Insolacions o moviments estratègics sota el sol de l'estiu

Em sembla que darrerament, en aquest temps de vacances, prenc massa el sol. Fa uns dies, al migdia, en tornar de la piscina, em va sembla veure per la televisió fent campanya la Marta Llorens, una de les auxiliars privilegiades (aquesta sí, titulada) d’en Duran i Lleida, responsable de la seva campanya electoral a les espanyoles. L’home va més calent que una planxa de frankfurts, tot olorant despatx ministerial. No cal dir que per a un sector dels votants de CiU, petit però no negligible, el sobtat protagonisme d’en Duran en la imatge pública de la coalició cou i de quina manera. Com cada quatre anys, ja el tenim aquí, companys, com quan, estirat a la terrassa esperant la pluja d’estels de Sant Llorenç, un mosquit passa just arran d’orella trencant el teu moment màgic. Ara que ho escric ho veig, Duran és justament aquell insecte que espatlla el somni de llibertat de milers i milers de catalans.

I al dia següent d’exhibir-se la Llorens per terra mar i aire (amb l’habitual entrevista/massatge al diari del comte, marcant directrius), resulta que l’Oriol dóna el cop de mà. Diu a Ràdio Euskadi que està disposat a anar de números dos a la candidatura d’en Duran. Els homes del Gran Timoner mouen peça. Cal cobrir tots els flancs de l’electorat. Es tracta que el perfil unionista no sigui l’únic de la candidatura, no fos que pel cantó independentista quallés, finalment (Déu o el que sigui ens escolti) alguna cosa de debò, al voltant de la figura d’Alfred Bosch. L’opció Oriol Pujol (futur número dos de Convergència Democràtica de Catalunya) vol remarcar, probablement, la importància que el nucli dur del partit dóna a la qüestió del pacte fiscal en la propera legislatura. Reforça allò que en diuen el relat de la candidatura convergent al Congrés espanyol, que compta d’entrada amb una bona expectativa de 15-16 escons. Serà interessant veure què passa quan el globus punxi i només en quedi la història d’amor amb el PP, impossible d’amagar per més temps als pares.

Comentaris

  1. Molt bona descripció de les intrigues de palau. L'Oriol Pujol el veig com el patge avançat (futur cavaller) que el Gran Timoner envia a controlar els desvariegs espanyoleros de l'Oportunista.

    Recordeu en Néstor d'en Tintin? Doncs, se li assembla fins i tot d'aspecte. Acomodatici als seus amos de torn...

    ResponElimina
  2. Yup! Necessitem una candidatura unitària independentista que faci que CiU perdi mercat ràpidament i que la forci a sortir de d'armari.

    O a fer que el Sector Dels Negocis (altrament dit La Parte Catalana Pero Abierta de la Santa Alianza, Adalides Del Regionalismo Bien Entendido o PCPASAARBE) calli d'una vegada per por que perdin les sipmaties dels votants i per tant el xiringuito.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)