Ves al contingut principal

Insolacions o moviments estratègics sota el sol de l'estiu

Em sembla que darrerament, en aquest temps de vacances, prenc massa el sol. Fa uns dies, al migdia, en tornar de la piscina, em va sembla veure per la televisió fent campanya la Marta Llorens, una de les auxiliars privilegiades (aquesta sí, titulada) d’en Duran i Lleida, responsable de la seva campanya electoral a les espanyoles. L’home va més calent que una planxa de frankfurts, tot olorant despatx ministerial. No cal dir que per a un sector dels votants de CiU, petit però no negligible, el sobtat protagonisme d’en Duran en la imatge pública de la coalició cou i de quina manera. Com cada quatre anys, ja el tenim aquí, companys, com quan, estirat a la terrassa esperant la pluja d’estels de Sant Llorenç, un mosquit passa just arran d’orella trencant el teu moment màgic. Ara que ho escric ho veig, Duran és justament aquell insecte que espatlla el somni de llibertat de milers i milers de catalans.

I al dia següent d’exhibir-se la Llorens per terra mar i aire (amb l’habitual entrevista/massatge al diari del comte, marcant directrius), resulta que l’Oriol dóna el cop de mà. Diu a Ràdio Euskadi que està disposat a anar de números dos a la candidatura d’en Duran. Els homes del Gran Timoner mouen peça. Cal cobrir tots els flancs de l’electorat. Es tracta que el perfil unionista no sigui l’únic de la candidatura, no fos que pel cantó independentista quallés, finalment (Déu o el que sigui ens escolti) alguna cosa de debò, al voltant de la figura d’Alfred Bosch. L’opció Oriol Pujol (futur número dos de Convergència Democràtica de Catalunya) vol remarcar, probablement, la importància que el nucli dur del partit dóna a la qüestió del pacte fiscal en la propera legislatura. Reforça allò que en diuen el relat de la candidatura convergent al Congrés espanyol, que compta d’entrada amb una bona expectativa de 15-16 escons. Serà interessant veure què passa quan el globus punxi i només en quedi la història d’amor amb el PP, impossible d’amagar per més temps als pares.

Comentaris

  1. Molt bona descripció de les intrigues de palau. L'Oriol Pujol el veig com el patge avançat (futur cavaller) que el Gran Timoner envia a controlar els desvariegs espanyoleros de l'Oportunista.

    Recordeu en Néstor d'en Tintin? Doncs, se li assembla fins i tot d'aspecte. Acomodatici als seus amos de torn...

    ResponElimina
  2. Yup! Necessitem una candidatura unitària independentista que faci que CiU perdi mercat ràpidament i que la forci a sortir de d'armari.

    O a fer que el Sector Dels Negocis (altrament dit La Parte Catalana Pero Abierta de la Santa Alianza, Adalides Del Regionalismo Bien Entendido o PCPASAARBE) calli d'una vegada per por que perdin les sipmaties dels votants i per tant el xiringuito.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…