Ves al contingut principal

Impressions a l’altra banda de la ratlla valenciana

Després de fer ziga-zaga per les carreteres del Montsià, entre oliveres i pobles de la terrissa, arribem a El Castell, un nucli depenent d’Ulldecona. És el final del Principat. Travessem el pont del riu la Sénia i, a l’altra banda, les cases formen un continu, manifestació dels llaços existents sempre entre els pobles separats per fronteres polítiques i administratives que ells desconeixen. De fet, és un sol nucli a banda i banda. Com ara Montanyana i el Pont de Montanyana, a la frontera ribagorçana entre Aragó i Catalunya. Als pocs metres topem amb un d’aquells lamentables cartells de tons grocs, blaus i vermells, monuments al mal gust, finançats per la Generalitat valenciana que diu “San Rafael del Río”. Per un moment, m’imagino a aquell duet andalús picant palmes i al president Clinton fent la coreografia. És un cartell no pas bilingüe, no: monolingüe espanyol. Em sembla impressionant que a les notícies de la Primera diguin Lleida mentre al País Valencià el topònim oficial emprat pel govern de la Gestoria local sigui en espanyol.

Coses de l’ultranacionalisme del futur ministre Paco Camps. Però, el nostre objectiu és arribar a la població propera que la Generalitat valenciana denomina “San Jorge” i allà tothom Sant Jordi del Maestrat. Passegem per la 11a Fira d’Oficis Tradicionals, mentre un ventet suau i fresc sembla que vol donar-nos la benvinguda en plena canícula. A l’Ajuntament, l’estanquera ressegueix tot el balcó, mentre un nen del poble passeja amb la samarreta vermella patrocinada per Telecinco i el diari As que porta per inscripció ocupant tota l'esquena (com els ganivets que es claven) “Yo soy español, español, español”. Entre vímets, ferrers, fusters i altres coses que d’ofici tradicional no tenen res, vagaregem una estona fins a l’inici d’un magnífic concert de música medieval a l’església parroquial on, a la dreta, destaca el retrat, afegit a un dels retaules laterals, del beat Tobías Borrás, mort l’any del Senyor (és un dir) de 1937. De tornada, en plena nit, un vehicle de la Guàrdia Civil ens avança a tota velocitat i ens provoca encara l’habitual ensurt. Encara portem el CAT.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…