Ves al contingut principal

Nosaltres sí que tenim un problema de dèficit

S'Agaró
El president Pujol, mestre en l’art de la necrològica (són tants anys en primera línea), va destacar, en reacció en calent a la mort de l’Heribert Barrera, la clarividència del vell dirigent republicà. I és ben cert. Ara, quan la crisi posa en qüestió el benestar dels catalans, convé recordar que, si no ho tinc mal entès, Barrera fou l’únic membre de la Comissió dels Vint, durant la negociació de l’Estatut de Sau de 1979, que va defensar la necessitat d’un concert econòmic per a Catalunya. Clarividència, i tant. Un dels primers a denunciar l'estafa autonomista que porta més de trenta anys soscavant els fonaments del nostre país. Aleshores com ara (com durant la negociació del darrer Estatutet de 2006) la impossibilitat d’un front comú que defensi uns mínims de dignitat per a Catalunya ens farà perdre una nova oportunitat d’avançar. Perquè l'actual reforma exprés de la Constitució espanyola en algun sentit podria ser-ho.

Podria ser una magnífica oportunitat per establir el nostre nivell màxim de dèficit. Però no només de dèficit públic, com volen Merkel i Sarkoy, i el veí Zapajoy, sinó sobretot del dèficit fiscal català sobre el nostre PIB, tal i com desitgen, segons les enquestes, pel cap baix, unes tres quartes parts dels catalans. Naturalment, els sobiranistes serem una vegada més incapaços de defensar aquesta opció en la negociació exprés de les properes setmanes. Com serem incapaços de plantar-nos, d’obligar els espanyols a convocar un referèndum de validació de la reforma i de defensar el no si no s’inclou aquesta clàusula de limitació del dèficit fiscal de les comunitats autònomes. Molt em temo (tant debò m’equivoqui) que, una vegada més, els dirigents del sobiranisme light ens portaran a empassar-nos un nou gripau. Com sempre, per responsabilitat. I així continuarem fent mentre el nostre país es dessagna.

Comentaris

  1. La coherència es la mare de la honestedat. I la honestedat es la mare de la sinceritat, el respecte per un mateix i pels valors que defenses. Si vols Concert Econòmic per a Catalunya perquè veus que la situació actual es insostenible i t'aboca al fracàs i a la submissió mes indignant. Davant la reforma traïdora espanyola de la Constitució per què no et plantes?, per què no defenses fins al final els teus drets? Per què davant aquesta traïció del pacte de la transició no t'aixeques i te'n vas?
    La incoherència es mare de la deshonestedat i aquesta es la mare de la mentida, del auto-odi i de la manca de valors. La incoherència es el full de ruta dels polítics catalans.

    ResponElimina
  2. Al meu entendre, no queda més remei que recolzar SI amb el plantejament de plantar cara a Madrid. Sigui per l'abús de poder que exerceixen amb l'economia, sigui també pel respecte del català, o sigui per la nostra història i cultura.
    Veurem llavores què farà Duran Llieida. Seguirà restant assegut a la butaca que tant li agrada, o acompanyarà SI-ERC-RCat-etc a l'expulsió que es provocarà? Serà el moment de concretar i anar per feina.

    El bo de l'Heribert Barrera sempre va tenir molta raó, a pesar del petit mal caràcter. ERC no l'hauria d'haver tret mai de President del Partit, en lloc d'anar fent rifes a cada Congrés en funció de la seva rendibilitat del moment. En Trias em sembla, va dir que li dedicaria algun carrer o plaça de Barcelona. A veure si és veritat!

    ResponElimina
  3. Amb aquesta reforma no s'establirà cap límit del nostre déficit fiscal, no ens fem il·lusions. Espero que la proposta de coalició SI+ERC+RCat+DC+... prosperi!.

    Llegit a la Vanguardia:

    http://www.lavanguardia.com/politica/20110831/54210001882/la-junta-de-extremadura-anuncia-un-recorte-significativo-de-coches-oficiales.html

    "La Junta de Extremadura está elaborando un inventario de su parque móvil, que supera el millar de vehículos, para acometer un "significativo" recorte con el consecuente ahorro en combustible, pólizas de seguro y gastos de garaje." Inventari??

    "el déficit de la Comunidad Autónoma, que podría llegar a alcanzar el 6,81 por ciento del PIB a finales de año, 5,51 puntos superior al límite fijado por el Gobierno central."

    "Paralelamente, recortará en un 50 por ciento el sector público empresarial, reclamará el pago de la deuda histórica "hasta el límite de sus fuerzas" e impulsará la revisión del actual modelo de financiación autonómica."

    ResponElimina
  4. I LO PITJOR ESTAR PER VENIR....LA LLEI ELECTORAL¡¡¡¡AMB LA JACOBINA JURISDICCIO UNICA,QUE TAN AGRADA ALS "INDIGNATS".
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…