Fragments escollits (IX). Germà Bel esbudella el PSC

El Perelló








"A Catalunya, el federalisme s'ha quedat sense rumb i sense patró (i, per tant, sense futur), sobretot, perquè se sospita que a l'altre cantó n'hi ha molt poquets i amb molt poc poder, de federalistes. Dir que no hi ha ningú desmereix la poca gent a Espanya que voldria avançar per aquest camí, però el fet és que són molt pocs i no tenen poder. Per tant, a Catalunya assistim a una polarització important des que -a veure si ho sé dir en termes específics i asèptics- per indicació del president del govern d'un altre país, es va reemplaçar el president del govern d'aquest país. I qui va ser al capdavant d'aquest procés, per encoratjament extern va ser llavors designat candidat a president del govern d'aquest país. Més asèptic no puc ser. Des d'aquell moment, es va acabar el federalisme a Catalunya.

Perquè, a més, el més glaçant va ser la manca de qüestionament d'aquesta decisió dins el PSC; no estic dient que el més glaçant fos que hi hagués la majoria que hi va haver a favor, perquè les majories són sempre respectables. Ara bé, que no hi hagués una mínima discussió al respecte, en una qüestió que era absolutament important a nivell de model de país... En aquell moment, has deixar d'existir, ja no ets.

I avui en dia no hi ha federalisme, per molt que la paraula s'usi, i des d'aleshores assistim a un procés de polarització entre sobiranisme i regionalisme, i aquesta és una cosa que a la socialdemocràcia catalana o almenys al partit de la socialdemocràcia catalana amb implantació estatal, que és el PSC, el té atrapat. És a dir, una gran part per les seves pròpies accions, aquest petit camí del mig que era el federalisme -en què no gaire gent hi creia, però que evitava, com una mena de coixinet, les friccions entre el sobiranisme i el regionalisme- ha desaparegut en termes operatius -amb tot el meu respecte per a qui continuï pronunciant la paraula, sempre que no l'utilitzi com a cobertura, de la mateixa manera que els governs centrals utilitzen enganyosament la paraula solidaritat. En aquest aspecte, el problema que té la socialdemocràcia catalana de vinculació estatal és com se situa davant de la dinàmica sobiranisme-regionalisme. Perquè el camí del mig ha desaparegut. El dia que el PSC assumeixi això es quedarà més descansat. I llavors creixerà, en el sentit que se sentirà més amb si mateix, i s'acabarà allò de vivo sin vivir en mi, y muero porque no muero, que és l'estat en què viu el PSC, aparentment almenys. Però ha d'assumir la realitat i la seva posició davant d'aquesta realitat, que ell mateix ha ajudat a crear: la situació del PSC l'ha creat el PSC."

Entrevista a Germà Bel, L'Avenç, núm. 370 (juliol-agost 2011), p. 29.

Comentaris

  1. La sensació que em dona escoltar a Joaquim Nadal parlar de federalisme es d'una pressa del pel de nivells cósmics. Realment s'ho creu?. Se que els essers humans portem diferents "ulleres psicológiques" que ens fan interpretar els aconteixements de diverses maneres. Però el qui veu la possibilitat federal no li calen ulleres perquè no te ulls.

    ResponElimina
  2. Molt interessants l'anàlisi d'en Germà Bel i el comentari de l'Arnau.
    El fantàstic de la ficció federalista, és haver-se-la cregut a cegues. És com seguir fent castells amb una noia que et dóna carabasses. Molt bonic, però inviable! Llavores, què? A la vida, cal anar aprobant els cursos que ens cauen a sobre i no encallar-se amb cap assignatura.

    Si el mal estat espanyol està pel regionalisme-submissió, no siguis tanoca, deixa el federalisme de banda (molt romàntic, aixì sí) i vine a l'indepedència de pet! Cal que toqueu de peus a terra, Srs. del PSC, i que definiu el vostre paper d'una vegada, per la salut de Catalunya! I si cal esmicolar el vostre gerro de flors, esmicoleu-lo d'una vegada i amb serenitat! Potser, en quedareu pocs, però en sereu dignes.

    ResponElimina
  3. Aix, aquest pobre Bel es un idealista sense remei. Pero algu creu que la panda de kinkis analfabets els importa una m. el federalisme, el sobiranisme o el budisme?? Pero si no saben ni el que vol dir! Ells nomes volen col.locar la familia i aspirar a unes posicions i sous que per la seva cultura i formacio no tindrien mai. Quin es el pensament politic de Montilla? de Chacon?, de Corbacho? de Fernandes? No res! el mes absolut dels deserts! Aqui els cuatre pallassos del sector catalanista, maragalls i companyia entretenen el tontets catalans amb cabories de federalisme i pais, quan el que hi ha de debo nomes es interes personal i prou.

    ResponElimina
  4. Segur que molts l'heu llegit ja, però no puc deixar de recomanar-vos el magnífic llibre de Germà Bel "Espanya, capital París". És un assaig sobre l'Espanya d'estructura radial. Crec que és el document pro-independentista més demolidor que existeix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…