Impressions a l’altra banda de la ratlla valenciana

Després de fer ziga-zaga per les carreteres del Montsià, entre oliveres i pobles de la terrissa, arribem a El Castell, un nucli depenent d’Ulldecona. És el final del Principat. Travessem el pont del riu la Sénia i, a l’altra banda, les cases formen un continu, manifestació dels llaços existents sempre entre els pobles separats per fronteres polítiques i administratives que ells desconeixen. De fet, és un sol nucli a banda i banda. Com ara Montanyana i el Pont de Montanyana, a la frontera ribagorçana entre Aragó i Catalunya. Als pocs metres topem amb un d’aquells lamentables cartells de tons grocs, blaus i vermells, monuments al mal gust, finançats per la Generalitat valenciana que diu “San Rafael del Río”. Per un moment, m’imagino a aquell duet andalús picant palmes i al president Clinton fent la coreografia. És un cartell no pas bilingüe, no: monolingüe espanyol. Em sembla impressionant que a les notícies de la Primera diguin Lleida mentre al País Valencià el topònim oficial emprat pel govern de la Gestoria local sigui en espanyol.

Coses de l’ultranacionalisme del futur ministre Paco Camps. Però, el nostre objectiu és arribar a la població propera que la Generalitat valenciana denomina “San Jorge” i allà tothom Sant Jordi del Maestrat. Passegem per la 11a Fira d’Oficis Tradicionals, mentre un ventet suau i fresc sembla que vol donar-nos la benvinguda en plena canícula. A l’Ajuntament, l’estanquera ressegueix tot el balcó, mentre un nen del poble passeja amb la samarreta vermella patrocinada per Telecinco i el diari As que porta per inscripció ocupant tota l'esquena (com els ganivets que es claven) “Yo soy español, español, español”. Entre vímets, ferrers, fusters i altres coses que d’ofici tradicional no tenen res, vagaregem una estona fins a l’inici d’un magnífic concert de música medieval a l’església parroquial on, a la dreta, destaca el retrat, afegit a un dels retaules laterals, del beat Tobías Borrás, mort l’any del Senyor (és un dir) de 1937. De tornada, en plena nit, un vehicle de la Guàrdia Civil ens avança a tota velocitat i ens provoca encara l’habitual ensurt. Encara portem el CAT.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas