Ves al contingut principal

Mou s’encarrega de fer palès un odi estructural

Manifestació del 9 de juliol de 2011










Ho haureu hagut d’escoltar centenars de vegades als darrers anys. Encara que no us agradi el futbol. Un dels gran arguments que el gruixut pensament unionista a Catalunya ha segregat darrerament i insistentment és el següent: si Catalunya assoleix un Estat independent què passarà amb el Barça? A mi, que sóc un apassionat de l’esport, però que crec conservar un cert equilibri en l’afició (amb parèntesis de quatre anys en l’eufòria olímpica: aquí sí que potser castigo en excés a la família), sempre m’ha cridat l’atenció el grau d’eficiència que aquesta afirmació en relació al primer club de Catalunya causa en el personal. Com es pot posar el bé col·lectiu al mateix nivell de la simple afició esportiva. Altres vegades m’he referit en aquest bloc al fet que la sortida natural esportiva i econòmica per al Barça del futur és una lliga europea de veritat, no pas jugar els caps de setmana contra l’Almeria o el Celta. I que ho seria igualment fos o no fos Catalunya independent.

Darrerament, però, se sent un nou argument al respecte. La tensió portada sistemàticament a l'extrem, la mentida permanent, la intoxicació fins al paroxisme, la gasiveria fastigosa, en definitiva, l’odi estructural en direcció llevant que presideix les relacions de dominació entre el Regne d’Espanya i el nostre país, es fan paleses a nivell esportiu amb una cruesa desconeguda. Els Barça-Madrid esdevenen darrerament tot un símbol. Una lluita entre el bé i el mal. La freqüència dels clàssics ha estat tan bèstia i (en lògica esportiva, atès el nivell dels dos clubs) ho continuarà essent, que comença a haver-hi qui en comentaris als mitjans i a les xarxes socials suma com a argument independentista la voluntat que els partits de la màxima rivalitat deixin de celebrar-se quan abans, si més no, amb l’assiduïtat amb que s’esdevenen. Però, no, no. És vulgui o no, serveixen per esquinçar una mica més els llaços sentimentals que encara alguns catalans mantenen amb Espanya. En aquest sentit, gràcies, Mou. No paris. Ho fas de conya.

Comentaris

  1. Sempre que algú em pregunta "i on jugarà el Barça quan siguem independents?" li contesto sempre el mateix: a la Premier League, mentre fem temps per a la lliga europea.

    És molt idiota l'argument dels espanyols que diu "y ahora a jugar la liga contra el espanyol i el Figueres eh". Que no veuen que la pitjor part se l'enduen ells? Amb qui jugarà el Madrid? Amb el Sevilla, el A. Madrid? El Barça té el millor equip de la història, qualsevol lliga pagarà diners per tenir-nos allà. I les aficions encantades de venir a Barcelona de cap de setmana.

    Però això és ciència ficció, la lliga europea és apunt de petar, la vaga de futbolistes és el primer indicador de que les coses estan canviant. És qüestió de (poc) temps.

    ResponElimina
  2. No m'agrada el futbol i sento vergonya aliena quan molts presumptes independentistes es farien enrere si el Barça deixés de jugar la lliga espanyola i acabés, per exemple, enfrontant-se a l'Europa o el Sabadell. Suposo que quan es faci realitat això de la lliga europea molts d'aquests independentistes-menys-en-el-futbol, acabaran de fer el pas.

    ResponElimina
  3. Amb un cop d'avió per cada cap de setmana a London, ja n'hi hauria prou per satisfer els neguits dels afectats de futbol. Si arriba això de la lliga UE, millor.
    Però, el Barça és MÉS que un Club. I la situació que estem vivint ho demostra. Si el Sandrusco és incapaç de denunciar el R. Madriz, o com a mínim, en Mou, demostra que no està capacitat pel càrrec.
    El Barça representa Catalunya arreu del món, on Catalunya segueix invisible.
    Una possible solució d'mmediatesa davant d'aquesta situació seria que els tres capitans de l'equip fessin una declaració de no jugar més amb el madriz ni amb la roja. A veure si ens expulsen de la lliga espanyola! Seria una jugada genial per "fitxar" per l'anglesa!! Ves per on podria avantsar-se cap la nostra indep. ... (Puyol, Xavi, Valdès, Cesc ..... llegiu aquesta oferta!)

    ResponElimina
  4. que jugarà la premier league? i això per què els hi has preguntat als anglesos si a l premier no la juguen ni el celtic ni el glasgow?

    el barça jugarà la lliga catalana com el amsterdam juga la holandesa.

    els que penseu que el manchester i el chelsea voldran un altre competidor i a sobre no anglès ho porteu cru.

    el barça està a dalt pels diners sense diner doncs res.

    del que es tractarà és que la lliga catalana pugi de nivell i enlloc que tots siguem del barça que cada ciutat/població gran tingui el seu equip de primera.

    s'acabarà que tots siguem l'equip de la ciutat de barcelona, cadascú amb el seu, girona, mataró etc...

    el que és un anomalia és que la majoria de seguidros de futbol i basquet i handbol... d'un país siguem del mateix club això no passa enlloc més del món, el barça no és la selecció.

    ResponElimina
  5. serà com la NBA, on el diner que ara actualment acomula el barça en exclusiva s'haurà de repartir amb la resta d'equips amb limitacions de pressupostos i fitxes sinó vols una multa i amb 1 o 2 jugadors franquícia (en el fubol més 5), i s'haurà acabat de ser d'un equip campió segons on visquis et tocarà petir per no baixar a segona o per arribar a la uefa com en les lligues europees o en les professionals usaenques on del que es tracta és d'administrar bé el presupost tot i que sempre hi ha equips punters més de 3i4 poden guanyar la lliga.


    i amb la selecció catalana lluitar per classificar-se en tot cas alguna medalla d'or en esports individuals olímpics.

    ResponElimina
  6. El Barça ha estat i pot ser un instrument de cohesió i empenta nacional. Però no us equivoqueu. Quan Catalunya esdevingui un estat s'haurà de reciclar dins d'una lliga catalana. Suposo que quan deixin de sortir aquests mes de vint mil milions que engreixen les espanyes, la nostra societat millorarà i entre aquestes millores hi hauran moltes en els clubs de futbol catalans. No serà immediat, però poc a poc penso que anirem bastint una lliga catalana millor que moltes de les europees. I per què no? Millor que la espanyola.

    ResponElimina
  7. Quins problemes que teniu..... i els col·leccionistes de banyes de cargol, que faran?.

    El millor futbol es el que jugàvem al col.legi quant jo tenia 7 anys, deixaven anar 500 "crius" i vuit pilotes, tothom podia xutar qualsevol pilota sense mirar on anava a parar.

    El futbol del que parleu es una mena de "marujada" barreixada amb "l'Hola.fut", de deport no n'hi ha quasi gens.

    ResponElimina
  8. Doncs jo penso al revés: qie el Barça deixi de jugar en la lliga espanyola és un incentiu més per ser independents.

    ResponElimina
  9. Comparteixo gairebé la totalidad del comentari d'en Ricard. En el meu cas si que m'agrada el futbol.

    ResponElimina
  10. joaquim penso com tu l'sport és per jugar-lo és la gràcia que té fotre un canyardo a la pilota o jugar un torneig d'estiu d'amaters en qualsevol poble català, entra la penya, futbol7, futbol sala, etc...

    la gràcia de l'esport és jugar-lo el fet que hagin convertit les guerres en equips de futbol professionals de mercenaris i alegrar-te pq ets molt esportista ja que ho celebres al bar em sembla una estupidesa però és així.... l'esport és el 'teu equip' que en el cas del barça a més només hi ha que mirar pq barça i madrid estan a dalt i els altres abaix amb les pressupost 200kg d'euros.

    reuniu-vos amb la vostra penya i apunteu-vos a un torneig amaters d'estiu de futbol7 o basket al vosrtre poble, la gràcia de l'esport és practicar-lo.

    ResponElimina
  11. La majoria de clubs grans europeus estan en una situació econòmica delicadíssima. Els seus ingressos son molt més baixos que les seves despeses. I tothom dins el mon del futbol sap que queden com a molt 7 anys de grans contractes televisius fins que la televisió per internet s'imposi.

    La única manera de salvar el tinglado és convertint el futbol a Europa en una competició atractiva globalment amb partits de primer nivell cada cap de setmana. Que el Barça jugui contra el Màlaga no és només perdre el temps esportivament, és perdre diners. En comptes de jugar contra el Màlaga podria estar jugant contra el Liverpool i les audiències no son les mateixes. I quan dic Màlaga dic Espanyol o qualsevol altre equip petit.

    Hem de fer el futbol a Europa llaminer a escala mundial, com la NBA. I amb lligues nacionals petites això no pot ser, no és sostenible. Que la UEFA ara es digui Europa League no és per casualitat. És un assaig. Deixeu-vos de romanticisme, la lliga catalana seria tan avorrida com l'espanyola.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.